Pere Puig és
doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona
i
director acadèmic de l’Observatori
ESADE de l’empresa multinacional espanyola des de febrer
de 2006. És responsable de l’elaboració del
Baròmetre
ESADE/AMCHAM de les empreses dels Estats Units a Espanya (edicions
2004, 2005 i 2006) i professor titular del curs «Emerging
Economies», que s’imparteix
en el programa Lic&MDE V, secció anglès. Puig
també és el responsable del
curs de doctorat «Història de l’anàlisi
econòmica i problemes contemporanis», en el marc del
Programa doctoral d’ESADE. És el president de la Societat
Catalana d'Economia de l'IEC, que organitza
la jornada acadèmica «Aportacions a la recerca
i el debat en economia a Catalunya» amb motiu del Centenari
de l'IEC.
La jornada té com a finalitat bàsica efectuar un
cert debat i un balanç sobre l'estat de la recerca que han
fet fins avui els nostres investigadors en determinades àrees
i àmbits de l'economia aplicada i de la història
econòmica catalana. Volem celebrar, a la vegada, i de manera
conjunta amb els protagonistes, la trajectòria seguida mitjançant
l'atorgament del Premi Catalunya d'Economia i el Premi de la Societat
Catalana d'Economia, que la nostra Societat organitza des de l'any
1991.
La part acadèmica de l'acte constarà de sis sessions
en les quals participaran, com a ponents, tant els guardonats
amb algun dels dos premis de la Societat, com altres especialistes
o experts en la matèria. Tots ells faran un balanç de
l'estat actual de la investigació i del debat científic
en cada una de les àrees proposades. Les intervencions,
que s'editaran en un llibre, que Caixa Catalunya ha acceptat
de patrocinar, seran seguides d'un col·loqui entre els
assistents.
Les sessions previstes pels organitzadors són les següents:
Sessió 1. «Estudis d'història
econòmica sectorials a Catalunya». James
Thomson (Universitat de Sussex) i Francesc Valls (Universitat
de Barcelona)
Sessió 2. «El desenvolupament i convergència
regional a Europa i Espanya». J. M. Esteban
Marquillas (Universitat Autònoma de Barcelona)
i Ángel de la Fuente (IAE)
Sessió 3. «L'anàlisi cost-benefici
en l'estudi de les infraestructures en àrees urbanes». Pere
Riera (Universitat Autònoma de Barcelona) i Joan
Ramon Rovira (Servei d'Estudis de la Cambra de Comerç de
Barcelona)
Sessió 4. «Desenvolupament de les ciutats
i les grans àrees urbanes de Catalunya». Xavier
Vives (IESE i INSEAD) i Pere Lleonart (Gabinet d'Estudis Econòmics)
Sessió 5. «El debat sobre les relacions
financeres entre Catalunya i Espanya». Guillem
López Casasnovas (Universitat Pompeu Fabra) i
Jacint Ros Hombravella (Universitat de Barcelona)
Sessió 6. «Estat actual dels estudis sobre
els sectors regulats: el cas de l'energia elèctrica». Ignasi
Nieto (secretari general del Ministeri d'Indústria)
i Joan Batalla (Comissió Nacional de l'Energia)
L'acte es clourà amb una sessió commemorativa
solemne, amb l'assistència dels guardonats dels dos premis.
També hi seran presents els representants de l'entitat
que ens ha estat donant suport i que ha patrocinat els dos premis,
el president de l'IEC, els membres dels successius jurats, altres
socis de la Societat, autoritats convidades i els vocals i presidents
de les successives juntes de govern de la Societat.
Presidiré l'acte jo mateix ,com a president de la Societat;
el senyor Salvador Giner, president de l'IEC, i el senyor Narcís
Serra, president de Caixa Catalunya. Com a ponents hi intervindran
el doctor Joaquim
Muns (Universitat de Barcelona i delegat de
l'IEC a la SCE) i el doctor Andreu
Mas-Colell (IEC i Universitat
Pompeu Fabra).
La comissió organitzadora de la jornada, d'acord amb els
criteris prèviament establerts per la Junta de Govern de
la Societat, i un cop fetes les consultes als autors guardonats,
a altres experts i a nous ponents potencials, ha seleccionat fins
a sis grans temes. S'ha partit de les àrees temàtiques
que foren abordades dins del conjunt de les obres i autors que
varen ser guardonades en edicions successives dels dos premis.
Hem tingut bona cura que aquests sis grans temes fossin avui prou
rellevants i tinguessin un nivell de debat acadèmic adequat.
S'ha pretès, en definitiva, que la tria final establerta
resultés una mostra prou equilibrada del que avui és
objecte de recerca i discussió pública en les diverses
facultats i escoles del conjunt de l'àrea considerada.
Es pot seguir l'evolució de la investigació econòmica
a través del Premi Catalunya d'Economia i del Premi de
la Societat Catalana d'Economia?
Aquest és, òbviament, el propòsit del qual
hem partit i, a la vegada –crec jo–, l'interrogant que ens
plantegem els mateixos organitzadors d'aquesta jornada. Les demandes
que hem formulat als ponents que intervenen en les diferents sessions
van, en gran part, en el mateix sentit de la pregunta que vostès
em plantegen.
El fet de convocar una doble ponència en cada sessió i,
posteriorment, entregar la ponència escrita, que serà publicada
en un llibre commemoratiu, té com a finalitat conèixer
quina ha estat l'evolució de la investigació econòmica
més enllà del moment concret en què es varen
atorgar els premis, si bé és cert que nosaltres ens
limitem, en aquesta jornada, a unes temàtiques i qüestions
ben concretes.
Per als qui no els coneixen, quina diferència hi ha entre els dos guardons?
El Premi Catalunya d'Economia guardona un treball d'investigadors
o acadèmics que estiguin fent recerca o que, recentment,
hagin publicat obres (o en tinguin en curs de publicació),
sobre economia o la història econòmica de Catalunya,
o de l'àrea o àmbit dels Països Catalans. Poden
ser investigadors que desenvolupin el seu treball en qualsevol
universitat o centre de recerca d'arreu del món, no només
els que ho facin al nostre país.
El Premi de la Societat Catalana d'Economia, en canvi, premia
aquells treballs, obres o tesis doctorals sobre qualsevol de les àrees
de l'economia teòrica o aplicada, referida a qualsevol àmbit
global o específic, però, en aquest cas, només
s'hi poden presentar persones que han fet o estan fent recerca,
essencialment, en alguna universitat, escola o centre de recerca
de Catalunya, el País Valencià o les Illes Balears
(o la Catalunya Nord).
Els dos premis estan dotats amb deu mil euros i el jurat és
el mateix.
En quin estat es troba la investigació referent
a temes econòmics a Catalunya?
Cada cop més, la recerca que fan les nostres universitats
i centres de recerca és més coneguda i reconeguda
als mitjans de prestigi nacionals i internacionals. Molts dels
nostres joves acadèmics i bona part dels doctorats recentment
assoleixen aviat una certa projecció internacional. Una
bona part fan estudis i, fins i tot, doctorats a fora, i arriben
a adquirir un cert domini de la llengua anglesa.
Això fa que, cada cop més, les tesis i els altres
treballs de recerca estiguin orientats a publicar-se en anglès.
Cada cop són més els que acaben essent admesos per
les grans editorials o assoleixen el nivell de qualitat que exigeixen
els congressos internacionals.
Cada cop més, les grans revistes científiques internacionals
podrien tenir en compte més treballs dels nostres professors
i acadèmics més bons.
Hi ha certs temes que sempre són actuals a Catalunya:
la balança fiscal, el finançament, etc. Hem millorat
en aquest tema amb el nou Estatut?
Sens dubte, els debats –no pas acabats, potser ni del tot iniciats–
sobre els efectes de la veritable aplicació del nou Estatut
d'autonomia de Catalunya haurien de ser tractats molt específicament
per la comunitat científica i acadèmica.
Aquests debats, realment tècnics –com dic, encara molt
poc iniciats–, haurien d'oferir una visió al més
allunyada possible dels que són, a priori, del
món dels partits i dels protagonismes de les grans figures
que avui «sovintegen» els grans mitjans de comunicació.
Crec que això encara no ha passat tant com voldríem.
En el camp, per exemple, del sorollós debat sobre les balances
fiscals de Catalunya amb el sector públic central, ja s'han
fet alguns progressos. Segurament, aquesta ha estat una de les àrees
en què s'ha començat abans una certa tasca de revisió tècnica.
Però jo no asseguraria plenament que la contaminació respecte
del debat polític no hi sigui encara avui massa present.