Quins són els objectius de la jornada acadèmica «Aportacions a la recerca i el debat en economia a Catalunya»?

La part acadèmica de l'acte constarà de sis sessions en les quals participaran, com a ponents, tant els guardonats amb algun dels dos premis de la Societat, com altres especialistes o experts en la matèria. Tots ells faran un balanç de l'estat actual de la investigació i del debat científic en cada una de les àrees proposades. Les intervencions, que s'editaran en un llibre, que Caixa Catalunya ha acceptat de patrocinar, seran seguides d'un col·loqui entre els assistents.

Les sessions previstes pels organitzadors són les següents:

Sessió 1. «Estudis d'història econòmica sectorials a Catalunya». James Thomson (Universitat de Sussex) i Francesc Valls (Universitat de Barcelona)

Sessió 2. «El desenvolupament i convergència regional a Europa i Espanya». J. M. Esteban Marquillas (Universitat Autònoma de Barcelona) i Ángel de la Fuente (IAE)

Sessió 3. «L'anàlisi cost-benefici en l'estudi de les infraestructures en àrees urbanes». Pere Riera (Universitat Autònoma de Barcelona) i Joan Ramon Rovira (Servei d'Estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona)

Sessió 4. «Desenvolupament de les ciutats i les grans àrees urbanes de Catalunya». Xavier Vives (IESE i INSEAD) i Pere Lleonart (Gabinet d'Estudis Econòmics)

Sessió 5. «El debat sobre les relacions financeres entre Catalunya i Espanya». Guillem López Casasnovas (Universitat Pompeu Fabra) i Jacint Ros Hombravella (Universitat de Barcelona)

Sessió 6. «Estat actual dels estudis sobre els sectors regulats: el cas de l'energia elèctrica». Ignasi Nieto (secretari general del Ministeri d'Indústria) i Joan Batalla (Comissió Nacional de l'Energia)

L'acte es clourà amb una sessió commemorativa solemne, amb l'assistència dels guardonats dels dos premis. També hi seran presents els representants de l'entitat que ens ha estat donant suport i que ha patrocinat els dos premis, el president de l'IEC, els membres dels successius jurats, altres socis de la Societat, autoritats convidades i els vocals i presidents de les successives juntes de govern de la Societat.

Presidiré l'acte jo mateix ,com a president de la Societat; el senyor Salvador Giner, president de l'IEC, i el senyor Narcís Serra, president de Caixa Catalunya. Com a ponents hi intervindran el doctor Joaquim Muns (Universitat de Barcelona i delegat de l'IEC a la SCE) i el doctor Andreu Mas-Colell (IEC i Universitat Pompeu Fabra).

La comissió organitzadora de la jornada, d'acord amb els criteris prèviament establerts per la Junta de Govern de la Societat, i un cop fetes les consultes als autors guardonats, a altres experts i a nous ponents potencials, ha seleccionat fins a sis grans temes. S'ha partit de les àrees temàtiques que foren abordades dins del conjunt de les obres i autors que varen ser guardonades en edicions successives dels dos premis.

Hem tingut bona cura que aquests sis grans temes fossin avui prou rellevants i tinguessin un nivell de debat acadèmic adequat. S'ha pretès, en definitiva, que la tria final establerta resultés una mostra prou equilibrada del que avui és objecte de recerca i discussió pública en les diverses facultats i escoles del conjunt de l'àrea considerada.

Es pot seguir l'evolució de la investigació econòmica a través del Premi Catalunya d'Economia i del Premi de la Societat Catalana d'Economia?

Aquest és, òbviament, el propòsit del qual hem partit i, a la vegada –crec jo–, l'interrogant que ens plantegem els mateixos organitzadors d'aquesta jornada. Les demandes que hem formulat als ponents que intervenen en les diferents sessions van, en gran part, en el mateix sentit de la pregunta que vostès em plantegen.

El fet de convocar una doble ponència en cada sessió i, posteriorment, entregar la ponència escrita, que serà publicada en un llibre commemoratiu, té com a finalitat conèixer quina ha estat l'evolució de la investigació econòmica més enllà del moment concret en què es varen atorgar els premis, si bé és cert que nosaltres ens limitem, en aquesta jornada, a unes temàtiques i qüestions ben concretes.

Per als qui no els coneixen, quina diferència hi ha entre els dos guardons?

El Premi Catalunya d'Economia guardona un treball d'investigadors o acadèmics que estiguin fent recerca o que, recentment, hagin publicat obres (o en tinguin en curs de publicació), sobre economia o la història econòmica de Catalunya, o de l'àrea o àmbit dels Països Catalans. Poden ser investigadors que desenvolupin el seu treball en qualsevol universitat o centre de recerca d'arreu del món, no només els que ho facin al nostre país.

El Premi de la Societat Catalana d'Economia, en canvi, premia aquells treballs, obres o tesis doctorals sobre qualsevol de les àrees de l'economia teòrica o aplicada, referida a qualsevol àmbit global o específic, però, en aquest cas, només s'hi poden presentar persones que han fet o estan fent recerca, essencialment, en alguna universitat, escola o centre de recerca de Catalunya, el País Valencià o les Illes Balears (o la Catalunya Nord).

Els dos premis estan dotats amb deu mil euros i el jurat és el mateix.  

En quin estat es troba la investigació referent a temes econòmics a Catalunya?

Cada cop més, la recerca que fan les nostres universitats i centres de recerca és més coneguda i reconeguda als mitjans de prestigi nacionals i internacionals. Molts dels nostres joves acadèmics i bona part dels doctorats recentment assoleixen aviat una certa projecció internacional. Una bona part fan estudis i, fins i tot, doctorats a fora, i arriben a adquirir un cert domini de la llengua anglesa.  

Això fa que, cada cop més, les tesis i els altres treballs de recerca estiguin orientats a publicar-se en anglès. Cada cop són més els que acaben essent admesos per les grans editorials o assoleixen el nivell de qualitat que exigeixen els congressos internacionals.

Cada cop més, les grans revistes científiques internacionals podrien tenir en compte més treballs dels nostres professors i acadèmics més bons.

Hi ha certs temes que sempre són actuals a Catalunya: la balança fiscal, el finançament, etc. Hem millorat en aquest tema amb el nou Estatut?

Sens dubte, els debats –no pas acabats, potser ni del tot iniciats– sobre els efectes de la veritable aplicació del nou Estatut d'autonomia de Catalunya haurien de ser tractats molt específicament per la comunitat científica i acadèmica.

Aquests debats, realment tècnics –com dic, encara molt poc iniciats–, haurien d'oferir una visió al més allunyada possible dels que són, a priori, del món dels partits i dels protagonismes de les grans figures que avui «sovintegen» els grans mitjans de comunicació. Crec que això encara no ha passat tant com voldríem.

En el camp, per exemple, del sorollós debat sobre les balances fiscals de Catalunya amb el sector públic central, ja s'han fet alguns progressos. Segurament, aquesta ha estat una de les àrees en què s'ha començat abans una certa tasca de revisió tècnica. Però jo no asseguraria plenament que la contaminació respecte del debat polític no hi sigui encara avui massa present.