Clelia Colombo Vilarrasa

E-participació: La incorporació d'Internet en processos de participació ciutadana en la presa de decisions públiques

Descripció del premi:
Premi instituït l’any 1996 i ofert a un treball inèdit d’investigació, teòric o empíric, en el camp de la sociologia.

Projecte guanyador:
La incorporació de les TIC a la política ha introduït canvis fonamentals en els sistemes polítics democràtics incorporant les potencialitats d'aquestes tecnologies en la informació i la comunicació, elements essencials des dels inicis de la democràcia. En un marc de crisi de legitimitat política de la democràcia representativa, sorgeixen noves pràctiques participatives que cerquen apropar els ciutadans als seus representants i fer més transparent la política. Les TIC poden facilitar aquestes pràctiques avançant cap a noves maneres de fer política, amb una informació més àmplia i directa i una major comunicació entre representants i representats. Però de quina manera faciliten la participació ciutadana? Quines potencialitats i limitacions tenen en aquest sentit?

A través d'una anàlisi de l'impacte de les TIC –concretament Internet– en la participació ciutadana impulsada des de les administracions públiques, s'estudia les oportunitats i limitacions d'aquesta tecnologia, en un camí cap a una democràcia representativa que incorpori una major participació de la ciutadania en la presa de decisions públiques.

La recerca conclou que la introducció d'Internet a la participació ciutadana, per les pròpies característiques de la xarxa, té la potencialitat de facilitar la participació de la ciutadania en els processos impulsats des de les administracions, permetent superar limitacions de temps i espai. Tot i així, la participació electrònica segueix sent menor a la presencial i no es tradueix de moment en un augment dels nivells de participació d'informació, comunicació, consulta, deliberació i decisió. Entre les principals causes destaca la influència de la infrastructura tecnològica i de l'accés desigual a les TIC, així com la manca de cultura participativa electrònica dels ciutadans i de les administracions. Així doncs, tot i les oportunitats que introdueix Internet en la participació ciutadana encara és aviat per a impulsar processos únicament virtuals, essent molt positives les experiències de processos participatius que combinen la participació presencial amb la participació electrònica.

Currículum de Clelia Colombo:

Accèssit del Concurs de Joves Sociòlegs

Alícia Villar Aguilés

L'absència als exàmens de primer curs a la Universitat de València

Projecte premiat amb l'accèssit:
El treball "L'absència als exàmens de primer curs en la Universitat de València o el cas dels «no presentats»", premiat per al Concurs de Joves Sociòlegs 2007, té l'origen en un estudi encarregat per la Universitat de València juntament amb el professor Ernest Garcia Garcia, del Departament de Sociologia i Antropologia Social. Aquesta col·laboració va impulsar la redacció del meu treball de doctorat.

Pel fet d'haver-se matriculat en una carrera universitària, una persona, en principi, ha d'estar disposada a assistir a les classes i, sobretot, a presentar-se als exàmens o als processos d'avaluació. És d'aquestes dues coses --la inassistència a classe i la no presentació a examen-- del que hom sol parlar quan es parla de l'absentisme en l'estudi. Per a matisar aquesta interpretació i amb la finalitat de neutralitzar la càrrega pejorativa, moralitzadora i sobretot d'etiquetatge, he substituït el terme clàssic «absentisme» per paraules més neutres, com ara «absents», «absència» o «no presentat», sempre amb la mateixa denotació. La investigació de l'absència en una institució educativa no és una tasca fàcil, sobretot si al nivell educatiu, l'ensenyament superior, no hi ha una obligació quasi mai explícita de ser-hi present, de romandre a les aules i a les proves avaluadores, llevat de casos determinats. És per això, potser, que allò que no resulte gaire còmode d'estudiar tinga, sovint, major interès. De fet, la sociologia acostuma a fixar-se en temes que són, de vegades, difícils de copsar amb una simple ullada.

Per què els estudiants no van a classe o no es presenten als exàmens? Aquesta pregunta no té una única resposta. Aquests fenòmens formen part d'un conjunt de factors als quals ens hem intentat apropar amb l'estudi en concret de l'absència als exàmens.

D'una banda, s'ha quantificat la taxa d'absència avaluadora en totes les titulacions de la Universitat de València, i s'ha obtingut una taxa mitjana del 15 %. També s'ha analitzat la relació entre la taxa d'absència i les notes de tall, i el resultat és l'existència d'una relació inversa i directa entre ambdues variables. S'ha fet una aproximació al perfil sociològic de l'estudiant absent als processos d'avaluació amb l'anàlisi de les variables personals de sexe, edat, treball remunerat de l'estudiant i variables familiars, com ara el treball i els estudis dels pares i de les mares dels estudiants. D'altra banda, la metodologia qualitativa ha complementat l'anàlisi estadística amb l'exploració dels factors relacionats amb l'absència en els estudis i altres temes vinculats a l'experiència universitària. De fet, els estudiants que han participat en els set grups de discussió destaquen diversos aspectes i no es limiten a parlar únicament de les raons de l'absència, sinó que, més aviat, han conversat de manera global sobre el seu pas per la universitat.

Els resultats posen en relleu que el fenomen estudiat, l'absència a les avaluacions, té molts aspectes diferents. Les connotacions més immediates suggereixen un comportament absent, una mostra de desinterès dels estudiants. Però aquesta percepció és molt parcial. La investigació ha mostrat moltes més cares. A vegades, alguns comportaments que poden semblar manifestacions d'absència, en el sentit clàssic d'absentisme, indiquen una incompatibilitat entre els estudis i la necessitat de treballar en feines remunerades, fins i tot, precàriament. Una altra part de les absències es poden explicar pel fet que els estudiants estan buscant «aquella carrera que realment voldrien fer» i a la qual, ocorre sovint, no van poder accedir per una nota de tall   insuficient. Hi ha una part dels estudiants que necessita i demana, més o menys explícitament, portar un «ritme diferent» del que espera la institució, és a dir, mantenir una dedicació als estudis adequada a les seues circumstàncies. Han aparegut expressions diverses de frustració associada a la incapacitat real, o viscuda com a tal, de progressar en els estudis. Açò contrasta amb manifestacions que aposten per una universitat com a lloc d'experimentació, de futur professional i obligacions llunyanes, de tast juvenil.

S'ha detectat, en els discursos dels estudiants que han participat en la investigació, que existeix una opinió generalitzada sobre la universitat: un dèficit a l'hora d'atendre els estudiants, a l'hora d'integrar aquells i aquelles que es matriculen a les titulacions. Sembla prou clar que la institució universitària té una sèrie de desajustos   que caldria escoltar.

Es tracta d'una temàtica d'actualitat, ja que ens trobem en un moment en què s'estan plantejant nous reptes per a l'ensenyament superior en el marc de la Declaració de Bolonya. És un moment propici per a estudiar la realitat de l'ensenyament superior i presentar apunts d'innovació educativa.

Currículum d'Alícia Villar:

 

Premi de la Institució Catalana d'Estudis Agraris

Pau Gutiérrez Pedemonte

Recuperació i producció sostenible del formatge d'Estaon

Descripció del premi:
Premi instituït l’any 1983 i ofert a un treball d’investigació, bibliogràfic o d’assaig sobre agricultura.

Projecte guanyador:
El mot sostenibilitat, en els darrers temps, ha estat molt esmentat i, cada cop més, és en boca de molta gent, però no és menys cert que té un rerefons molt més complex que la facilitat amb què es diu. Existeix cert consens en considerar que perquè una activitat sigui al màxim sostenible en el temps, ho ha de ser des de tres punts de vista: ambiental, social i econòmic. És en aquests tres aspectes que hem intentat que se cenyís aquest projecte.

Des de la perspectiva ambiental, el projecte s'ha enfocat vers la conservació de la biodiversitat, tant animal com vegetal, mitjançant unes pràctiques ramaderes que prioritzin l'aprofitament dels recursos sense fer-ne una sobreexplotació. D'aquesta manera, es pot garantir el manteniment de la biodiversitat vegetal que s'ha aconseguit a través dels anys gràcies a la interacció entre planta i animal, és a dir, l'adaptació de les plantes al pasturatge per cabres i ovelles i l'adaptació animal a les espècies vegetals per mantenir-se i créixer. A més a més, s'ha optat per unes races de bestiar autòctones que malgrat no ser les més productives quant a llet, sí que són les que estan més adaptades a les condicions orogràfiques i climàtiques d'Estahon. El ramat serà tractat en condicions de pasturatge extensiu sota les bases de la ramaderia ecològica, la qual cosa ens permetrà aconseguir l'elaboració d'uns formatges també ecològics i de qualitat.

Pel que fa a la sostenibilitat social, en els darrers temps s'està tendint cap a un món rural cada cop més despoblat i envellit, mentre que les ciutats són cada cop més extenses i densament poblades. És per això que s'hauria d'aconseguir un reequilibri territorial. Una manera de fixar població als petits pobles de muntanya és trobar alternatives que siguin viables econòmicament perquè s'hi pugui viure amb dignitat.

Per altra banda, també cal destacar que, amb tot aquest èxode rural, es perden unes pràctiques tradicionals (en alguns casos mil·lenàries) que són patrimoni de tots i sense les quals som més pobres culturalment. Per això s'ha intentat recuperar una petita part d'aquest saber popular, i esperem que contribueixi a fer que no quedi en l'oblit com tants altres.

Finalment, per assolir una sostenibilitat econòmica, s'ha intentat tancar el cicle productiu dins de l'explotació. D'aquesta manera, a part de reduir el consum pel transport d'aliments, s'aconsegueix no dependre de l'exterior per alimentar el bestiar. Així, es redueixen molt els costos en la producció i alimentació del bestiar. Per fer l'anàlisi econòmica s'ha optat per no tenir en compte les subvencions provinents de la Generalitat de Catalunya, ja que no es mantindran per a sempre (i, per tant, seria insostenible a mitjà termini), però, tot i això, es poden tenir en compte per iniciar l'explotació i tenir un període d'adaptació.

Resum del projecte:

Currículum de Pau Gutiérrez:

 

Premi de la Institució Catalana d'Història Natural

Montse Rigat i Coll

Estudis Botànics a la Vall de Camprodon (Alta Vall del Ter, Pirineus)

Descripció del premi:
Premi instituït l’any 1908 i ofert a un treball d’investigació, bibliogràfic o d’assaig sobre l’estudi del patrimoni natural.

Projecte guanyador:
El treball "Estudis Botànics a la Vall de Camprodon (Alta Vall del Ter, Pirineus)" s'emmarca en la línia de recerca en Etnobotànica catalana del Laboratori de Botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona. La temàtica d'estudi es troba en la cruïlla de les ciències naturals i socials amb la finalitat d'investigar les relacions entre l'home i el seu entorn vegetal.

L'objectiu fonamental del treball ha estat el d'establir els catàlegs etnoflorístics dels territoris estudiats, és a dir, arribar a dreçar-ne els inventaris de les plantes que són conegudes, apreciades i utilitzades per la gent que hi viu, amb especificació dels seus diferents usos.

El nostre treball s'ha centrat en una part d'una comarca gironina, el Ripollès, concretament en l'Alta Vall del Ter. Aquesta regió natural, que en més d'una ocasió ha reivindicat de ser considerada comarca, és constituïda per les capçaleres dels rius Ter i Ritort i comprèn els municipis de Camprodon, Llanars, Molló, Sant Pau de Segúries, Setcases i Vilallonga de Ter.

Mitjançant 42 entrevistes durant les quals hem parlat amb un total de 60 informants, dels quals un 63% són dones i un 37% són homes, amb una mitjana d'edat de 71,1 anys, hem recollit informació sobre 312 espècies botàniques, 220 de les quals tenen aplicació en medicina humana o veterinària, 20 han estat anomenades com a tòxiques, 100 es fan servir en el camp de l'alimentació (humana o animal), 71 tenen algun altre tipus d'ús tradicional i de 10 només s'ha detectat el nom popular.

Les espècies més usades amb finalitat medicinal són Sambucus nigra, Thymus vulgaris, Arnica montana subsp. montana i Achillea ptarmica subsp. pyrenaica. Remarquem Sambucus nigra amb 91 citacions i 23 usos medicinals diferents. Hem detectat cinc espècies (Dianthus seguieri, Juncus trifidus, Silene ciliata, Urocystis occulta i Veronica serpyllifolia) que es poden considerar noves o molt rares com a plantes medicinals, car no són recollides en el corpus de buidatge.

Pel que fa a les plantes alimentàries, algunes tampoc no havien estat citades -o només poques vegades o en àrees molt restringides- amb aquest finalitat, com ara Achillea ptarmica subsp. pyrenaica, Convolvulus arvensis, Leontodon hispidus, Molopospermum peloponnesiacum and Taraxacum dissectum. Algunes d'aquestes plantes alimentàries (tant les utilitzades per a menjar com aquelles que es fan servir per a preparar begudes, tenen algun ús terapèutic, de manera que es poden considerar com aliments funcionals populars.

A part dels medicinals i els alimentaris, que constitueixen el gruix de la informació, també hem obtingut dades sobre usos ornamentals, domèstics (per a fer estris i altres), lúdics, magicoreligiosos (creences i tradicions vinculades a elles), fustaner, combustible, artesanals, cosmètics i en literatura oral (dites, parèmies i similars).

En l'aspecte lingüístic, hem recopilat 454 noms populars per a les 312 espècies referenciades; d'aquests, n'hi ha 66 de no documentats prèviament.

Com en tots els treballs d'aquesta mena, hem constatat que els sabers populars sobre les plantes continuen vius a casa nostra, però que l'ús real dels vegetals és més baix actualment que fa una colla d'anys. És per això que treballs com aquest tenen la doble intenció de preservar una part del patrimoni cultural i natural del país i de detectar plantes i usos que podrien ser la base de noves formes de benestar per ala humanitat en el futur. Actualment estem estenent a recerca etnobotànica que hem començat a l'Alta Vall del Ter a tota la comarca del Ripollès.

Currículum de Montse Rigat:

 

Premi de la Societat Catalana de Biologia

Carmen Doñate Jimeno

Caracterització molecular i funcional de macròfags diferenciats in vitro d'orada (Sparus aurata)

Descripció del premi:
Premi instituït l’any 1962 i ofert a un treball d’investigació, bibliogràfic o d’assaig sobre ciències biològiques.

Projecte premiat:
El llinatge de cèl·lules monòcit/macròfag representa un grup important de cèl·lules immunes que tenen un paper central en la iniciació i coordinació de la resposta immunitària. El propòsit d'aquest treball va ser caracteritzar aspectes moleculars i funcionals de macròfags diferenciats in vitro d'orada (Sparus aurata).

Es van cultivar cèl·lules tipus macròfags durant set dies per a ser diferenciades in vitro. Les cèl·lules van modificar la morfologia i la mida, fins a arribar al fenotip típic: extensions bifurcades significatives, allargades, i morfologia arrodonida. Aquestes cèl·lules van fagocitar un nombre significatiu de biopartícules de llevat (Zymosan , S. cerevisiae) i de bacteris Gram negatives E scherichia coli (E. coli), i després d'inducció amb lipopolisacàrid (LPS) d'E. coli van augmentar l'expressió de mRNA de citoquines proinflamatòries (TNF? , IL-1? , IL-6) i gens específicament implicats en la resposta antivírica (Mx , IRF-1). En paral·lel, la CD83, una glicoproteïna de la membrana de superfície de cèl·lules membre de la superfamília Ig, utilitzada com a marcador estàndard per a cèl·lules dendrítiques , es va clonar a partir de macròfags d'orada utilitzant encebadors degenerats contra motius conservats de seqüències de CD83 conegudes i per amplificació ràpida d' extrems de cDNA (RACE). El cDNA conté una regió codificant de 669 nucleòtids que es tradueixen a un pèptid putatiu de 222 aminoàcids. La seqüència de la proteïna deduïda mostra un alt grau d'homologia amb altres seqüències de CD83 de peixos. La distribució de teixits va indicar que el producte de CD83 es trobava a gairebé tots els teixits examinats, i en macròfags cultivats, l'expressió de mRNA es va realçar després d'estimulació amb LPS amb una cinètica similar a citoquines i gens antivírics. Aquests resultats indiquen que els macròfags de peixos expressen nivells alts de mRNA de CD83 després d'exposició a LPS.

Mercè de Frias Sánchez

Regulació de la fosforil·lació d'AKT en cèl·lules de leucèmia limfàtica crònica

Projecte guanyador de l'accèssit:
La leucèmia limfàtica crònica de cèl·lules B (LLC-B) és la més comuna als països occidentals, on representa el 30 % de les leucèmies. És una síndrome limfoproliferativa caracteritzada per l'acumulació de limfòcits CD5+ i en la qual la majoria de cèl·lules circulants no proliferen. L'excés de cèl·lules monoclonals s'atribueix a una disminució de l'apoptosi i no a un increment en la proliferació.

L'apoptosi en les cèl·lules de LLC és regulada per diverses xarxes de transducció de senyals. Hi ha diferents articles en què es descriu el paper de la via de la PI3K/Akt en la supervivència de les cèl·lules de LLC. La diana més ben caracteritzada de PI3K implicada en supervivència cel·lular és l'Akt, que és un punt de convergència de diverses vies de senyalització implicades en proliferació cel·lular, supervivència, diferenciació i metabolisme en la majoria de tipus cel·lulars, incloent-hi els limfòcits B. La desregulació d'Akt ha estat implicada en el desenvolupament de càncer, i podria ser una diana per a la quimioteràpia.

Hem estudiat els mecanismes de regulació de la via PI3K/Akt en cèl·lules de LLC. Els nostres resultats indiquen que les cèl·lules de LLC tenen dues vies de senyalització convergents per a fosforilar i activar Akt. La primera és dependent de PI3K, i correspon a la ruta clàssica descrita en la majoria de models. Aquesta via es posa en marxa per l'activació del BCR, l'albúmina, l'àcid lisofofatídic i el SDF-1 a les cèl·lules de LLC i implica PDK1 i, probablement, la recent identificada Ser473-quinasa Rictor-mTor. La segona via depèn de PKCbeta, és independent de PI3K i contribueix a l'activitat basal constitutiva present a les cèl·lules de LLC d'alguns pacients.

Hem comprovat que la fosforilació d'Akt mitjançada per PKC és independent de PI3K a les cèl·lules de LLC i a cèl·lules T normals, però, sorprenentment, aquesta fosforilació depèn de PI3K en cèl·lules B. La raó d'aquesta diferència és desconeguda. Entendre aquesta diferència entre les cèl·lules de LLC i els limfòcits B normals podria servir per a aconseguir una teràpia més dirigida i selectiva.

Currículum de Mercè de Frias:

Premi de la Societat Catalana de Química

Joan Ignasi Llambias Clar

Nous extractants i anions regiosubstituïts derivats de l'o-Carborà

Descripció del premi:
Premi instituït l’any 1962 i ofert a un treball d’investigació, bibliogràfic o d’assaig sobre química.

Projecte guanyador:
"Nous extractants i anions regiosubstituïts derivats de l'o-Carborà" s'emmarca dins la síntesi, caracterització i estudi de carborans substituïts. Es divideix en dos blocs: l'un dedicat a la síntesi de nous òxids de fosfina que contenen el clúster de carborà i que poden ser utilitzats com a sinergistes en el procés d'extracció de radionúclids; i l'altre dedicat a la síntesi de nous closo -carborans heterodisubstituïts per reduir-los, posteriorment, amb magnesi i, així, estudiar la regioselectivitat d'aquesta reacció de reducció. Ambdues línies d'investigació són destinades a contribuir en l'avenç del coneixement i la síntesi dels clústers de bor, encara poc predictiu, avui dia, en molts casos.

Els òxids de carboranilfosfina sintetitzats han estat enviats a Alemanya per a provar-ne l'efecte sinergístic en el tractament dels residus nuclears mitjançant el procés CYANEX-301, mentre que els closo -carborans heterodisubstituïts s'han fet reaccionar amb magnesi. La importància d'aquests darrers derivats resideix en el possible ús en processos de catàlisi, líquids iònics, etc.

Currículum de Joan Ignasi Llambias:

Premi Évariste Galois de la Societat Catalana de Matemàtiques

Judit Abardia Bochaca

CHn: l'espai, els convexos i l'infinit

Descripció del premi:
Premi instituït l’any 1962 i ofert a un treball d’investigació, bibliogràfic o d’assaig sobre matemàtiques.

Projecte guanyador:
Un dels problemes clàssics de la geometria ha estat estudiar la relació entre l'àrea d'una figura del pla i el perímetre de la corba que la tanca. Per exemple, fixada la longitud del perímetre, quina és la figura amb àrea més gran que pot envoltar? Aquest és el clàssic problema isoperimètric i al pla té el cercle com a solució. Si en comptes de pensar al pla pensem a l'espai, llavors ens podem preguntar per la relació entre el volum d'un cos i l'àrea que el tanca.

Un altre problema d'aquest tipus que podem estudiar és quin valor pren el quocient entre l'àrea i el perímetre per successions de figures convexes del pla que creixen tendint a omplir-lo. En el pla euclidià ordinari obtenim sempre que aquest valor és infinit. És a dir, l'àrea creix molt més ràpidament que el perímetre. Per exemple, per un cercle de radi r tenim que l'àrea és p · r 2 i el perímetre 2 p · r de manera que el quocient queda r /2, que creix quan creix el radi; per tant, per cercles de radi cada vegada més gran aquest valor tendirà a infinit. Ara bé, hi ha altres geometries (no euclidianes) per les quals el límit no és infinit.

Una d'aquestes geometries és la hiperbòlica. El pla hiperbòlic és un espai en el qual no es compleix el cinquè postulat d'Euclides, és a dir, donada una recta i un punt exterior hi ha més d'una recta que passa pel punt i és paral·lela a la recta donada. El comportament del quocient àrea/perímetre al pla hiperbòlic va ser estudiat l'any 1971 per Lluís A. Santaló, que va demostrar que per cercles i altres convexos el quocient tendeix a 1.

En aquest treball volem estudiar relacions entre el volum i l'àrea d'un cos a l'espai hiperbòlic complex. Ens centrem en l'estudi d'aquest espai, ja que té propietats geomètriques interessants que fan que es puguin generalitzar resultats a altres espais (de curvatura negativa).

L'espai hiperbòlic complex (espai simètric amb curvatura holomorfa constant) és l'espai amb curvatura negativa més senzill després de l'espai hiperbòlic real. En el treball s'introdueixen aquests conceptes i es particularitzen per l'espai hiperbòlic complex. Per a comprendre'l millor, s'estudien diferents models que ens en donen una visió més geomètrica i ens permeten estudiar de manera més senzilla les propietats que tenen i les dels seus objectes, com ara les hipersuperfícies i els convexos. Com a curiositat de l'espai hiperbòlic complex, destaquem que les esferes no tenen totes les curvatures principals iguals, cosa que ens diu que, situats en un punt d'una esfera d'aquest espai, la veuríem curvada diferent segons cap a quina direcció miréssim.

Com a principal resultat d'investigació s'obtenen els valors que pot prendre en el límit el quocient volum/àrea en el cas de l'espai hiperbòlic complex (sempre serà inferior a 1/4 si la curvatura holomorfa és -4). Donem diferents exemples, com les esferes, en els quals el quocient tendeix a la cota superior.

Currículum de Judit Abardia:

Premi Lluís Casassas i Simó de la Societat Catalana de Geografia

Luís del Romero Renau

Planificació i govern del territori de la regió metropolitana del Rin-Ruhr. Noves respostes a velles lògiques territorials en un context insosteniblement globalitzat

Descripció del premi:
Premi instituït l’any 1995 i ofert a un treball d’investigació geogràfica.

Accèssit del Premi Lluís Casassas i Simó de la Societat Catalana de Geografia

Maria José Ripoll Berenguer. Recull el diploma David Molina Gallart

Canvis en els usos del sòl i moviments de massa superficial en una conca de muntanya de l'alt Berguedà

Descripció del premi:
Premi instituït l’any 1995 i ofert a un treball d’investigació geogràfica.

Projecte guanyador:
La recerca se centra en l'estudi dels canvis del paisatge d'una zona de muntanya del Prepirineu català. L'element del paisatge que s'ha emprat en l'estudi han estat els usos del sòl, en concret s'han analitzat els canvis d'usos de la conca del riu Saldes entre els anys 1956 i 1997. L'objectiu d'aquesta recerca ha estat comprovar si les transformacions ocorregudes en els usos del sòl en el període escollit han afectat la formació de moviments de massa superficials, bé predisposant els materials de la vessant al moviment, o bé, al contrari, impedint l'ocurrència del moviment de massa. Resulten de rellevància important les combinacions dels binomis d'usos, és a dir, la seqüència d'usos d'un any a l'altre, per analitzar-ho en relació amb la densitat i localització d'esllavissades.

Currículum de Maria José Ripoll: