Articles i entrevistes
La
Carrasqueta, Joan F. Mira, Al Tall, Obrint Pas...
Per Joan Josep Isern, crític literari
Article
publicat al seu bloc personal
Per motius que ara mateix no puc desvelar –"desvetllar",
escriuria un comunicador dels d'última generació–
però que suposo que demà explicarà la premsa
aquest migdia interrompré uns moments la meva vetlla –ara
sí, comunicadors moderns, que ve de "vetllar"– del
segon postoperatori de l'A. –l'ull que faltava, l'esquerre– per
saludar Joan F. Mira i explicar quatre coses sobre ell i la seva
obra a uns quants periodistes.
Per mi és molt estimulant compartir una estona amb aquest
home savi que et parla a poc a poc i amb veu baixa però,
quan convé, amb una càrrega de sornegueria més
que considerable. Un home honest i amb idees clares sobre el País
(així, amb majúscula), la gent, la literatura i tot
el que ens passa en el dia a dia.
Dos dies després dels tres cents anys de la batalla
d'Almansa i de tot el procés que d'allí va sorgir
–d'això tracta
el seu darrer llibre, precisament– i gairebé a la
mateixa hora que està previst que es precinti el repetidor
de TV3 de La Carrasqueta crec que la veu clara i irreductible de
Joan F. Mira ens és més necessària que mai.
Canvi de terç (en aparença, però no).
L'altre dia em comentava un amic valencià que, com jo, d'un
temps ençà al·lucina amb els Obrint Pas (vegeu
aquí),
com el valencianisme de la seva generació –ell va camí dels
cinquanta però encara li falta– havia estat fins ara un
corrent seriós i formal, en el sentit de mantenir discreció i
de guardar les formes en espera que la força de la raó s'imposés
a la raó de la força... fins a la irrupció dels
Obrint Pas amb la seva potència arrossegadora i desinhibida
que no els fa tenir cap fàstic d'apropiar-se de corrents
musicals foranis si els serveix per reforçar el seu discurs
radical, nacionalista i, per damunt de tot, fresc i exportable.
Per entendre'ns (i mantenint-nos en l'àmbit musical), la
diferència més clara entre les dues generacions jo
la veig comparant el rigor, la seriositat, la formalitat i la trajectòria
exemplar d'Al Tall amb l'esclat d'energia desvergonyida i imparable
dels Obrint Pas. I aquests, com aquell qui diu, tot just acaben
de començar.
Corol·lari? Que malgrat La Carrasqueta encara hi ha futur.
Col·laboracions
de membres de l'IEC als mitjans de comunicació
Premi
Coromines, Joan
Solà
Avui,
10 de maig de 2007
Democràcia
definitivament contaminada, Josep
Maria Terricabras
El
Periódico de Catalunya,
9 de maig de 2007
Max, Joan
F. Mira
El
Temps,
8 de maig de 2007
La
polèmica està servida, Dolors
Bramon
El
Periódico de Catalunya,
7 de maig de 2007
DIEC-2,
de Joan Solà
Avui,
3 de maig de 2007
Sol
i vern, de Jordi Carbonell
Avui,
3 de maig de 2007
'Goodbye'
Gutenberg? de Josep Gifreu
El Temps, 1 de maig de 2007
Mites:
glòria i derrota, 2 de Joan F. Mira
El Temps, 1
de maig de 2007
Recerca
versus innovació, de Andreu
Mas-Colell
El
Temps, 24 d'abril de 2007
Entrevistes
a membres i socis de les filials de l'IEC als mitjans de
comunicació
Entrevista
a Salvador Giner
«En 40 años se ha pasado de no saber nada sobre sociología en este país
a estar presente en todas partes»
Butlleti de la Federació Espanyola de Sociologia, maig de 2007
|