Premi de Medi Ambient

David Saurí i Pujol

En reconeixement del seu historial investigador

Descripció del premi:
Premi instituït l’any 2000 per l’Institut d’Estudis Catalans i la Fundació Caixa Sabadell, i ofert a un investigador en reconeixement a la trajectòria d’estudi i investigació en alguna de les disciplines de les ciències ambientals relacionades amb la qualitat ambiental i el patrimoni natural.

Currículum de David Saurí:

 

Premi Jaume Vicens i Vives d'Història Contemporània

Antoni Sánchez Carcelén

Absolutisme i liberalisme a Lleida (1814-1828)

Descripció del premi:
Premi instituït l’any 2000 per l’Institut d’Estudis Catalans i la Fundació Caixa Sabadell, i ofert a un investigador en reconeixement a la trajectòria d’estudi i investigació en alguna de les disciplines de les ciències ambientals relacionades amb la qualitat ambiental i el patrimoni natural.

Projecte guanyador:
A "Absolutisme i liberalisme a Lleida (1814-1828)", he volgut fer una visió de conjunt dels trets històrics més importants. Amb la finalitat de transmetre una idea global de la major part dels processos que es van desenvolupar a partir de l'estudi i l'anàlisi individualitzats tant de la demografia, l'urbanisme, l'economia, la societat, la política, les institucions, l'àmbit militar, la religió, com de la cultura política de Lleida.

La història del regnat de Ferran VII és mediatitzada per la Guerra del Francès. A la paeria de l'any 1814, hi van tornar les antigues elits locals, l'oligarquia més tradicional, i només van deixar els càrrecs de diputat del comú i els de síndics per als membres establerts fora de l'àmbit nobiliari. Pel que fa a l'Església, s'ha de comentar que va tenir dificultats a l'hora de tornar a implantar antics costums i tradicions o privilegis.

El triomf del règim liberal a partir de la insurrecció de Riego, l'any 1820, va significar la continuació de l'obra legislativa de Cadis de l'any 1812 i l'execució d'un nou model governatiu que pretenia enderrocar els vestigis del feudalisme. Però, paral·lelament, es va iniciar una contrarevolució reialista per destruir el liberalisme. Per lluitar contra l'atac absolutista, la paeria va organitzar la Milícia Nacional, el cos armat del liberalisme. De l'Església lleidatana, durant el Trienni Liberal, s'ha d'assenyalar que, igual com havia succeït amb la Guerra del Francès, el Govern liberal va atacar les bases socials, econòmiques, culturals i, sobretot, polítiques. A més a més, una gran quantitat de religiosos lleidatans van patir la repressió del règim liberal.

Finalment, cal fer referència a la Dècada Ominosa a Lleida. En aquesta darrera etapa històrica, cal estar atent al segon retorn al poder de Ferran VII, a la tornada dels antics privilegiats als seus càrrecs, a la repressió emprada per abatre el liberalisme, a la formació dels Voluntaris Reialistes a imatge de la Milícia Nacional (tot i que integrada majorment pel sector agrari, deixant de banda els professionals liberals), a l'organització des de l'ala dretana d'una insurrecció anomenada dels malcontents o agraviats i a l'arribada del monarca a Lleida l'any 1828.

Currículum d'Antoni Carcelén:

 

Premi Josep Pijoan d'Història de les Arts

Mariona Fernández Banqué

Salvador Gurri i Coromines (1749-1819). Un escultor entre segles

Descripció del premi:
Premi instituït l’any 1997 i ofert a la millor tesi doctoral o al millor treball d’investigació sobre història de les arts (incloent- hi la musicologia).

 

Premi August Pi i Sunyer de Bioquímica o Ciències Fisiològiques

Marc Castellet Llerena

Producció d'un inhibidor del VIH-1 en plantes de tabac i arròs

Descripció del premi:
Premi instituït l’any 1965 i ofert a la millor tesi doctoral o al millor treball d’investigació sobre bioquímica o ciències fisiològiques.

 

Premi Josep Teixidor de Matemàtiques

Javier J. Gutiérrez Marín

Localització i conservació d'estructures en homotopia estable

Descripció del premi:
Premi instituït l’any 1979 i ofert a la millor tesi doctoral o al millor treball d’investigació sobre matemàtiques.

Currículum de Javier Gutiérrez:

 

Premi Lluís Nicolau d'Olwer de Filologia

Pere Gómez Inglada

Quinze anys de periodisme: les col·laboracions de J.V. Foix a "La Publicitat" (1922-1936)

Descripció del premi:
Premi instituït l’any 1965 i ofert a la millor tesi doctoral o al millor treball d’investigació sobre filologia.

Projecte guanyador:

El 1922, amb la creació d'Acció Catalana, es fa efectiva l'escissió de la Lliga Regionalista. Un grup d'empresaris vinculats a la formació compra La Publicitat i la catalanitza perquè esdevingui la seva plataforma periodística a partir de l'1 d'octubre d'aquell mateix any. Des d'aleshores, Foix hi tindrà una participació ben activa, gairebé sense entrebancs, fins a la rebel·lió militar del juliol del 1936.

Al llarg d'aquests quinze anys tan decisius per a la història de Catalunya, en què es produeixen tants esdeveniments especialment significatius, en el terreny polític, i també en l'artístic i literari, la ploma periodística de Foix sempre està amatent a comentar-los per als seus lectors diaris, amb la voluntat central d'acostar el conjunt de la societat catalana a la realitat europea contemporània i engrescar-la perquè hi tingui un paper significatiu.

Malgrat les dificultats per reunir tots els articles de Foix, perquè utilitza diversos pseudònims com a signatura o sovint, fins i tot, els publica sense signar, la tesi presenta un conjunt de prop de 1.200 articles, que apareixen llistats en l'annex.

L'anàlisi diacrònica d'un període tan vast i interessant i d'una intervenció tan àmplia no pot pretendre arribar a conclusions aprofundides d'aspectes concrets, que seria més propi de monografies específiques. Així i tot, aquest plantejament té l'avantatge de posar al seu lloc la importància de la dedicació periodística del Foix de l'època. També permet observar fins a quin punt Foix tenia la voluntat d'incidir intel·lectualment en la societat catalana i, per tant, deixar clar que la guerra i la postguerra suposen un trencament traumàtic per als plantejaments polítics i literaris de Foix, que, per grat o per força, haurà de passar a dedicar-se gairebé exclusivament a la vessant més pròpiament poètica, que en aquests anys de dedicació periodística havia deixat en un segon pla.

L'estudi d'aquests articles també permet observar els diversos períodes d'aquesta intervenció periodística, molt vinculada a la creació de seccions i de pseudònims diversos (en què destaca especialment el de Focius) que es van adequant a les circumstàncies històriques de cada època.

És per això que la tesi s'ha de centrar exclusivament en els articles de La Publicitat i intenta observar la recepció contemporània que podien tenir per concretar-ne la incidència; ben gran malgrat l'oblit relatiu que ha comportat la impossibilitat de continuïtat durant la postguerra per la prohibició d'ús de la llengua catalana en mitjans periodístics i el compromís de fidelitat absoluta manifestat per J. V. Foix. Sense poder arribar a conclusions definitives, aquesta anàlisi cronològica permet presentar una visió diàfana dels plantejaments de Foix a La Publicitat; per posar uns exemples ben interessants: les manifestacions pacifistes i europeistes estan ben allunyades de les influències feixistes que puntualment s'han volgut atribuir a Foix; la defensa de la llibertat creativa de l'artista és ben crítica amb les propostes del surrealisme d'André Breton, amb el qual també s'ha volgut relacionar eventualment l'obra poètica de J. V. Foix, etc.

En definitiva, els primers textos de La premsa estrangera i de La premsa catalana, els més innovadors del Focius de Meridians o d'Itineraris, el Ramon N. Girald del Panorama Universal de les Lletres o els articles més polítics de J. V. Foix, en una publicació lligada als plantejaments polítics d'Acció Catalana com a continuació natural dels ideals de la Solidaritat Catalana de Prat de la Riba, ens ofereixen una font inesgotable de temes que ens presenten un Foix compromès i participatiu, vinculat a la voluntat de situar la societat catalana en el paper que li correspon jugar en el context polític i cultural europeu. Evidentment, la situació bèl·lica de la Guerra d'Espanya i, després, de la Segona Guerra Mundial serà un obstacle, de moment, infranquejable.

Currículum de Pere Gómez Inglada:

 

Premi Josep Carner de Teoria Literària

Cesc Esteve i Mestre

La invenció dels orígens. La història literària en la poètica del Renaixement

Descripció del premi:
Premi instituït l’any 1997 i ofert a la millor tesi doctoral o al millor treball d’investigació sobre teoria literària.

Projecte guanyador:

Els relats dels orígens de la poesia i les narracions que s'expliquen des que es va originar la poesia constitueixen la modalitat de la història literària més productiva i rellevant de la poètica renaixentista. Els orígens de la poesia, tant els de l'antiga com els de la moderna vulgar, tenen un paper cabdal en la crítica i la historiografia literàries dels segles XV i XVI, perquè conèixer-los, descobrir-los o imaginar-los representa la garantia que la història procura un saber científic i determina les maneres d'interpretar l'esdevenir i el canvi de l'art literari, però, sobretot, perquè dominar els orígens de la poesia fa de les històries que en donen compte o que les inventen un discurs eficaç i poderós per a pensar, descriure, legitimar i denigrar tradicions, teories i models literaris.

En aquest treball, examino com es dissenyen i amb quines finalitats teòriques es fan servir els relats sobre l'origen de la poesia que s'escriuen a Itàlia durant el cinc-cents amb l'objectiu d'explicar com es forma un dels principals fronts discursius de la història literària renaixentista i, alhora, d'establir quines funcions exerceixen les històries que integren aquest front en la configuració de les poètiques del segle. Amb aquest treball, pretenc començar a omplir el buit historiogràfic que ha provocat l'hegemonia, en l'àmbit dels estudis literaris, d'una concepció massa rígida i anacrònica de la història literària, aquella que l'entén només en els termes i les categories de l'historicisme dels segles XVIII i XIX i que assumeix, per això, que abans de l'època romàntica no es pot parlar, pròpiament, d'història literària. Ben al contrari, els relats sobre l'origen de la poesia es revelen plenament històrics i, alhora, extraordinàriament productius per al saber teòric, en la mesura que se'ls examina emmarcats en els principis, mètodes i pràctiques que regeixen el discurs de la història durant el Renaixement, un discurs diferent en molts aspectes del que al segle XIX o avui entenem per història i dels termes en què en concebem el coneixement, però, no per tot això, al capdavall, un discurs amb menys dret de ser considerat història. D'aquesta manera, l'estudi dels relats de l'origen vol aprofundir en el coneixement de la història de la teoria literària del segle XVI, en examinar com els crítics utilitzen la història per a indagar la naturalesa i la perfecció de la poesia i, alhora, pretén contribuir a reescriure la història de la historiografia literària, en descobrir i explorar els gèneres de la crítica cinccentista com una seu –fins ara desatesa– de la recerca històrica de la poesia.         

Currículum de Cesc Esteve:

 

Premi Fundació Mercè Rodoreda

Sílvia Mas i Sañé

Les novel·les de l'exili d'Avel·li Artís-Gener

Descripció del premi:
Premi instituït l’any 1992 per la Fundació Mercè Rodoreda i ofert al millor treball d’investigació en qualsevol llengua de cultura sobre la novel·la i el conte del segle XX i en especial sobre l’obra de Mercè Rodoreda.

Projecte guanyador:
«Les novel·les d'exili d'Avel·lí Artís-Gener»  és una primera aproximació crítica a una part de la narrativa d'Artís-Gener amb la voluntat, d'una banda, de descobrir i reivindicar la figura d'un escriptor innovador i experimental encara massa oblidat per la crítica i, de l'altra, de contribuir als estudis sobre la literatura catalana de l'exili. Les tres obres objecte d'estudi, escrites a Mèxic, són analitzades des de diferents perspectives de la teoria literària atenent-ne la diversitat i complexitat. 556 Brigada Mixta (1945), un relat de guerra que es troba entre la novel·la, la crònica i l'autobiografia, és estudiat des de la perspectiva de la teoria dels gèneres, la qual cosa permet contribuir a un dels debats més fructífers de la teoria literària actual: l'esborrament de fronteres entre gèneres i la qüestió de la ficcionalitat. La segona novel·la, Les dues funcions del circ (1966), reflecteix la condició de l'exili a través del tema i l'estructura. El marc teòric dels estudis postcolonials i la narratologia permeten aprofundir en els conceptes d' alteritat i liminalitat, subjacents en aquesta obra, i demostrar la innovació d'aquesta proposta en el context literari català. I, finalment, a la darrera novel·la analitzada, Paraules d'Opòton el Vell (1968), i també des d'aquesta perspectiva teòrica, l'atenció es focalitza en l'estructura descentrada de la novel·la, la intertextualitat i subversió d'uns determinats models textuals i la reflexió sobre el llenguatge i el procés d'escriptura.

Currículum de Sílvia Mas:

 

Premi Ferran Sunyer i Balaguer de Matemàtiques

Rosa M. Miró-Roig

Lectures on determinantal ideals

Descripció del premi:
Premi instituït l’any 1992 per la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer i ofert a una monografia escrita en anglès que exposi els resultats més destacats d’una àrea de les matemàtiques en la qual s’hagin produït avenços recentment.

 

Premi Jaume Sarri d'Història del Solsonès

Esther Miralles i Henares i Josep Porredon i Feliu

L'ànima de la muntanya. Història dels masos de Montpol i Terrassola

Descripció del premi:
Premi instituït l’any 1976 i ofert a la millor tesi doctoral o al millor treball d’investigació sobre història del Solsonès.

Projecte guanyador:
Montpol i Terrassola són dos dels set pobles que formen el municipi de Lladurs. El poblament d'aquest territori és completament dispers, els masos estan disseminats de cap a cap dels 128 km2 extensos que té aquest municipi, el segon més gran de la comarca del Solsonès. Els veritables protagonistes del paisatge i de la història d'aquest territori són aquests masos, els quals, durant segles, han mantingut generacions i generacions de la mateixa família; encara avui, els pagesos es refereixen als veïns pel nom de la casa i, en canvi, tenen dificultats de relacionar-los pel cognom.

En aquest treball ens aproximem a la història d'aquests dos pobles per mitjà de la recerca exhaustiva de documentació de cada un d'aquests masos, perquè cada un és una història en si mateixa i, alhora, tots plegats configuren una imatge que reflecteix els processos històrics que han afectat el nostre rerepaís en els més de mil anys d'història documentada que té: els processos de repoblació que van dur a terme els comtes catalans; les delicades relacions entre la noblesa feudal i l'església; el paper creixent de la canònica de Santa Maria de Solsona, fins a esdevenir catedral; els masos abandonats i enrunats per les crisis del segle XIV; les correries de bandolers del segle XVII; les relacions de fidelitat i vassallatge que han perdurat fins al segle XIX; la institució de l'hereu, que ha permès conservar íntegre el patrimoni fins als nostres dies; l'auge de la burgesia mercantil i el progressiu ennobliment; la construcció de l'estat liberal, amb els canvis en l'ordenació del territori i el procés de formació dels municipis, ja en el segle XIX ... Tots els avatars que han modelat la nostra història col·lectiva s'han inscrit en aquests masos, els han carregat de sentit i els han transfigurat en testimonis clau del nostre passat. Només hem d'aprendre a escoltar què diuen les pedres, les formes, els bancals, els boscos, els masovers, els amos.

Aquest treball és la segona part d'una recerca començada pels dos autors ara fa ja més de tres anys. La primera part, De pedra i de terra I. Montpol i Terrassola, dels orígens al municipi de Lladurs , reconstruïa la història de Montpol i Terrassola de manera cronològica. La segona part de la recerca és aquest treball monogràfic sobre els masos, masies, cases, casetes, barraques, quartaires, baumes i tota aquella edificació que ha acollit vida i, per tant, que ha implicat intervenció en l'entorn, humanització del paisatge. El nostre període d'estudi ha abastat des de la primera documentació escrita fins a mitjan segle XIX, moment en què es va constituir el municipi de Lladurs.

Currículum d'Esther Miralles:

 

Premi Catalunya d'Urbanisme

Joaquim Sabaté Bel

Pla Director Urbanístic del Pla del Bages per l’especial atenció al territori, pel repte assumit per la novetat i la importància estratègica de desenvolupar plans territorials a Catalunya, pel rigor analític del treball i per la incorporació d’aspectes innovadors.

Descripció del premi:
Premi instituït l’any 1998 i ofert al millor planejament territorial o urbanístic aprovat en els dos darrers anys en l’àmbit del territori de Catalunya.

 

 

Premi Josep M. Sala-Trepat

Mario Cáceres i Aguilar

Per la seva trajectòria científica

Projecte guanyador:
La regulació de l'expressió gènica té un paper molt important en multitud de processos biològics que van del desenvolupament al funcionament de les cèl·lules. Concretament, fa temps que s'ha proposat que la variació en els nivells d'expressió gènica és responsable de diferències fenotípiques entre individus d'una mateixa espècie i entre espècies properes.

Durant els darrers onze anys, la meva carrera científica s'ha centrat, progressivament, a estudiar la base genètica d'aquestes diferències fenotípiques i la caracterització de canvis reguladors en l'expressió gènica des d'una perspectiva genòmica i evolutiva. La meva feina en el camp de la regulació de l'expressió dels gens es pot dividir en quatre parts: (1) estudis de doctorat sobre l'origen de les reorganitzacions genòmiques en mosques del gènere Drosophila i els efectes que té sobre l'expressió dels gens pròxims; (2) recerca postdoctoral sobre els patrons d'expressió gènica en el cervell d'humans i d'altres primats; (3) projectes actuals i futurs per a identificar els determinants genòmics dels nivells d'expressió gènica en el cervell humà, i (4) diverses col·laboracions amb altres investigadors relacionades amb la regulació de l'expressió gènica.

Els resultats d'aquestes investigacions han comportat la publicació de més de quinze articles en revistes de primer nivell en aquest camp. Entre aquests treballs destaca la identificació de centenars de gens amb canvis d'expressió en el cervell humà respecte a ximpanzés i altres espècies de primats, alguns dels quals podrien estar implicats en l'aparició dels comportaments i capacitats intel·lectuals que caracteritzen l'espècie humana. En conjunt, aquesta feina ens ha proporcionat una primera visió del grau de variació en expressió gènica existent a la natura, els mecanismes implicats en la seva regulació, i les conseqüències funcionals dels canvis en expressió gènica. A més a més, obre la possibilitat de caracteritzar la regulació de l'expressió gènica a escala global amb un nivell de detall sense precedents.

Comunicat del Centre de Regulació Genòmica: