|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Actualitat |
||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
Mor el botànic Oriol de Bolòs, membre de l'Institut d'Estudis Catalans Un centenar d'especialistes nacionals i internacionals analitzen l'estat actual de la filosofia Francesc Vallverdú, nou delegat del president per a les societats filials Joan Martí i Castell inaugura la jornada sobre futbol i llengua, a la UAB El segon volum de la Història de l'Institut d'Estudis Catalans, als mitjans de comunicació Enric Argullol i Joan Manuel Pozo preparen l'esborrany de la Llei d'Educació Els treballadors de l'IEC escullen els seus representants sindicals
Mor el botànic Oriol de Bolòs, membre de l'Institut d'Estudis Catalans El funeral tindrà lloc aquest dissabte, 24 de març, al tanatori de les Corts de Barcelona El botànic Oriol de Bolòs, membre de la Secció de Ciències Biològiques (SECCB) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i soci de dues societats filials de l'Institut (la Institució Catalana d'Història Natural i la Societat Catalana de Biologia), va morir dijous, 22 de març, a Barcelona, als 83 anys. El mateix dia per la tarda va ser traslladat a la sala de vetlla núm. 16 del tanatori de les Corts, de Barcelona, on se celebrarà el funeral aquest dissabte, 24 de març, a les 11.30 hores. En representació de l'Equip de Govern de l'IEC, hi assistirà el vicepresident Salvador Alegret, en absència del president, Salvador Giner. També hi assistiran altres membres de la corporació acadèmica.
Oriol de Bolòs i Capdevila (Olot, 1924) era llicenciat en ciències naturals per la Universitat de Barcelona, on va ser catedràtic de Fitografia i Ecologia Vegetal des del 1953, i doctor per la Universitat de Madrid. Es va especialitzar en florística i geobotànica dels Països Catalans, que han estat la seva principal àrea de recerca, estesa de vegades a una bona part de l'Europa meridional, a la regió macaronèsica i al Brasil. De Bolòs va ingressar a l'Institut el gener de 1964 –actualment, n'era el membre més antic– i va ser president de la SECCB des de 1989 fins al 1992. Va ser deixeble de Josias Braun-Blanquet (Coira, Suïssa, 1884 - Montpeller, França, 1980) –membre corresponent de l'IEC i creador de la fitosociologia–, introductor d'aquesta disciplina als Països Catalans i un dels primers promotors de la cartografia de la vegetació als territoris de llengua i cultura catalana. Va ser continuador de l'escola de Pius Font i Quer (Lleida, 1888 - Barcelona, 1964) i director de l'Institut Botànic de Barcelona des del 1967 fins al 1984. Aferrissat defensor de la natura Considerat un aferrissat defensor de la natura, va ser l'únic tècnic municipal de Barcelona que, a principis dels anys setanta, es va oposar a la instal·lació d'un abocador d'escombraries al massís del Garraf, fet que li va costar que l'apartessin de la comissió tècnica de l'Ajuntament de Barcelona que assessorava el tema. Oriol de Bolòs va ser membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i de la Comissió Fitosociològica Internacional. És autor d'unes dues-centes publicacions, entre elles la Flora dels Països Catalans, de l'IEC, en col·laboració amb Josep Vigo, continuant el projecte iniciat per Font i Quer, i promotor del projecte, també de l'Institut, de l'Atlas corològic de la flora vascular dels Països Catalans. Va ser guardonat amb la Medalla Narcís Monturiol el 1982 i va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1993) i el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (1994).
Un centenar d'especialistes nacionals i internacionals analitzen l'estat actual de la filosofia En la primera edició del Congrés Català de Filosofia, que es va dur a terme a l'IEC Un centenar de professionals i representants d'institucions acadèmiques nacionals i internacionals vinculats a la filosofia s'han reunit a la seu de Barcelona de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), des del dimecres 21 fins a avui, 23 de març, en el I Congrés Català de Filosofia. La Societat Catalana de Filosofia (SCF), filial de l'IEC, ha organitzat la trobada, que s'emmarca dins la celebració del primer centenari de l'acadèmia nacional, amb la col·laboració de la Societat de Filosofia del País Valencià i de l'Associació Filosòfica de les Illes Balears.
El Congrés ha reunit especialistes procedents de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, i de països com l'Argentina, Alemanya, Itàlia o França, que han analitzat els temes més actuals de la filosofia, ja sigui en el terreny de la lògica com en el de l'ètica, passant per la investigació i la divulgació en la filosofia catalana, entre altres. La iniciativa respon també a la necessitat de trobar, en l'àmbit català i de manera global, un espai d'anàlisi i de debat sobre els problemes que té plantejats aquesta disciplina acadèmica. Les jornades s'han estructurat en tretze àmbits
de treball: lògica, filosofia de la ciència, metafísica,
teoria del coneixement, filosofia del llenguatge, antropologia
filosòfica, filosofia política, filosofia del dret, ètica,
estètica, història de la filosofia i filosofia catalana.
En cada àmbit s'han presentat comunicacions de quinze minuts
que s'han llegit de manera paral·lela. Els membres de l'IEC Pere
Lluís Font i Gabriel
Amengual i els professors Jordi Sales i Ulises Moulines van
pronunciar les lliçons de cadascuna de les jornades. Un objectiu ambiciós En paraules del president de la SCF, Dídac Ramírez, la trobada ha de conduir «al reconeixement social de la nostra Societat com a acadèmia de filosofia de Catalunya». «És un objectiu ambiciós, però hi ha dos factors que l'avalen: la rica història de la Societat --fundada l'any 1923, amb una vida molt curta en la primera etapa, truncada per la dictadura de Primo de Rivera, i reconstruïda l'any 1980, i amb els noms més prestigiosos de la filosofia catalana com a protagonistes-- i la integració de la SCF en el si de l'acadèmia nacional catalana, l'IEC». Més informació i programa del Congrés Entrevista a Dídac Ramírez a El Butlletí de l'IEC (núm. 103) Resum de les comunicacions: Reportatge fotogràfic:
Francesc Vallverdú, nou delegat del president per a les societats filials Les vint-i-sis associacions científiques adscrites a l'IEC sumen actualment 8.758 socis El sociolingüista i escriptor Francesc Vallverdú, expresident de la Secció Filològica de l'IEC, ha estat nomenat recentment delegat del president per a les societats filials i, com a tal, va intervenir (vegeu text complet) en la darrera reunió de la Comissió de Societats Filials, el 7 de març passat, a la Sala Prat de la Riba de l'IEC. Vallverdú, després d'agrair la confiança del president de l'IEC, Salvador Giner, es va comprometre «a dedicar tot el meu esforç a facilitar el desenvolupament de les funcions i actuacions de totes i cadascuna de les societats filials», i va reiterar i precisar la seva disponibilitat presencial, i mitjançant altres vies de comunicació, per a aconseguir la relació més bona i eficient entre les societats filials i els òrgans de govern de l'IEC.
En la mateixa sessió de treball, presidida per Salvador Giner, els representants de les societats filials van rebre informació, a més del president de l'IEC, del vicepresident Antoni Riera, com a president de la Comissió del Centenari, del vicepresident Salvador Alegret i del gerent, Ramon Corbella, que va explicar detalladament la nova distribució horària de personal de suport administratiu a les societats filials, amb una ampliació significativa del conjunt d'hores programades. El secretari científic de l'IEC, Ricard Guerrero, va informar els assistents sobre la creació del Servei de Suport a la Recerca i la relació que té amb les societats filials, a més de facilitar documentació actualitzada sobre l'estructura i el nombre de socis de les societats filials, així com sobre les revistes que publiquen. Segons aquestes dades, les vint-i-sis filials de l'IEC registren un total de 8.758 socis, amb dues entitats, la Societat Catalana de Biologia i la Societat Catalana de Matemàtiques, per damunt del miler de membres. En la mateixa reunió, el cap de Comunicació de l'IEC, Ramon Perelló, va intervenir sobre l'àmbit de la seva responsabilitat i els procediments per a aconseguir la millor col·laboració amb les filials, i, finalment, va ser presentat el cap del Servei Editorial, Francesc Albar, que va explicar les competències i les línies d'actuació d'aquesta nova unitat de l'IEC. Intervenció de Francesc Vallverdú:
Joan Martí i Castell inaugura la jornada sobre futbol i llengua, a la UAB La sessió volia ser un punt de trobada del món universitari amb el periodístic
Joan Martí i Castell, president de la Secció Filològica de l'IEC, juntament amb el rector de la UAB, Lluís Ferrer, va inaugurar la jornada «Futbol i llengua als mitjans audiovisuals», una iniciativa que pretenia prendre el pols a l'estat de la llengua catalana en les transmissions i en els programes futbolístics de la ràdio i la televisió, tant des del punt de vista formal com des del sociolingüístic. La jornada, que es va dur a terme el 15 de març passat, va reunir dinou ponents, entre lingüistes i periodistes, i va convertir-se en un punt de trobada del món universitari i el periodístic. Entre els ponents que van assistir a la jornada hi havia els periodistes Jordi Basté, Eduard Boet i Àlex Castells. El filòleg i periodista Joaquim Maria Puyal va cloure la sessió amb una conferència sobre els trenta anys de transmissions radiofòniques en català. Conferència de Joan Martí i Castell: Reportatge fotogràfic:
El segon volum de la Història de l'Institut d'Estudis Catalans, als mitjans de comunicació La difusió de la Història de l'Institut d'Estudis Catalans. De 1942 als temps recents, ha estat objecte d'atenció per part dels mitjans de comunicacio. A més d'entrevistes i informacions en mitjans audioviusals, també s'han publicat, fins ara, ressenyes i reportatges en premsa escrita i digital, així com per part de les agències d'informació. Adjuntem tot seguit el corresponent recull de premsa. Recull de premsa:
Experts del sector proposen a l'IEC introduir l'art com a element diferenciador en la promoció de la cultura de la vinya El Congrés d'Art i Paisatge Vitivinícola, que es durà a terme aquest estiu, prendrà el Penedès com a referent i analitzarà les problemàtiques actuals de la regió Experts del sector vitivinícola van presentar el dimecres 14 de març passat, a la seu de Barcelona de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), la primera edició del Congrés d'Art i Paisatge Vitivinícola, organitzat per la Institució Catalana d'Estudis Agraris (ICEA), filial de l'IEC. L'element diferenciador de la trobada, que se celebrarà els dies 12 i 13 de juliol a Lavern, un poble integrat al municipi de Subirats (Alt Penedès), serà la introducció de l'art en la promoció de la cultura de la vinya i del territori. A la presentació, hi van assistir tres dels organitzadors del Congrés, Josep M. Puiggròs, coordinador de la Secció de Viticultura i Enologia de la ICEA; Pere Guilera, soci de la ICEA i vicepresident del Patronat de Turisme de Subirats, i Miquel Vidal, arquitecte i professor titular del Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona.
Josep M. Puiggròs es va referir a la importància del paisatge en el sector vitivinícola, i va afirmar que, «quan tastem un bon vi o un bon cava, pensem en un paisatge agradable, harmoniós, de vinya, i no en un polígon industrial. Si volem que els nostres vins tinguin més èxit en el futur hem de poder vincular-los clarament a un paisatge rural i sostenible». El cavista Pere Guilera va explicar que «el Congrés sorgeix, en part, arran de la preocupació extrema del sector envers tota la problemàtica actual. L'hem organitzat des de la perspectiva de la societat civil; totes les opinions hi seran benvingudes i no hi haurà lloc per a la censura d'alguns dels temes importants». Guilera va subratllar que «ara ens trobem en una cruïlla i és el moment de decidir quin és el futur que volem per a una regió com el Penedès». El Congrés té com a objectiu
ser un revulsiu per al Penedès i per a altres àrees
vitivinícoles
per a encarar el segle xxi
Iniciatives innovadores En el marc de la trobada es crearan, enmig de l'entorn rural, uns espais efímers (que desapareixeran un cop acabat el Congrés), anomenats vinyes d'art o vinyart, que formaran un itinerari que els assistents i el públic en general podran visitar. Miquel Vidal ha explicat que, «d'aquesta manera, esperem crear sinergies de cara al futur i potenciar la difusió de la imatge del Penedès com a zona que té en compte l'art i la cultura de la vinya».
Una altra iniciativa serà la creació d'unes escultures fixes que romandran en el territori un cop finalitzades les jornades. «Volem que sigui el primer d'un seguit de passos per a afirmar el relleu artístic de la regió». Les jornades s'adrecen a tots els agents implicats en la producció i la comercialització vitivinícoles, des d'agricultors, elaboradors i productors de vins i caves, fins a arquitectes municipals i responsables de les administracions vinculats a la gestió del territori. Amb el Congrés, també es vol apropar els estudiants d'agricultura, arquitectura i belles arts a la problemàtica del paisatge d'una manera pluridisciplinària. A més de la ICEA, també participen en l'organització del Congrés el Patronat de Turisme de Subirats (Alt Penedès), la Universitat de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat Rovira i Virgili, amb el suport de la Direcció General d'Arquitectura i Paisatge de la Generalitat de Catalunya i el Consell Comarcal de l'Alt Penedès. Propostes de vinyarts: Reportatge fotogràfic:
Enric Argullol i Joan Manuel Pozo preparen l'esborrany de la Llei d'Educació El membre de l'IEC, Enric Argullol, i l'exconseller d'Educació de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel del Pozo, estan treballant en l'esborrany de la nova Llei d'Educació, per encàrrec del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, amb la previsió que pugui ser aprovada pel Parlament abans de finalitzar l'any. Argulloll també va ser membre de l'equip que va preparar el posicionament de l'IEC sobre les decrets del castellà, del govern central, on l'acadèmia catalana de les ciències i les humanitats manifesta la seva profunda preocupació per les conseqüències negatives per al català de les esmentades disposicions normatives sobre els ensenyaments mínims de primària i secundària. La Llei d'Educació és un dels principals compromisos del Pacte Nacional per a l'Educació, que ha permès incrementar el servei d'acollida matinal a 16.000 alumnes, augmentar en un 13 % les beques de menjador escolar i reutilitzar els llibres de text a 902 centres. Respecte a la implantació de la sisena hora a les escoles de primària, el conseller d'Educació, Ernest Margall, ha reiterat que el Departament d'Educació està en condicions de complir les previsions d'arribar al 90 % de l'alumnat de les poblacions de més de cinc mil habitants el proper curs.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
