El Butlletí de l'IEC

Carles Singla: «El setmanari Mirador tenia una aspiració: que el país fes més goig»

El conseller Tresserras clausura la presentació del llibre Mirador (1929-1937): Un model de periòdic al servei d'una idea de país

La revista Mirador, setmanari cultural de referència a Catalunya durant la Segona República, tenia una senzilla, però alhora ambiciosa, aspiració: «Un país que fes més goig». Així resumeix els objectius d'aquella prestigiosa publicació el professor i periodista Carles Singla, autor de l'obra Mirador (1929-1937): Un model de periòdic al servei d'una idea de país, publicada per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) dins de la col·lecció «Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials», amb el número XXXIV. El llibre de Carles Singla, professor dels Estudis de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), va merèixer el Premi Joan Givanel i Mas de Comunicació Social 2005, dins el Cartell de premis de l'IEC.

Carles Singla també és membre de la Societat Catalana de Comunicació (SCC), filial de l'IEC, que va organitzar la presentació de l'obra, el dimarts 5 de juny, com a darrera sessió científica del curs 2006-2007. La presidenta de la SCC, Maria Corominas, va obrir l'acte, al qual es va sumar el president de l'IEC, Salvador Giner. L'autor va explicar que la idea d'estudiar la revista Mirador va ser una recomanació d'un altre dels presents a l'acte, el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, també professor, en aquest cas, del la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Joan Manuel Tresserras, que així mateix és membre de la SCC, va formar part del tribunal que va jutjar la tesi de Carles Singla, defensada l'any 2003.

La revista Mirador va ser, a criteri de Singla, «un model de periòdic d'orientació cultural, caracteritzat per una obertura de mires molt àmplia que li va permetre explorar camps molt diversos, des del flamenc fins a l'art d'avantguarda, i en la qual també es parlava de política i es publicaven reportatges sobre aspectes tan diversos com el problema de la immigració, escrits per Carles Sentís o sobre els llocs d'estiueig, que tractava Josep Maria Planes». Una altra característica del setmanari era la seva manca de transcendentalisme i la recerca d'un «to menor» en l'expressió que la fes apta per a públics molt diversos.

La línia del setmanari, del qual fou una figura clau el seu fundador, l'advocat i polític Amadeu Hurtado --«que donava, quan calia, un cop de mà, però deixava que la revista funcionés sola»--, es va interrompre amb l'esclat de la Guerra Civil i la revolució, el juliol del 1936. Mantenir l'orientació oberta «va ser una tasca impossible» en el nou marc bèl·lic, i Mirador ben aviat va rebre amenaces del partit comunista de Catalunya, el PSUC. La revista va acabar sota la influència d'aquesta formació, que en va capgirar la funció i els continguts, fins que la va tancar, a primers de juny del 1937. Malgrat el temps transcorregut, Singla està convençut que «Mirador va ser una revista que va plantar llavor i el periodisme català d'avui no seria el mateix sense aquell setmanari» i, «d'alguna manera, la revista Destino va recuperar, anys després, els trets característics de Mirador».

En la presentació de l'assaig de Singla també hi va intervenir Josep Maria Casasús, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC i de la SCC, i catedràtic de Periodisme de la UPF, autor del pròleg de l'obra i director de la tesi doctoral en la qual es basa. Casasús va destacar que el llibre «és una mostra reeixida de l'activitat de la Societat Catalana de Comunciació», va glossar la ja dilatada trajectòria acadèmica de l'autor i va subratllar que «el Mirador de Singla conforma una valuosa trilogia de monografies de referència obligada sobre els models clàssics de la premsa en llengua catalana, conjuntament amb la de Joan Manuel Tresserras sobre la revista D'Ací i d'Allà, publicada l'any 1993, i la de Josep Maria Figueres sobre Diari català, apareguda el 1999». Casasús creu que, a més, «els treballs de Tresserras i Singla introdueixen un factor nou en l'estudi del periodisme català: l'exhaustivitat». En aquest sentit, val a dir que Singla va dur a terme un buidatge de tots i cadascun dels textos periodístics publicats a la revista que va donar lloc a una base de dades amb més de 17.000 fitxes.

En una breu intervenció de salutació, Salvador Giner --que el mateix dia i a la mateixa hora havia d'assistir a un altra activitat de l'IEC-- va manifestar que «Mirador és una revista que m'omple de neguit, perquè, malauradament, avui no trobem productes com aquests». En la cloenda de la presentació, el conseller Tresserras, fent-se ressò de l'absència que lamentava el president de l'IEC, va expressar el compromís de treballar per «crear les condicions que facin possible» propostes periodístiques que compleixin les funcions que, al seu dia, va tenir Mirador, amb l'objectiu de «combinar l'ambició periodística, la llibertat periodística i la responsabilitat periodística». «Demanem molt als mitjans, perquè estem convençuts de la importància que tenen», va remarcar, tot celebrant la publicació del llibre de Singla, «perquè conèixer el passat ens ajuda a guanyar perspectiva i a encarar més bé el futur».

Ressenya de Mirador (1929-1937): Un model de periòdic al servei d'una idea de país

Amics de l’Art Romànic, societat filial de l'IEC, va celebrar la II Jornada Científica a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans a Lleida, el 15 de maig passat. L’acte acadèmic va tenir lloc al Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera de la Universitat de Lleida i va ser presidit per Ramon Sistac, delegat de l'IEC a Lleida.

En la jornada hi van participar M. Teresa Matas, presidenta de la filial d’Amics de l’Art Romànic, que va glossar la trajectòria científica de la societat; Joan-Josep Busqueta i Riu, professor de la Universitat de Lleida i director de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, que va parlar sobre «L'estudi general (segles XIV-XV): introducció històrica»; Joan-Ramon González i Pérez, cap del Servei d'Arqueologia de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, amb el tema «L'estudi general: visió arqueològica»; Francesca Español, professora de la Universitat de Barcelona, que va fer una glossa sobre «L'estudi general: la producció del llibre», i Albert Velasco, conservador del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, amb el tema «Domènec Pons (1330-1417) i el col·legi de Santa Maria». El membre de l'IEC Joan-F. Cabestany i Fort va ser l'encarregat de cloure l'acte i de fer-ne les conclusions.

L'IEC reuneix experts de primer nivell en una jornada de la Societat Catalana d'Economia

La Societat Catalana d'Economia (SCE), filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), va organitzar la jornada acadèmica «Aportacions a la recerca i el debat en economia a Catalunya», emmarcada dins els actes del primer centenari de l'IEC, que es va celebrar el dimarts 5 de juny passat. Entre altres, hi van participar Guillem López Casasnovas, Andreu Mas-Colell, J. M. Esteban Marquillas, Joaquim Muns, Jacint Ros Hombravella i Xavier Vives.

La iniciativa volia commemorar la trajectòria seguida mitjançant l'atorgament del Premi Catalunya d'Economia i el Premi de la Societat Catalana d'Economia, que aquesta filial de l'IEC organitza des del 1991.

La part acadèmica de l'acte es va dividir en sis sessions, en les quals els ponents guardonats amb algun dels dos premis, acompanyats d'altres especialistes, van fer un balanç de l'estat actual de la investigació i el debat científics en cada àrea proposada. Les intervencions, que s'editaran en un llibre patrocinat per Caixa Catalunya, van ser seguides d'un col·loqui entre els assistents.

L'acte es va cloure amb una sessió commemorativa, presidida per Salvador Giner, president de l'IEC, i Pere Puig, president de la SCE, amb la participació dels guardonats amb algun dels dos premis, representants de les entitats col·laboradores i membres dels jurats successius.

La Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC organitza un simposi sobre l'escoltisme

Els propers dies 15 i 16 de juny, la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC organitzarà un simposi titulat «Cent anys d'escoltisme: un moviment de formació humana i de ciutadania activa». Les jornades es dividiran en tres àmbits temàtics, el primer dia --«Una anàlisi de l'evolució històrica de l'escoltisme a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià»; «L'escoltisme i els reptes de la societat actual. Anàlisi i prospectiva» i «L'educació en el lleure i l'escoltisme»–, i en un sessió acadèmica pública, el segon dia. Les jornades s'organitzen amb la col·laboració de la Societat Catalana de Pedagogia i la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana, filials de l'IEC.