Antoni
Riera, vicepresident de l'IEC,
destaca la vigència del cànon del pensament
català del segle XX
La
poesia fa reviure el record de Jordi Sarsanedas al pati
de l’IEC
El
matemàtic i expresident de l'IEC
Manuel Castellet, director de la Fundació Ferran
Sunyer i Balaguer
La
Secció Filològica de l'IEC celebra la reunió
ordinària a Menorca
Salvador
Giner adverteix sobre el dèficit
educatiu català
Joan
Francesc Mira guanya el VII Premi Jaume Fuster dels
escriptors en llengua catalana
Jaume
Cabré guanya la primera edició del Premi
Setè Cel de Salt de novel·la
La
Fundació Rafael Campalans premia Salvador Giner
Antoni
Riera, vicepresident de l'IEC, destaca la
vigència del cànon del pensament català del
segle xx
En el marc del Curs d'alts estudis sobre cultura,
política i societat (1907-2007)
|
|
D'esquerra
a dreta: Joan Vilà-Valentí, Ricard Torrents, Antoni
Riera i Pere Lluís Font |
Foto: M.Catalán i J. Pareto
|
Antoni Riera, vicepresident de l'Institut d'Estudis Catalans
(IEC) i president de la Comissió Executiva del Centenari
de l'IEC, va destacar «la rellevància
científica i la vigència dels autors i de les obres
escollides en el cànon del pensament català del segle
xx
», en la inauguració del Curs d'alts estudis sobre
cultura, política i societat (1907-2007): «Deu testimonis
del segle xx. Deu lliçons per al segle xxi», que
es va celebrar el 2 de maig passat, a la seu de Barcelona de l'IEC.
Antoni Riera també va subratllar l'equilibri
de matèries
escollides en el curs, «ja que van de la història
a la política, de la filosofia a la pedagogia, de
la poesia a l'estètica», així com l'equilibri
entre tots els territoris de llengua i cultura catalanes: «entre
els autors tractats hi figuren, a més de catalans, valencians
i mallorquins».
El vicepresident de l'IEC es va mostrar convençut
que «el
curs, a més de millorar el nostre coneixement sobre el segle
xx, ens proporcionarà suggeriments i estratègies
per a afrontar el futur immediat de la nostra institució».
Per la seva banda, Ricard
Torrents, coordinador del curs i secretari
de la Secció de
Filosofia i Ciències Socials (SFCS), va destacar la «dimensió
formativa i educativa» de
les deu sessions que componen el cànon i va explicar un
dels objectius del curs: «la primera dècada del
segle xx
accelerà el ritme de vida dels catalans. No podem
deixar-nos de preguntar si cent anys després estem patint
una acceleració o bé un alentiment del ritme del
temps.»
En l'acte també hi van ser presents Joan Vilà-Valentí i
Pere Lluís Font, president i vicepresident de la SFCS,
respectivament.
Prat de la Riba, el primer
En la primera sessió, es va analitzar «El procés de recuperació institucional» a
partir de l'obra La nacionalitat catalana, d'Enric Prat de la Riba.
Ricard Torrents va llegir la ponència que havia de ser a càrrec
de Josep M. Puig Salellas que no hi va poder assistir a causa d'una indisposició.
Antoni Serra Ramoneda va ser l'encarregat de fer el contrapunt.
En la segona sessió es va analitzar la figura
de Joan Maragall --La ciutat del perdó-- i els dies següents fins al 8 de maig, Eugeni d'Ors
--Glosari-- , Alexandre
Galí --Per
la llengua i per l'escola--, Carles Riba --Elegies de Bierville--,
Josep Ferrater Móra --Les formes de la vida catalana--,
Jaume Vicens Vives --Notícia de Catalunya--, Maria
Aurèlia
Campmany --La dona a Catalunya--, Francesc de B. Moll --Els
altres quaranta anys-- i Joan Fuster --Un país sense
política.
Els deu autors elegits representen els grans àmbits
de la vida nacional i la progressió del que alguns estudiosos anomenen
«l'esperit
de Catalunya», i altres, «el catalanisme». Cadascun dels deu és
representatiu d'un dècada, d'una situació de conflicte i d'una
proposta de superació.
L'objectiu del curs, preparat per la SFCS de l'acadèmia catalana, ha
estat projectar «la figura de deu testimonis de la història catalana
del segle xx en tota la complexitat cultural, ideològica, social i política».
Alhora, els organitzadors van voler escollir deu autors que, possiblement
sense objecció, «formen part del cànon català».
La iniciativa, inclosa en el programa commemoratiu del centenari
de l'IEC, volia oferir la possibilitat d'estudiar i debatre les obres i
figures més representatives del pensament i la cultura catalans del
segle xx.
Els altres ponents i contraponents del curs van ser Pere Lluís Font
i Josep Mara Casasús, Octavi Fullat i Dídac Ramírez, Jordi
Cots i Josep González-Agàpito, Joan Triadú i Ricard Torrents,
Josep-M. Terricabras i Gabriel Amengual, Joan Vilà-Valentí i
Pere Puig, Encarna Roca i Carlota Solé, Antoni J. Colom i Joan Becat,
i Joan-Francesc Mira i Miquel de Moragas.
Programa del curs:
'Eugeni d'Ors',
per Octavi Fullat:
'El procés
de recuperació institucional', per Josep M. Puig Salellas:
'Joan Fuster:
la mirada crítica', Per Joan Francesc Mira:
'Maria Aurèlia
Capmany (1918-1991). La dona a Catalunya 1966'. per Encarna Roca:
'Alexandre
Galí (1886-1969): L'aposta per l'educació', per Jordi Cots:
'Francesc de
B. Moll (1903-1191): Els altres quaranta anys', per Antoni J.
Colom:
'Joan Maragall
(1860-1911). "La ciutat del perdó" i altres escrits (1909)',
per Josep M. Casasús:
Reportatge fotogràfic:
La
poesia fa reviure el record de Jordi Sarsanedas al pati
de l’IEC
Cinc poetes, de generacions
i estètiques diferents, s'uneixen en l'homenatge a qui reconeixen com a referent indispensable
|
|
El
Pati de l'IEC es va omplir per assistir a
la vetllada poètica en homenatge a Jordi Sarsanedas |
Foto: J. Pareto
|
El pati de l'IEC va acollir dilluns passat, 7 de
maig, una vetllada poètica en homenatge al que fou membre
de la Secció Filològica de l'IEC Jordi
Sarsanedas, mort fa uns mesos i reconegut per tothom
com a referent indispensable de la poesia catalana moderna i contemporània.
El periodista David Castillo va introduir l'acte, emmarcat en
la iniciativa cultural Barcelona
Poesia, subratllant el «cas paradigmàtic» de
Jordi Sarsanedas, el qual, com a escriptor, «malgrat que
va patir tot el franquisme i no va ser un dels nostres poetes més
populars, ens va deixar una obra que el defensa».
A l'acte hi van participar cinc poetes pertanyents
a generacions, estètiques i territoris diferents: Montserrat
Abelló,
Bartomeu Fiol, Jaume Pont, Màrius Sampere i Carles Torner,
els quals foren presentats pel també poeta Sam Abrams, coordinador
de l'homenatge. Montserrat Abelló, la degana de la poesia
catalana, va obrir el recital, i, tal com va avançar Abrams,
durant la vetllada els assistents van poder escoltar una triple
mostra de creacions: de Jordi Sarsanedas, dels poetes presents
a l'acte --fins i tot alguns poemes inèdits-- i
d'autors estrangers, en un intent de presentar «una tria
del bo i millor de la poesia universal».
Entre els assistents, a primera fila hi havia
dos companys i amics de Jordi Sarsanedas: Jordi Carbonell i Francesc
Vallverdú,
també membres de la Secció Filològica de l'IEC.
I dels versos de Sarsanedas que, durant més d'una hora, van
omplir la vesprada de la Casa de Convalescència, en
destaquem,
com a mostra, dos dels més aplaudits: «La mort, que
quedi clar, no desmenteix la vida; l'acota i prou», subratllats
amb tot el sentiment per Bartomeu Fiol.
Reportatge fotogràfic:
El
matemàtic i expresident de l'IEC Manuel
Castellet, director de la Fundació Ferran Sunyer
i Balaguer
Es proposa obrir la institució,
que ja té un ampli reconeixement
internacional, a la societat i als matemàtics dels territoris de llengua
catalana
Manuel
Castellet, matemàtic i expresident de l'Institut
d'Estudis Catalans (IEC), va ser nomenat, divendres passat, 4 de
maig, director de la Fundació Ferran
Sunyer i Balaguer (FFSB). El nomenament l'ha decidit el
patronat de la Fundació, en substitució de Pere
Pascual Gainza, que cessa a petició pròpia. La
FFFSB va ser fundada el 1983 per Maria Assumpció Carbona
i Balaguer i Maria dels Àngels Carbona i Balaguer, cosines
del matemàtic, i el 1991 van donar entrada al patronat
a l'IEC, on també té la seu la Fundació. El president
del patronat és, justament, Salvador Giner, president de l'acadèmia
catalana, i
David Serrat n'és el vicepresident, alhora que és el president
de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'Institut,
.
El nou director de la FFSB, Manuel Castellet, catedràtic de
Geometria i Topologia de la Universitat Autònoma de Barcelona,
on ha estat degà de la Facultat de Ciències i vicerector,
ha exercit durant vint anys com a director del consorci Centre
de Recerca Matemàtica, del qual també fou fundador.
|
|
Manuel
Castellet, al jardí Mercè Rodoreda de la seu de l'IEC
|
En
la nova etapa, Castellet es proposa «donar a conèixer
la Fundació a la societat, en general, i als
matemàtics i estudiants dels territoris de llengua i cultura
catalanes, en particular». «Es dóna el cas --afegeix--
que, actualment, les tasques de la Fundació són a
bastament
conegudes i reconegudes arreu del món acadèmic internacional,
però cal que ampliem la presència i la difusió de
les nostres propostes i estudis aquí».
Entre altres iniciatives, la FSSB convoca anualment,
dins el cartell
de premis de l'IEC, el Premi Ferran Sunyer i Balaguer a una
monografia matemàtica escrita en anglès que exposi
els resultats més destacats d'una àrea de les matemàtiques
en la qual s'hagin produït avenços recentment, i té una
dotació de 12.000 euros. La Fundació concedeix el premi a
proposta d'un jurat internacional i és el més ben
dotat dels que dóna l'acadèmia catalana, cada any,
per Sant Jordi.
Ferran Sunyer i Balaguer va néixer a Figueres l'any 1912
i va morir a Barcelona l'any 1967. Des que va néixer va estar afectat
per una paràlisi total que li va fer impossible anar mai a l'escola. Malgrat tot, progressà en
l'estudi de la física, l'astronomia i les matemàtiques.
Va ser guardonat amb nombroses distincions i els treballs que va
fer van ser publicats amb regularitat a diverses revistes científiques
del país i estrangeres. Va ser vicepresident de la Societat
Catalana de Ciències Físiques, Químiques i
Matemàtiques, filial de l'IEC, i membre de la Reial Societat
Matemàtica Espanyola.
La
Secció Filològica celebra la reunió ordinària
a Menorca
En la sessió, hi haurà una
part oberta al públic amb diverses
ponències i amb la presentació de la segona edició del DIEC
Seguint el costum de celebrar algunes de les reunions
ordinàries
a diversos indrets de l'àmbit lingüístic català,
la Secció Filològica
(SF) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) celebra avui,
divendres 11 de maig, la sessió corresponent al mes de
maig a Maó (Menorca), gràcies a l'acollença
de l'Institut Menorquí d'Estudis
(IME), entitat adherida a l'IEC. La reunió coincideix
amb les celebracions del centenari de l'acadèmia catalana
de les ciències i les humanitats i el vintè aniversari
de l'IME.
La sessió es dividirà en dues parts: la primera,
a les 13 hores, serà a porta tancada, reservada als membres
de la SF i dedicada a qüestions ordinàries de caire
científic i administratiu. La segona part, de les 17 a les
20 hores, restarà oberta al públic, atès que
un dels objectius de la iniciativa és que la Secció conegui,
de primera mà, la situació de la llengua i la cultura
a Menorca.
Joan
Martí i Castell, president de la SF, i Joan Manel
Martí Llufriu, president de l'IME, presidiran la sessió, en la qual
el primer presentarà als assistents de la segona edició del Diccionari
de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans,
el DIEC.
El programa inclou les conferències
següents: Josefina
Salord, amb «La
correspondència filològica entre Francesc Camps i
Mercadal i Antoni M. Alcover (1906-1926)»; Maria Paredes,
amb «Els
clàssics i el prestigi de la llengua en Antoni Febrer i
Cardona»; Joan
F. López Casasnovas, amb «La literatura catalana
a Menorca: examen de recuperació»; Xavier Gomila, amb
«La
toponímia a Menorca. Aportacions de Francesc Camps i Mercadal,
Jaume Ferrer Aledo i Lluís Casasnovas»; Cosme
Aguiló, amb «De l'opacitat a la transparència:
el cas de Tordonell (Maó)»; Joan
Veny, amb «Aspectes del menorquí a través
de la Scripta », i Josep Miquel
Vidal Hernández, amb l'«Institut Menorquí d'Estudis:
història de vint anys».
En els últims tres anys, la SF ha celebrat reunions ordinàries
a Montserrat (20 i 21 d'octubre de 2006), a Banyoles (16 de juny
de 2006), a Morella (16 de desembre de 2005), a la vall d'Àneu
(1 de juliol de 2005), a l'Institut Interuniversitari de Filologia
Valenciana d'Alacant (16 d'octubre de 2004), al Pont de Suert (14
de maig de 2004) i a Perpinyà (13 de febrer de 2004).
Salvador
Giner adverteix sobre el dèficit educatiu català
En el marc de les jornades «Lleida, compromís
de futur»
«El nivell educatiu de Catalunya no és satisfactori: un 62 % del
catalans no van a la universitat, davant el 24 % dels francesos
o el 21 % dels nord-americans». El president de l'IEC, Salvador
Giner, va fer aquestes declaracions en el transcurs de la cinquena
sessió de les jornades «Lleida, compromís de futur», que organitzen
el diari Segre i la Universitat de Lleida (UdL). Segons Giner,
«les nostres universitats no estan ni entre les dues-centes millors
dins l'àmbit mundial», i va criticar l'educació pública catalana,
que va contraposar a les dels països nòrdics.
Les jornades se celebren coincidint amb el 25è aniversari de la fundació del diari Segre i han estat coordinades per l'escriptor Ignasi Aldomà, un dels promotors del
Manifest de Vallbona, sobre l'aprofitament equilibrat i integral dels
nous regadius del canal Segarra-Garrigues.
|
|
|
D'esquerra
a dreta: Juan Cal, Joaquim Nadal, Jaume Barrull, Salvador
Giner i Joan Miras |
Foto:
Maite Monné / Segre
|
En el transcurs de l'acte --en el qual també van intervenir Joaquim
Nadal, conseller de Política Territorial i Obres Públiques
de la Generalitat de Catalunya; Juan Cal, director executiu
del Segre; Jaume Barrull, professor d’història
contemporània
de la Universitat de Lleida, i Joan
Miras, periodista--, Giner també es va referir a la distribució territorial
i va defensar el paper de les comarques.
«Hi ha ciutats potents,
com Balaguer o Olot. La comarca no ha mort i al segle xxi continuarà vivint», va assenyalar el president
de l'IEC. Tot i això, també va advertir contra fenòmens
com la conversió en perifèries
que impulsen tendències centralitzadores. Giner va exemplificar
aquesta opinió amb el cas de l'AVE, que, segons el seu parer,
està fent
de Saragossa i de Lleida, una perifèria,
i «farà el mateix amb
Tarragona».
«Lleida, compromís de futur», per Ignasi Aldomà, coordinador
de les jornades:
Joan
Francesc Mira guanya el VII Premi Jaume Fuster dels
escriptors en llengua catalana
El concedeix l'AELC a la trajectòria
d'un escriptor en català
|
|
Joan-Francesc
Mira a l'Ateneu Barcelonès, seu de l'AELC |
Foto: Carme Esteve
|
Joan
Francesc Mira,
escriptor valencià i membre de la Secció de Filosofia i
Ciències Socials de l'IEC, va rebre, el divendres 27 d'abril
passat, el Premi Jaume Fuster 2007 dels escriptors en llengua catalana,
que concedeix l'Associació d'Escriptors
en Llengua Catalana (AELC), per la seva trajectòria.
El Jaume Fuster que atorga l'AELC per votació del miler
de membres que té es dóna a un escriptor de prestigi
reconegut pel conjunt de la seva obra en qualsevol gènere
en llengua catalana. Els sis guanyadors anteriors han estat Feliu
Formosa (2006), Carme Riera (2005), Maria Antònia Oliver
(2004), Jaume Cabré (2003), Quim Monzó (2002) i Jesús
Moncada (2001).
Joan Francesc Mira es va mostrar agraït per la concessió del
premi, ja que, tal com va assenyalar, «es
tracta d'un guardó que atorguen els mateixos escriptors
i no hi ha interessos comercials al mig». Guillem-Jordi
Graells, president de l'AELC, va entregar a Mira una ploma i un
diploma en reconeixement del premi.
|
|
D'esquerra
a dreta: Lluïsa Julià, secretària general de l'AELC; Joan
Josep Isern, crític literari; Guillem-Jordi Graells, president
de l'AELC; Joan-Francesc Mira, i Isidor Cònsul, editor
de Proa
|
Durant la intervenció, l'escriptor valencià va
confirmar que està treballant en la tercera part de la trilogia
«que
passa a València» i que tindrà com a tema central
un referent clàssic --com en Els treballs perduts i Purgatori
--,
en aquest cas, el Faust, de Goethe. L'escenari
de la propera obra de Mira serà la «València marciana,
aquesta no-ciutat que és la ciutat de les arts i les ciències» i,
segons va assenyalar irònicament l'autor, «veient el meu
ritme de treball, estarà enllestida d'aquí a tres,
quatre o cinc anys».
El crític literari Joan Josep Isern es va encarregar de
glossar la figura de Mira, del qual va assenyalar que es tracta
d'un escriptor que «sense baixar un graó en el rigor, és
capaç de fer llibres amens, entenedors, recomanables i interessants
de llegir». Isern també va plasmar la vessant d'antropòleg
de Mira i la de traductor, i va destacar la magnífica
traducció de
la Divina Comèdia de Dante, de la qual ja s'han
venut deu mil exemplars.
Segons Isidor Cònsul, editor de Proa, editorial en la qual Mira ha publicat
les darreres obres, «un dels grans encerts de la meva carrera
com a editor ha estat potenciar la figura de Joan-Francesc Mira».
Joan Francesc Mira (València, 1939) és
escriptor, antropòleg, sociòleg i professor universitari.
Com a assagista destaquen els treballs que es basen en la situació de
la llengua i el poble valencià, com Crítica de
la nació pura (1985), premis Joan Fuster i Crítica
Serra d'Or d'assaig, que és una aproximació al concepte
de nació des de l'òptica de l'antropologia, o Sobre
la nació dels valencians (1997), i la síntesi
històrica Els Borja: família i mite (2000).
Mira és autor de novel·les i reculls de contes: Viatge
al final del fred (1984); Els treballs perduts (1989); Borja
Papa (1996), novel·la que va rebre el Premi Joan
Crexells, el de la Crítica dels Escriptors Valencians
i el Premi Nacional de la Crítica de literatura catalana,
i Quatre qüestions d'amor (1998), Premi de l'Institut
Interuniversitari de Filologia Valenciana. L'any 2002, va guanyar
el Premi Sant Jordi amb la novel·la Purgatori,
que també va merèixer el premi de la crítica.
A més de la faceta creativa, s'ha de ressenyar la
tasca de Mira com a traductor, per la qual ha rebut diversos premis. Destaquen,
especialment, les versions de la Divina Comèdia (2001),
de Dante Alighieri; la dels Evangelis (2004), i la d'El
tramvia, de Claude Simon. Per la seva dedicació cívica
ha rebut la Creu de Sant Jordi (1991) i el Premi d'Honor de les
Lletres Catalanes (2004) i és membre de l'Associació d'Escriptors
en Llengua Catalana.
La trajectòria professional de Mira està vinculada
a la difusió cultural i, especialment, a l'àmbit
universitari. Des del 1991, és professor de la Universitat
Jaume I de Castelló, però anteriorment ho havia estat
de la Universitat de València. Entre el 1980 i el 1984, va dirigir
l'Institut Valencià de Sociologia i Antropologia Social.
El 1982, va fundar el Museu d'Etnologia de València, que
va dirigir fins al 1984. Ha ocupat diversos càrrecs, com a president
d'Acció Cultural del País Valencià, entre
el 1992
i el 1999, membre del consell i de la comissió executiva de
la Institució Valenciana d'Estudis i Investigacions,
entre el 1991 i el 1997); membre del patronat de la Fundació del Congrés de
Cultura Catalana; vicepresident del Centre Català del Pen
Club Internacional, i, com ja s'ha esmentat, membre de l'IEC.
Recull de premsa:
Jaume
Cabré guanya la primera edició del Premi
Setè Cel de Salt de novel·la
|
Jaume Cabré,
en el moment de l'entrega del premi |
Foto: Lluís
Borràs |
L'escriptor Jaume
Cabré, membre de l'IEC, ha guanyat amb la novel·la Les
veus del Pamano la primera edició del Premi Setè Cel
de Salt de novel·la. L'obra de Cabré ha estat elegida
pel jurat entre les deu obres escollides pels clubs de lectura
de les biblioteques de les comarques gironines. Aspiraven al
premi, dotat amb tres mil euros, totes les novel·les escrites
originalment en català i editades entre l'1 de gener de
2004 i el 31 de desembre de 2006.
El Premi Salt d'Aigua, sobre el món de
l'aigua en tots els aspectes, ha estat concedit a Jordi Cardona
per Un salt d'aigua, un salt en el temps històric d'un
molí. El guardó Diversitat, s'ha concedit a Els
pastorets de les parelles lingüístiques de Vic, una
via de doble sentit, de Josep M. Dieguez. Tots dos treballs
han estat premiats amb mil euros.
El Premi Joaquim Riera, dedicat a les autobiografies,
memòries i biografies i dotat amb dos mil cinc-cent euros,
ha estat per a Maria Casacuberta, pel llibre Lligams que alliberen.
La
Fundació Rafael Campalans premia Salvador
Giner
El sociòleg Salvador Giner, president de l'Institut d'Estudis
Catalans, va rebre, el 27 d'abril passat, el Premi Pensament Ernest
Lluch, que atorguen la Fundació Rafael Campalans i la Fundació Josep
Comaposada, dins els Premis Primer de Maig, que enguany han arribat
a la vint-i-novena edició.
|
|
|
Salvador
Giner, en un moment de la seva intervenció enregistrada |
Foto: Jordi Play |
Giner --que no va poder assistir a l'acte de lliurament dels guardons,
però va deixar l’agraïment enregistrat--, va
rebre el guardó «per les aportacions al pensament
contemporani», va apuntar Isidre Molas, director de la Fundació Rafael
Campalans. En el discurs enregistrat, Giner va aconsellar que «l’esquerra
es mantingui en les idees que l’han fet, històricament,
ser esquerra» i es va mostrar partidari de «ser capaços
de combinar la globalitat dels nostres temps amb el conreu de la
pròpia identitat».
A l'acte hi van intervenir José Montilla, president de
la Generalitat de Catalunya, que va afirmar que «la globalització és
una realitat, un procés objectiu i no una ideologia» i
que «té un dèficit de democràcia que
cal corregir. Cal una intervenció activa i conscient de
tots els que volem un ordre internacional més just i més
equilibrat»; Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, i Josep M. Àlvarez,
secretari general de la UGT de Catalunya, .
|