Ajuts
Fundació Mercè Rodoreda
Descripció de
les borses:
Instituïts l’any 1994. La Fundació Mercè
Rodoreda convoca quatre ajuts per a l’elaboració
d’un treball en una de les línies
següents:
a) Estudi de la novel·la catalana feta entre
els anys 1939 i 1983.
b) Estudi de la recepció crítica de l’obra
en general o d’alguna obra en particular de
Mercè Rodoreda en un país o en un grup
de països.
c) Edició i estudi de l’epistolari de Mercè
Rodoreda, preferentment d’un dels tres
períodes següents:
— 1939-1954
— 1954-1972
— 1972-1983
d) Estudi d’un tema lliure relacionat amb
la vida o l’obra de Mercè Rodoreda.
Sílvia Aldavert i
Sílvia Fornells
Mercè Rodoreda i el viatge
pel temps. Anàlisi comparativa amb les obres de Virginia Woolf
o James Joyce.
Projecte guanyador:
"Mercè Rodoreda i el viatge
pel temps. Anàlisi comparativa amb les obres de Virginia Woolf
o James Joyce" pretén aprofundir en l'aportació de
Rodoeda a la novel·la del segle XX. Per aquest motiu, establirem una comparativa
amb determinades obres de Virginia Woolf (Orlando, Les ones)
i James Joyce (Dublinesos, Ulisses). Sobretot, en valorarem
el trencament del temps i el paper de la metamorfosi. Com és sabut, un
dels àmbits d'experimentació més treballats durant el segle
XX
és, precisament, el factor temporal. A Europa, tant des de les arts
com des de la filosofia, es va treballar per dotar l'individu d'un nou temps
menys cartesià. Parlem d'un temps en què el passat, el present
i el futur es barregen indefectiblement. La metamorfosi en sentit modern també ha
estat un element estètic cabdal a partir de Kafka. Al nostre entendre,
convé mostrar que la nostra literatura, especialment Rodoreda,
també ha ajudat a definir els camins estètics del segle XX.
Currículums de Sílvia Aldavert i
Sílvia Fornells:
Carme
Arnau
Recull de cartes de Mercè Rodoreda
Francesca
Romana Ucella
Mercè Rodoreda escriptora
i amiga. Records personals
Borses
d'estudi de la Generalitat de Catalunya
Descripció de
les borses:
Instituïdes l’any 1986, aquestes
borses d’estudi s’adrecen a investigadors estrangers,
llicenciats o graduats en facultats universitàries o
escoles superiors, interessats a fer una estada en un territori
de llengua catalana a fi d’estudiar un tema relacionat
amb la cultura catalana.
Sophia Simon (Alemanya)
La identitat cultural dels algueresos
catalanoparlants
Projecte guanyador:
El tema del
treball "La identitat cultural dels algueresos
catalanoparlants" és la situació lingüística
singular de la ciutat de l'Alguer, en la qual es parlen (almenys)
tres idiomes: l'italià, el sard i un dialecte del català.
Davant d'aquesta situació, se'm presentava la qüestió de
la identitat lingüística i cultural dels algueresos.
L'any 2001, l'Associació Germano-Catalana em va atorgar la
beca Rudolf-Brummer-Stipendium, amb la qual vaig fer la meva primera
estada de dos mesos a l'Alguer, del setembre a l'octubre de l'any
2002. En aquest període, em vaig posar en contacte, per damunt
de tot, amb representants de la vida cultural de l'Alguer. Vaig fer
entrevistes a músics, actors i escriptors que utilitzen, en
les obres, el dialecte local. Així, vaig constatar que, sobretot
els intel·lectuals i els artistes, s'ocupen de conservar l'alguerès.
Després vaig fer unes quantes entrevistes a persones de diferents
professions i edats, vaig rebre molta informació sobre l'ús
quotidià de l'alguerès, i em va semblar que aquest
procediment seria molt prometedor per a poder valorar la situació real
del dialecte local i la identitat dels algueresos. Per aquest motiu,
vull continuar fent entrevistes pròximament.
En els anys setanta, a l'Alguer hi havia les directives lingüístiques
de l'escola oficial italiana, segons les quals s'havia de parlar
amb els fills només en italià, perquè «l'ús
del català és damnós per a l'aprenentatge de
la llengua italiana», perquè «l'alguerès és
una subllengua inútil i afuncional per a representar les realitats
del món exterior», perquè «l'alguerès és
parlat només a l'Alguer», etc., un missatge que la majoria
de la població algueresa ha rebut i, per tant, assimilat.
Per aquest i molts altres motius, avui, d'una població de
40.000 habitants només el 25 % dels algueresos, aproximadament,
parla el dialecte català amb una digressió directament
proporcional a l'edat.
Els canvis en l'ús i en el prestigi de l'alguerès,
quina influència tenen en la vida real de la població algueresa?
Quins canvis han generat en el comportament lingüístic
totes aquestes transformacions? Quina funció té el
dialecte local avui dia? És una llengua que es parla de veritat
o es tracta més aviat de «deixalles» folklòriques?
Amb la recerca vull comprendre l'status quo de l'alguerès
d'avui i el paper que té per als habitants de les diferents
generacions. A parer meu, l'única manera de rebre informacions
realistes és parlar directament i sense qüestionaris
amb els habitants sobre els costums i les experiències lingüístiques
i també sobre les raons per les quals tenen un comportament
lingüístic determinat. Això implica, naturalment,
conèixer les biografies de les persones.
Com que parlo l'italià i el català, tinc la possibilitat
de parlar amb la gent en l'idioma més convenient per a la
situació comunicativa concreta, cosa que m'ha permès,
en les primeres entrevistes, quan començava, per exemple,
una conversa en català, de deduir conclusions de la reacció de
l'interlocutor.
Espero que el meu projecte --tant l'avaluació científica
com la publicació d'un llibre de «retrats lingüístics»-- pugui
ser una contribució important per a analitzar i documentar la
situació actual de l'alguerès i per a traçar-ne
un quadre molt bonic i útil a la vegada.
Currículum de Sophia Simon:
M.
Elisa Soldani (Itàlia). Recull
el diploma Esther Redondo Garcia
Els homes de negoci italians a Barcelona
durant la Guerra Civil catalana
Stefano
Torresi (Itàlia)
Llengua i identitat en la poesia
catalana de la postguerra
Projecte guanyador:
L'objectiu principal de " Llengua
i identitat en la poesia catalana de la postguerra" és
analitzar les modalitats d'oposició al règim que van
dur a terme alguns poetes durant la dictadura franquista, amb un èmfasi
especial en l'elecció de la llengua catalana com a instrument
(tant explícit
com implícit) d'afirmació de la pròpia catalanitat.
La recerca s'efectuarà donant preferència, primer de
tot, als escriptors del corrent realista, encara que es podrà estendre
a altres poetes que, de manera més o menys evident, per raons
lligades a l'afirmació de la pròpia identitat, decideixen
eludir la força atractiva del castellà --elecció que
hauria portat, inevitablement, cap a una expressió necessàriament
artificial i mancada d'espontaneïtat-- i optar pel català com
a llengua de la pròpia creació literària.
Currículum d'Stefano Torresi:
Borsa d'estudi
Ramon d'Alòs-Moner
Descripció de la borsa:
Instituïda el 1966, aquesta borsa d’estudi
s’ofereix per a l’elaboració d’un treball
bibliogràfic de tema català (d’un autor,
d’un període, d’un territori, d’una publicació
científica).
Pilar Arnau i Segarra
Repertori de narradors mallorquins
a partir de la generació dels setanta (Arxiu biogràfic i bibliogràfic
1867-2007)
Projecte guanyador:
L'objectiu
de "Repertori de narradors mallorquins
a partir de la generació dels setanta (Arxiu biogràfic
i bibliogràfic
1867-2007)" és elaborar una base de dades
biobibliogràfiques de la narrativa mallorquina contemporània,
centrada, temporalment, a partir de l'eclosió literària
iniciada a finals del 1967 fins als nostres dies. A partir d'una
selecció autorial, es durà a terme el buidatge de
premsa (especialment, suplements literaris), revistes especilitzades
nacionals i internacionals, volums d'actes de congressos, etc.,
a fi de preparar una base de dades sobre la recepció de
les obres i els autors.
Atès el nombre tan elevat de narradors insulars i dels
seus opus,
aquest repertori constituirà una eina de treball molt útil
per a l'ensenyament i la recerca literaris.
Currículum de Pilar Arnau:
Borses
d'estudi dels Països Catalans
Descripció de
les borses:
Instituïdes l’any 2001, aquestes borses d’estudi
s’adrecen a la promoció d’estudis que, en qualsevol àmbit
científic, il·lustrin les relacions entre els diversos
territoris del domini lingüístic català –entre
dos territoris com a mínim–, sincrònicament o
diacrònica.
Laia Herrera (en relació amb
l'àmbit de les Illes Balears)
La presència i la participació
de les dones en els Parlaments de Catalunya i de les Illes Balears
i la qüestió de l'acció política
Projecte guanyador:
La recerca que portaré a
terme, gràcies
a la Borsa d'Estudis Països Catalans, se centra en l'estudi
de la presència i participació de les dones al Parlament
de Catalunya i al de les Illes Balears, i les mesures d'acció positiva.
Currículum de Laia Herrera:
Em
dic Laia Herrera Pujol, sóc de Mallorca
però vaig venir a estudiar la carrera a Barcelona i m'hi
he quedat a viure. He estudiat història i tinc estudis de
ciències polítiques. A més, sóc postgraduada
en participació ciutadana i polítiques de gènere,
i actualment curso el màster en polítiques públiques.
He fet recerca sobre joventut, participació i gènere,
cosa que he compaginat amb el treball al tercer sector i la participació en
diverses entitats feministes.
Carla
González Collantes (en
relació amb
l'àmbit de les Illes Balears)
Una llengua musicada
(De les Illes Balears a la resta de territoris de parla catalana)
Mònica Campàs
i Homs (en relació amb
l'àmbit de la Catalunya Nord)
Biosensors per a toxines
marines: lligams científics entre el Rossselló i el Montsià
Projecte guanyador:
L'objectiu
de "Biosensors per a toxines
marines: lligams científics entre el Rossselló i
el Montsià" és potenciar la comunicació científica
entre el grup BIOMEM de la Universitat de Perpinyà i la
unitat de Seguiment del Medi Marí del Centre Nacional d'Aqüicultura
de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries de
Sant Carles de la Ràpita. Aquesta col·laboració permetrà desenvolupar
assaigs bioquímics i biosensors (enzimàtics i immunoquímics)
per a detectar toxines marines, concretament per a àcid
okadaic, amb la finalitat d'assegurar el sector productiu de mol·luscs
bivalves (musclos, vieires, cloïsses, petxines, tellerines,
etc.) i millorar la protecció del consumidor. El Llenguadoc-Rosselló és
una de les regions més afectades per proliferacions de Dinophysis ,
dinoflagel·lat productor de toxines diarreiques. Pel que
fa a Catalunya, les alertes per toxines marines han provocat fins
a dotze tancaments en diverses zones de producció del litoral
entre el 1989 i el 2005, algunes de les quals al delta de l'Ebre.
En general, els programes de vigilància i control d'aliments
d'origen marí es duen a terme mitjançant mètodes
biològics i analítics. Els assaigs bioquímics
i els biosensors constitueixen una alternativa prometedora, perquè són
més simples, més ràpids, més sensibles,
més específics i més econòmics. L'aspecte
fortament innovador i la decisió 2002/225/CE de la Comunitat
Europea d'acceptar noves «eines» bioanalítiques
per a detectar toxines i altres anàlits, n'han propiciat
l'impuls. L'experiència del grup BIOMEM en el desenvolupament
de biosensors (sobretot per a pesticides) i de la unitat de Seguiment
del Medi Marí en toxines marines (de fet, és responsable
del programa de vigilància de toxines marines implantat
per la Direcció General de Pesca al llarg del litoral català)
mostra la complementarietat d'ambdós equips.
L'aproximació científica
dels dos grups aportarà les garanties necessàries
per a fer front a nous reptes tecnològics de manera conjunta
a través de projectes de recerca transfronterers i internacionals,
els quals proporcionaran eines preventives d'ús fàcil
per als productors de bivalves. La transferència i el flux
continu de coneixement entre el Rosselló i el Montsià beneficiaran
els dos centres de recerca, i els situaren en posicions capdavanteres
i estratègiques dins de l'àmbit de les toxines marines
i en feren dues referències en l'àmbit internacional.
Currículum de Mònica Campàs:
Article més
visitat de la revista Contributions to Science
Joan Barceló i Charlotte
Poschenrieder
Phytoremediation: principles
and perspectives
|
