|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Actualitat |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Salvador Giner: «Alan Yates, Premi Internacional Ramon Llull, és, sobretot, un magnífic català» Josep Egozcue rep, a títol pòstum, la Medalla Josep Trueta al mèrit sanitari Joandomènec Ros guanya el primer Premi Catalònia d'Assaig L’IEC acull la II Trobada de Joves Investigadors d’Història de la Ciència
Oriol Homs: «Cal aprofitar el temps de bonança econòmica per a engegar polítiques de cohesió social davant la immigració» Caminal recorda el «deure cívic» dels immigrants a integrar-se a la societat en la roda de premsa de presentació de l'anuari de l'Associació Catalana de Sociologia
Oriol Homs, president de l'Associació Catalana de Sociologia (ACS), filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), va assegurar, el dimarts 29 de maig passat, en la roda de premsa de presentació de l'anuari Societat Catalana 2007, de l'ACS, que «cal aprofitar el temps de bonança econòmica per a engegar polítiques de cohesió social i maximitzar, d'aquesta manera, els efectes positius de la immigració». «L'entrada massiva de mà d'obra és la base del nostre creixement. Hem de fer un esforç per a qualificar i formar les persones que vénen de fora, no només perquè ocupin els llocs de treball que els autòctons no volen, sinó també per a suplir les demandes de places que no queden cobertes amb la gent d'aquí». El president de l'ACS va assenyalar que, «si d'aquí a uns anys s'atura el creixement econòmic, tindrem conflictes, com ha passat a França». «L'exemple de Vic demostra que les decisions que cal prendre no són fàcils: s'han fet polítiques d'integració molt encertades i pioneres a Catalunya, i, en canvi, el rebuig a la immigració es manté. El tema requereix una política encara més valenta.» La immigració va ser un dels temes que va centrar més l'atenció en la roda de premsa. La coordinadora de l'obra, Teresa Montagut, va explicar com han confluït en un tema comú, la immigració, les sis grans àrees en les quals s'ha dividit l'anuari: «Tenim al davant un repte, no tan sols per a la política, sinó també per a la ciutadania: hem d'aprendre a conviure i anar encaixant les transformacions i els canvis.» En aquest sentit, el catedràtic de Ciència
Política
i analista polític Miquel Caminal, un dels autors col·laboradors
de l'anuari, també present en la roda de premsa, va recordar
que «la població autòctona no és la
mateixa ara que fa vint anys, ara podem dir que és multicultural».
Segons Caminal, l'única via per a superar positivament el
fenomen de la immigració passa per dos factors, «que
els autòctons
assumeixin aquesta multiculturalitat i que els immigrants tinguin l'interès
d'integrar-se, fet que, a més a més, és un deure cívic».
Clima de cansament i «democràcia de mercat» Un altre assumpte que va cridar l'atenció va ser l'elevat índex d'abstenció de les eleccions municipals celebrades el 27 de maig passat. En aquest sentit, el catedràtic de Ciència Política i de l'Administració Francesc Pallarés, també autor col·laborador de l'anuari, va destacar com a factor clau «el clima de cansament polític que s'ha generat en la ciutadania i que ja es va detectar en el referèndum de l'Estatut i en les últimes eleccions al Parlament de Catalunya. Simplement, els polítics han erosionat la percepció dels ciutadans sobre la vida política». Tot i això, Pallarés va assegurar que «és molt evident l'empitjorament de les relacions entre la ciutadania i l'àmbit públic, però mai no hi ha un sol factor que empenyi a l'abstenció, s'han de tenir en compte molts altres factors conjunturals». Miquel Caminal va afegir que «estem vivint en una democràcia de mercat, els polítics ens ofereixen en els mítings habitatges, llars d'infants, llocs de treball... Però, de sobte, quan ve la tempesta, la crisi, surt algú i diu paraules com ara honor, disciplina, esforç --en referència a la campanya de Nicolas Sarkozy a França. Em fa por que de l'abstenció passem a l'estrès, com ha passat al país veí».
L'aprovació de l'Estatut ha estat un dels focus d'atenció amb més impacte durant l'any 2006 a Catalunya, segons recull l'anuari de l'ACS. En aquest sentit, Miquel Caminal, que fou coordinador de la Comissió Assessora de la Reforma de l'Autogovern --que tenia la funció d'assessorar el conseller de Relacions Institucionals i Participació, amb relació a la reforma estatutària i a la millora de l'autogovern-- va afirmar que, «per mi, aquest nou Estatut demostrarà, d'aquí a uns anys, que l'esforç ha valgut la pena. L'any 2006 ha estat un any clau per a l'autonomia de Catalunya». Radiografia de Catalunya L'obra és el primer anuari que radiografia, sintèticament però àmpliament, l'estat de la societat catalana i aporta elements de coneixement, interpretació i debat sobre els fets més rellevants que han tingut lloc a Catalunya en l'últim any. La publicació, oberta a un públic no solament especialitzat, tractarà anualment les temàtiques que criden l'atenció de l'opinió pública durant l'any i que mereixen un tractament més reflexiu. L'anuari consta de dos articles per a cadascun dels àmbits desenvolupats, coordinats i signats per experts en les matèries, com ara el sociòleg Salvador Giner, president de l'IEC; Carlota Solé, catedràtica de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre de l'IEC; Miquel Caminal; Francesc Pallarés, i Sònia Parella, doctora en sociologia i membre del Grup d'Estudis sobre Immigració i Minories Ètniques de la UAB. Els articles s'han agrupat en sis apartats, que, majoritàriament, es mantindran en els propers anys i que aborden les temàtiques principals que afecten el funcionament d'una societat moderna: ciutadania i societat civil; política i governabilitat; economia i desenvolupament; població i estructura social; cultura, educació i ciència, i benestar i salut. Cadascun dels aspectes tractats és comentat des de dos punts de vista: d'una banda, una reflexió concreta que situa els fets i que aporta la visió sociològica per a interpretar-los, i, d'una altra, l'anàlisi general que aprofundeix sobre la contribució de la sociologia en la temàtica. Coincidint amb el centenari de l'IEC, l'ACS va voler encetar aquesta col·lecció d'anàlisis per a oferir elements de reflexió actualitzats sobre l'aportació de la sociologia al coneixement de la societat catalana, precisament després d'un any, el 2006, marcat pel primer intent de renovar l'Estatut que Catalunya va recuperar després de la dictadura franquista. «L'aportació dels sociòlegs a la comprensió de l'entorn», de Teresa Montagut Currículums dels autors: Reportatge fotogràfic: Recull de premsa: TN Migdia (29 de maig): TN Vespre (29 de maig): La nit al dia (30 de maig): Els matins (30 de maig):
Mor Josep M. Puig i Salellas, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i exdegà del Col·legi de Notaris Era reconegut com un dels juristes més prestigiosos del país Josep M. Puig i Salellas, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i exdegà del Col·legi de Notaris de Catalunya, va morir el 26 de maig passat, a Barcelona, als 83 anys. El funeral es va celebrar el dimarts 29 de maig a la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià (c. de Rector Voltà, 5, de Barcelona) i va reunir un gran nombre de personalitats de la societat civil i acadèmica catalanes. Entre d'altres, hi van assistir el president de l'IEC, Salvador Giner; Joan Vilà-Valentí, president de la SFCS, i els membres de l'IEC Josep Perarnau, Pere Lluís Font, Josep González-Agàpito, Joaquim Muns, Ricard Torrents, Josep Vaquer i Manuel Castellet. També hi van fer acte de presència l'expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol; Màrius Rubiralta i Josep M. Bricall, rector i exrector de la Universitat de Barcelona (UB), respectivament, i el president de Convergència i Unió, Artur Mas.
Puig i Salellas, reconegut com un dels juristes més prestigiosos del país, va néixer el 12 de febrer de 1924 a Girona. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, va guanyar les oposicions de notari el 1953. Va exercir a Ponts, Tarragona i, des del 1970, a Barcelona. Degà del Col·legi de Notaris de Catalunya del 1975 al 1980 era, actualment, president de la Fundació Noguera, dedicada a preservar els arxius notarials i a difondre'n el contingut com a font dels estudis d'història, art, economia i dret. A més de membre numerari de l'IEC des del 1988, pertanyia a l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, a l'Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres i a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya. Fou el primer president del Consell Social de la Universitat de Barcelona (1986-1999). Va presidir l'Àrea de Llengua i Dret del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana i va ser membre del Consell Social de la Llengua Catalana des que es va crear fins a l'any 2004. La seva obra escrita és àmplia i diversa, sobretot en matèria de dret de família i de successions de Catalunya. Va ser un dels iniciadors del tractament jurídic de l'oficialitat de la llengua. L'any 2003, va publicar el llibre d'assaig polític Catalunya: La penúltima cruïlla. Dictamen sobre l'Estatut De l'activitat de Puig i Salellas com a membre de l'IEC destaca l'elaboració de l'Informe de l'Institut d'Estudis Catalans al Parlament de Catalunya sobre la reforma de l'Estatut, del 6 de maig de 2004. Josep Laporte, aleshores president de l'IEC, li va encarregar que redactés el dictamen que el legislatiu autonòmic havia demanat a l'acadèmia catalana. Ara fa poc més d'un any, setmanes abans del referèndum de l'Estatut, Puig i Salellas, en un acte acadèmic convocat per l'IEC, va analitzar els continguts del projecte i, en particular, «el reconeixement dels drets històrics». Finalment, el 2 de maig passat, una ponència
de Puig i Salellas va obrir el Curs
d'alts estudis sobre cultura, política i societat (1907-2007): «Deu
testimonis del segle XX. Deu lliçons per al segle XXI »,
a la seu de Barcelona de l'IEC. Malauradament, el precari estat
de salut del ponent li va impedir que hi pogués assistir, i el
text, dedicat a la figura d'Enric Prat de la Riba i titulat «El
procés de recuperació institucional»,
va ser llegit per Ricard Torrents, coordinador del curs.
«Un ciutadà
lúcid», de Lluís Jou, article publicat al diari Avui el
30 de maig de 2007: Recull de premsa:
Salvador Giner: «Alan Yates, Premi Internacional Ramon Llull, és, sobretot, un magnífic català» El guardonat va fer palesa la voluntat de «restar al servei de la cultura catalana», en l'acte de lliurament que es va celebrar a l'IEC
El president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Salvador Giner, va glossar, el dimarts 5 de juny passat, la figura del catalanòfil anglès i membre corresponent de l'IEC Alan Yates, guanyador del Premi Internacional Ramon Llull d'enguany. «El meu vell amic Yates és, sobretot, un magnífic català», va subratllar Giner en l'acte de lliurament del guardó, que es va celebrar a la seu de Barcelona de l'acadèmia catalana. «Fins i tot --va comentar amb clau d'humor--, li agrada l'excursionisme i té passió per córrer per les muntanyes, una afinitat compartida per anglesos i catalans». El premi, que arriba aquest any a la dissetena edició, el concedeixen conjuntament, des del 2004, l'Institut Ramon Llull (IRL), consorci integrat pel Govern de la Generalitat de Catalunya i l'IEC, i la Fundació Congrés de Cultura Catalana (FCCC).
Salvador Giner va elogiar diverses obres de Yates, entre les quals Teach yourself catalan (1975), «meravellosa i envejable», o Catalan: A comprehensive grammar (1999), i va fer esment dels molts altres premis i reconeixements que ha rebut el filòleg. El guardonat, catedràtic emèrit d'Estudis Catalans a la Universitat de Sheffield i president de la The Anglo-Catalan Society des del 1987 fins al 1990, va assenyalar que «el premi enfortirà la meva voluntat de restar al servei de la cultura catalana». Yates va agrair «el gran honor que em fa el jurat en concedir-me aquest premi» i va recordar, en al·lusió al nom del guardó, «la importància de la figura de Ramon Llull en la tradició lingüística i literària catalana». «Si jo he fet coses útils, si la meva feina ha estat una petita aportació a la projecció de la meva cultura, la cultura catalana, fronteres enllà, és gràcies al calidoscopi de relacions professionals i humanes que he anat forjant al llarg de la meva vida.» Alan Yates va aprofitar el parlament per a elogiar la figura del poeta i membre de l'IEC Jordi Sarsanedas, «la desaparició del qual, el novembre passat, ha deixat un buit sense fons en la vida cultural i intel·lectual del país». Creació d'un nou premi El director de l'IRL, Josep Bargalló, va informar que es crearà un nou premi anual que reconeixerà la millor traducció al català d'una obra estrangera, separat del que ja incloïa, de fet, l'actual Premi Internacional Ramon Llull. Aquest guardó podia ser per a un traductor, o bé per a una personalitat o institució que projectés la cultura catalana en l'àmbit internacional, o bé per a una persona que s'hagués distingit per la defensa de les cultures i les nacions sense estat. A partir de l'any vinent, la millor traducció serà reconeguda en un altre premi, concedit solament per l'IRL, la dotació i el nom del qual encara s'ha de determinar. Pel que fa als altres dos reconeixements, s'aniran alternant en anys consecutius. Bargalló també va anunciar que es reeditarà l'obra The spirit of Catalonia, del membre de l'IEC Josep Trueta, amb motiu de la Fira de Frankfurt. L'Institut d'Estudis Catalans va editar un facsímil d'aquesta obra l'any 1985, publicada per l'Oxford University Press l'any 1946. «És un reconeixement a la feina feta des d'Anglaterra per la cultura catalana», ha afirmat Bargalló. El director de l'IRL també va subratllar la tasca del premiat, del qual va dir que «ha estat primordial per a entendre la cultura catalana molt més enllà del Noucentisme i ha donat una nova visió de la història de la literatura catalana». «Formo part d'una generació universitària en la qual el llibre de Yates Una generació sense novel·la? va ser tot un referent. Ens va ensenyar que feia falta ser crítics i que havíem de buscar la qualitat de la nostra literatura també en les obres que fins llavors s'havien menystingut». Per la seva part, el president de la FCCC Francesc Vallverdú, membre de l'IEC, va mostrar «l'enorme satisfacció pel reconeixement públic d'una persona de la casa, l'acadèmia catalana», i va recordar la llarga relació professional i personal que l'uneix a Yates. En el transcurs de l'acte, el director de l'IRL i el president de la FCCC van entregar a Alan Yates la placa commemorativa del premi. El secretari del jurat, Isidor Marí, vicepresident de la Secció Filològica (SF) de l'IEC, va llegir l'acta de concessió del Premi, atorgat el 28 de març passat, en reconeixement de la llarga trajectòria en l'estudi i la divulgació de la llengua i la literatura catalanes. Parlament d'Alan Yates: Parlament de Francesc Vallverdú: Recull de premsa: Reportatge fotogràfic: TN Migdia (5 de juny): La nit al dia (5 de juny): Els matins (6 de juny):
Els organitzadors de l’Any Rusiñol destaquen el paper de l’IEC en el reconeixement de la figura de l’artista La Societat Catalana de Llengua i Literatura crearà la Societat Rusiñol L'Any Rusiñol, que tancarà les activitats el proper 13 de juny, ha assolit, segons la coordinadora, Margarida Casacuberta, «un gran èxit, amb el reconeixement de la seva figura per part de l'Institut d'Estudis Catalans, que preveu crear --per mitjà de la Societat Catalana de Llengua i Literatura-- la Societat Rusiñol, i amb la declaració com a Català Universal, que fomentarà que sigui objecte d'estudi». Segons Casacuberta, «la celebració de la commemoració ha permès que Rusiñol sigui present a Catalunya i a l'Estat gràcies al caràcter polifacètic de la seva figura». Durant els darrers dotze mesos, l'Any Rusiñol ha celebrat exposicions com ara «Santiago Rusiñol i la pintura europea»; un simposi internacional sobre la figura del pintor; l'obra de teatre Cap al tard, amb Ramon Madaula, o activitats populars com «Els cafès de Rusiñol» en comerços de Sitges.
Josep Egozcue rep, a títol pòstum, la Medalla Josep Trueta al mèrit sanitari El membre de l'IEC va morir el 7 de febrer de 2006 als 65 anys El Govern de la Generalitat concedirà la Medalla Josep Trueta al mèrit sanitari, a títol pòstum, al doctor Josep Egozcue i Cuixart, membre de la Secció de Ciències Biològiques i de la Societat Catalana de Biologia, de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), que va morir el 7 de febrer de 2006, a Barcelona, als 65 anys.
Josep Egozcue, catedràtic de Biologia Cel·lular de la UAB, va ser un dels pioners de l'Estat espanyol en la investigació de tècniques de reproducció assistida que van permetre la fecundació in vitro. El doctor Egozcue, un dels fundadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), era professor emèrit i va ser secretari general i vicerector de Relacions Exteriors i Campus amb l'equip del rector Ramon Pascual, en l'època en què, entre d'altres, es van elaborar els primers estatuts democràtics de la UAB. Entre altres reconeixements, va rebre la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya (1989), el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (1996) i la Medalla d'Or de l'Institut Universitari Dexeus (1997).
Joandomènec Ros guanya el primer Premi Catalònia d'Assaig El secretari general de l'IEC ha aconseguit el guardó per l'obra L'altra meitat del medi ambient
El secretari general de l'IEC, Joandomènec Ros, va rebre, el dijous 31 de maig passat, el primer Premi d'assaig de la Llibreria Catalònia, a les instal·lacions del Zoo de Barcelona. Segons l'autor, la política mediambiental tendeix a centrar-se més en «la necessitat de reciclar o de repoblar els boscos» i oblida altres aspectes, com ara «la defensa de la biodiversitat i la protecció de les espècies». El Premi Catalònia va sorgir arran de la proposta de l'editorial andalusa Almuzara de premiar treballs d'investigació i de divulgació sobre aspectes històrics, de societat, d'economia o de costums de Catalunya. L'editor del premi, l'exministre Manuel Pimentel, va agrair al seu soci de la Llibreria Catalonia, Miquel Colomer, «l'aposta pels temes de no ficció», i va afegir que «la línia d'investigació s'ha de prioritzar i premiar». El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, present a l'acte, va definir Ros com una persona «compromesa, que no es conforma i que formula propostes concretes per implicar la ciutadania» en les qüestions mediambientals. Conferència al MNACTEC Ros també va presentar al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) la quarta conferència del cicle «Temes de Ciència al mNACTEC», amb el títol «Adéu biodiversitat, adéu». La conferència, que es va celebrar el 29 de maig, volia comunicar el gran perill que està patint la biodiversitat i que l'està dirigint cap a l'anomenada «sisena extinció en massa». La nit al dia (1 de juny): Recull de premsa:
 L’IEC acull la II Trobada de Joves Investigadors d’Història de la Ciència El congrés va reunir investigadors procedents de setze universitats i nou països diferents
El dijous 31 de maig passat, la seu de l'IEC a Barcelona va acollir la inauguració de la II Trobada de Joves Investigadors d'Història de la Ciència, que va reunir investigadors procedents de setze universitats i nou països diferents, que van presentar els seus resultats més recents relacionats amb la història de la ciència, la tècnica i la medicina. Les sessions, que es van traslladar els dos dies següents a la Residència d’Investigadors del CSIC, van tenir el suport de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l’IEC. L'objectiu del congrés va ser proporcionar un espai de discussió i debat als historiadors de la ciència que estan fent actualment la tesi doctoral o que acaben de finalitzar-la, un espai que també pretén convertir-se en fòrum de debat sobre les noves aproximacions historiogràfiques en aquesta disciplina. Es tracta d'una iniciativa pionera a Espanya, inaugurada a València el novembre del 2005, els resultats de la qual apareixeran en forma de llibre dins de la col·lecció «Estudis sobre la ciència del CSIC», amb el títol Synergia: Jóvenes Investigadores en Historia de la Ciencia. La qualitat d'aquests treballs també ha motivat que l'editorial britànica Cambridge Scholars Publishing seleccionés alguns dels articles presentats, que es publicaran en anglès sota el títol Beyond Borders: Fresh Perspectives in History of Science.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
