Més de quatre mil persones van visitar l'acadèmia catalana de les ciències i les humanitats la Diada de Sant Jordi

La cua de gent que volia visitar la seu de l'IEC a Barcelona, va arribar fins al carrer	Foto:Montse Catalan

L'Institut d'Estudis Catalans va obrir les instal·lacions i els serveis al públic durant la Diada de Sant Jordi. Des de primera hora del matí i fins al vespre, més de quatre mil persones van visitar detingudament la seu de la Casa de Convalescència, a Barcelona, en un permanent anar i venir de grups guiats per experts. Gent de totes les edats –des de jubilats fins a famílies amb canalla, grups d'adolescents o parelles joves que gaudien de la diada– va inundar el claustre i les dependències de l'IEC, i va fer que la jornada de portes obertes fos una festa i l'ocasió perquè la ciutadania accedís, amb plena llibertat, a l'acadèmia catalana de les ciències i les humanitats, precisament l'any en què celebra el centenari.

Tal com proclamava l'eslògan, publicat els dies anteriors per diversos mitjans de comunicació, durant tota la jornada, l'IEC va restar «obert de bat a bat», palesant l'objectiu de l'Equip de Govern actual de fer plenament accessible a la societat les tasques que desenvolupen les seccions i societats filials de l'Institut i donant a conèixer els valors arquitectònics, artístics i documentals de la seu central de l'acadèmia.

El públic va poder visitar totes les dependències i serveis de l'IEC durant la jornada de portes obertes

El passeig per la Casa de Convalescència va apropar els visitants a estances normalment restringides, com ara l'avantsala del despatx del president –molts no van poder evitar treure el cap, dissimuladament, per la porta entreoberta del despatx privat de Salvador Giner–, la capella barroca o les Oficines Lexicogràfiques, on s'ha cuit la segona edició del DIEC.

Els rentadors de la cultura catalana

Els curiosos que es van atansar a l'Institut van poder descobrir, per exemple, que al Jardí Mercè Rodoreda, situat al primer pis de la seu de l'acadèmia catalana, s'hi poden trobar les flors i les plantes que l'escriptora menciona en les seves obres, o que, a l'últim pis, on actualment hi ha els despatxos de les cinc seccions de l'IEC, s'hi trobava la zona de servei de la Casa de Convalescència, edifici civil del segle XVII destinat a l'atenció dels malalts del veí Hospital de la Santa Creu. «On antigament s'hi rentava la roba dels malalts convalescents, ara s'hi renta la cultura catalana», anunciava el guia.

Cares de sorpresa entre la gent en saber que el mestre indiscutible de la primera gran codificació i normativització del català, Pompeu Fabra, un dels membres fundadors de la Secció Filològica i president de l'IEC de manera intermitent, entre el 1921 i el 1935, era enginyer industrial de professió. Fins i tot, hi va haver qui va aprofitar l'ocasió, per a demanar feina als tècnics de les Oficines Lexicogràfiques.

Al final del recorregut –d'una durada aproximada de quaranta-cinc minuts–, els visitants van ser rebuts directament per Salvador Giner, president de l'IEC, que atenia les preguntes, en un gest inusual en qualsevol altra institució. Una de les inquietuds més esteses fou el finançament de l'Institut: «D'on surten els calés de l'IEC?», preguntava la gent. «Hem rebut moltes felicitacions per haver aconseguit obrir l'IEC a l'exterior i, finalment, ningú no ens ha preguntat per a què serveix», va explicar Salvador Giner, satisfet d'haver aconseguit «treure l'Institut de l'Institut».

En acabar la visita, els assistents van rebre una bossa amb diversos materials sobre l'IEC, entre altres, un políptic descriptiu de la Casa de Convalescència, editat a l'efecte.

Catalunya Ràdio, en directe

De tres a quatre de la tarda, la Sala Pere Coromines de l'IEC va acollir l'emissió en directe i oberta al públic, del programa dirigit per Xavier Graset, L'Oracle, de Catalunya Ràdio, un dels mitjans que van col·laborar a difondre de la jornada. En la tertúlia hi van participar el president Salvador Giner; el secretari general de l'IEC, Joandomènec Ros; el director del projecte de millora de la tenora i membre de l'IEC, Joaquim Agulló, i l'assessor científic i guionista de l'exposició del centenari de l'Institut, Josep M. Camarasa, davant de prop d'un centenar de persones que van assistir, en directe, en algun moment de l'emissió.

La diada es va cloure a les 19 hores, amb un concert en el qual es va presentar un prototipus avançat de la nova tenora, amb un ampli repertori i la participació, com a solistes, dels especialistes en tenora que han participat en la investigació, Jaume Vilà i Jordi Campos, i la Cobla Sant Jordi, dirigida per Xavier Pagès. La vetllada musical va ser una primera mostra del projecte d'investigació de millora de la tenora, impulsat per l'IEC i dirigit, juntament amb un equip multidisciplinari, per Joaquim Agulló, membre de l'IEC i catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya. El concert fou enregistrat per Catalunya Música per a retransmissions posteriors.

El concert de presentació de la nova tenora va omplir el Pati de l'IEC	Foto:Jordi Pareto

Dos dels sis models de falques emeses per Catalunya Ràdio:

Discurs de presentació de la nova tenora, per Joaquim Agulló:

Reportatge fotogràfic (1):

Reportatge fotogràfic (2):

Reportatge fotogràfic del concert de presentació de la nova tenora:

Recull de premsa: