Pompeu Fabra	Foto: Fototeca.cat

Els antecedents del Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans,el DIEC, es remunten als primers treballs lexicogràfics iniciats per l'IEC l'any 1911, que van prendre cos el 1932 amb la publicació del Diccionari general de la llengua catalana, dirigit i prologat per Pompeu Fabra. Una segona edició, prologada per Carles Riba, es va publicar l'any 1954, limitada per les exigències de la censura vigent durant la dictadura franquista. Posteriorment, aquest diccionari va ser repetidament reeditat i, sobretot a partir de 1980, amb la restitució de les institucions democràtiques i la normalització lingüística, es va convertir en una eina indispensable en l'ensenyament i per a l'ús de la llengua pròpia.

Portada de la primera edició del DIEC

En la primera edició del DIEC, publicada l'any 1995, van ser cinc els grups presentats al concurs, que va guanyar el consorci liderat per Enciclopèdia Catalana i Edicions 62, amb tres editorials més: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Editorial Moll i Edicions 3 i 4. Aquesta primera edició va ser prologada per Emili Giralt i Raventós, president de l'IEC en aquella època, i conté una introducció a càrrec d'Antoni M. Badia i Margarit, aleshores president de la Secció Filològica de l'Institut. 

Més informació sobre la primera edició del DIEC, per Antoni M. Badia i Margarit