El Butlletí de l'IEC

Salvador Giner analitza a Andorra el present i el futur de les acadèmies científiques

El president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Salvador Giner, va oferir el passat 19 d'abril, la conferència «El present i el futur de les acadèmies científiques», en el marc del cicle que la Societat Andorrana de Ciències (SAC) dedica, aquest any, a la celebració del primer segle de l'IEC. L'acte es va celebrar a la sala d'actes de La Llacuna Centre Cultural d'Andorra la Vella.

Salvador Giner va oferir una visó sociològica de la importància que mantenen les acadèmies de cara al futur i també una breu pinzellada de les activitats de l'Institut en l'any del centenari, que es veurà completada amb la presència a Andorra de l'exposició itinerant «L'Institut d'Estudis Catalans, 1907-2007. Un segle de cultura i ciència als Països Catalans», actualment a Girona.

«El present i el futur de les acadèmies científiques», per Salvador Giner:

La física mexicana Ana María Cetto, de l'Agència Internacional d'Energia Atòmica (IAEA), de Viena (Àustria), va analitzar, el passat 17 d'abril, a la seu de l'IEC de Barcelona, el futur de l'energia nuclear. La conferència va ser organitzada per l'Associació Catalana de Comunicació Científica.

Aquesta tarda, a les 19 hores, tindrà lloc a l'Aula Magna de la Universitat de Vic (edifici Torre dels Frares, carrer de la Laura, s/n, de Vic) la lliçó de jubilació i l'homenatge al membre i secretari de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC, Ricard Torrents.

La lliçó que llegirà Torrents, qui va ser rector fundador de la Universitat de Vic i de la Càtedra Verdaguer d'Estudis Literaris, serà "Què és la Universitat o de la conveniència de rellegir Humboldt". L'encomi de l'homenatjat anirà a càrrec de Ramon Pinyol i Torrents, professor de la Facultat de Ciències Humanes, Traducció i Documentació.

L'IEC proposa l'estudi de deu testimonis del cànon del pensament català del segle XX

Des de La nacionalitat catalana, d'Enric Prat de la Riba, fins a l'assaig Un país sense política, de Joan Fuster, durant deu sessions, entre el 2 i el 8 de maig, l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ofereix la possibilitat d'estudiar i debatre les obres i figures més representatives del pensament i la cultura catalanes del segle XX. La iniciativa es presenta com a «Curs d'Alts Estudis sobre cultura, política i societat (1907-2007), Deu testimonis del segle XX / Deu lliçons per segle XXI», i forma part del programa commemoratiu del centenari de l'IEC.

A més de Prat de la Riba i Fuster, seran objecte d'anàlisi Joan Maragall – La ciutat del perdó– , Eugeni d'Ors –Glosari–, Alexandre Galí – Per la llengua i per l'escola–, Carles Riba –Elegies de Bierville–, Josep Ferrater Móra – Les formes de la vida catalana–, Jaume Vicens Vives –Notícia de Catalunya–, Maria Aurèlia Campmany –La dona a Catalunya– i Francesc de B. Moll – Els altres quaranta anys– .

Cada sessió comptarà amb un ponent, contrapuntat, al final, per un altre membre de l'IEC, abans del col·loqui. La sessió inaugural, que se celebrarà com totes a la seu de l'IEC a Barcelona, serà a les 4 de la tarda de dimecres vinent, amb la presidència d'Antoni Riera, vicepresident de l'Institut i president de la Comissió Executiva del centenari, i del president de la SFCS, Joan Vilà-Valentí. Ricard Torrents hi llegirà la ponència «El procés de recuperació nacional», sobre el pensament de Prat de la Riba, a càrrec de Josep M. Puig Salellas, que no podrà assistir degut a una indisposició. El contrapunt serà a càrrec d'Antoni Serra Ramoneda.

El Centre Català de la Nutrició (CCNIEC) i l'Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació (ACCA), filial de l'IEC, organitzen els propers 10 i 11 de maig les jornades "Present i futur de les relacions alimentació-salut: noves necessitats i nous aliments".

El cicle es proposa fer un balanç actualitzat de les relacions de la dieta amb les principals patologies humanes i analitzar els canvis que estan operant en la producció i en el consum dels aliments.