Finestra oberta |
||
|
Ressenyes editorials
El català septentrional de transició: nova visió des de la morfologia Montserrat Adam Aulinas
El llibre és el resultat d'un estudi lingüístic basat en enquestes sobre el terreny fetes a les comarques de Girona situades a la meitat nord (la Cerdanya, el Ripollès, la Garrotxa, l'Alt Empordà i el Pla de l'Estany); aquest estudi va ser la tesi doctoral que l'autora va llegir a la Universitat de Barcelona el 2002. Són noranta-vuit els informants entrevistats, els quals van ser seleccionats mitjançant l'atzar estadístic; trenta ajuntaments hi van tenir un paper important com a intermediaris. Diverses de les poblacions havien estat enquestades també per Antoni M. Alcover durant el període 1906-1928. La comparació que s'ha establert entre les dades actuals i les d'Alcover ha permès veure l'evolució de diverses característiques de morfologia verbal; també s'hi analitzen trets de morfologia nominal actual. A més de l'estudi del canvi lingüístic, el treball fa aportacions sobre l'origen de determinades característiques, així com sobre el tema de la divisió dialectal. Pel que fa a aquest darrer punt, als trets rossellonesos que s'hi poden localitzar –i que són la causa que part d'aquesta zona hagi estat qualificada com a «català septentrional de transició»– cal sumar-hi un conjunt de característiques que tenen com a límits molt aproximats els del bisbat de Girona, de manera que aquesta darrera zona pren un relleu lingüístic notable. Més de cent vuitanta mapes, alguns dels quals en color, i taules amb quantificacions i amb la informació aportada per la bibliografia anterior completen el volum.
Epistolari
grec Antoni Rubió i Lluch
L'any 1879, Antoni Rubió i Lluch, qui va ser primer president de l'IEC, descobria casualment, a la biblioteca de Víctor Balaguer de Madrid, una obra en grec el títol de la qual l'interessà vivament: Els catalans a Orient, d'Epaminondas Stamatiadis. Amb la decisió de traduir aquesta obra al castellà –projecte que es féu realitat l'estiu següent–, Rubió, segurament sense ser-ne plenament conscient, enfilava el camí que el portaria a convertir-se en el gran historiador de la Grècia catalana en el segle XIV. A més a més, però, d'aquesta dedicació a l'estudi científic de les fonts històriques de l'Orient català, Rubió i Lluch també fou pioner en altres camps de la nostra relació secular amb la terra de Grècia, com ara el de la filologia (fou el primer traductor de literatura grega moderna al català i al castellà) i el de la diplomàcia (serví Grècia com a cònsol del país hel·lènic a Barcelona des del 1903 fins al 1929). L'edició, per tant, de l'Epistolari grec en tres volums, el primer del quals, que aplega la correspondència des del 1880 fins al 1888, s'acaba de treure a la llum, permetrà de conèixer moltes facetes de la seva tasca d'historiador, filòleg i diplomàtic, amb el benentès que la correspondència era, en l'època de Rubió, gairebé l'única manera d'entrar en contacte amb els intel·lectuals grecs més prestigiosos del moment, com Dimítrios Vikelas, Spirídon Lambros, Dimítrios Kambúroglus, Epaminondas Stamatiadis o Nikólaos Politis. Val a dir, així mateix, que l'edició d'aquest epistolari presenta un gran interès no només per a Catalunya, sinó també per a Grècia, ja que no hi ha esdeveniment important de la història grega i catalana de final del segle XIX i principi del XX que no hi aparegui referit: l'Exposició Universal de Barcelona del 1888; el terrible terratrèmol que sacsejà Grècia a principi del 1894; la llarga lluita del poble cretenc per la independència; els primers Jocs Olímpics de l'era moderna celebrats a Atenes l'any 1896; la pèrdua de les colònies espanyoles d'ultramar dos anys més tard, o el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana de l'any 1906 són només alguns dels molts temes que tenen cabuda en aquestes pàgines. Finalment, cal assenyalar que, sempre que ha estat possible, s'ha completat l'epistolari amb les cartes del mateix Rubió localitzades en biblioteques i arxius grecs tant públics com privats. L'edició de cada carta és precedida d'una breu introducció i d'una descripció del document en qüestió. Hom també hi ha inclòs un bon nombre de notes al peu, en les quals es dóna tota la informació necessària respecte dels personatges, les institucions i els esdeveniments polítics, socials i culturals grecs i catalans que s'hi referencien. Així mateix, les cartes en grec i en alemany són traduïdes al català (solució que no s'ha adoptat, per raons òbvies, per a les missives redactades en castellà i en francès). En els propers anys, és previst d'editar la resta de volums, que aplegaran la correspondència des del 1889 fins al 1900 (volum II) i des del 1901 fins al 1935 (volum III). Aquest darrer volum es clourà amb l'índex de noms propis de tot el corpus epistolar. Homenatge a Antoni Rubió i Lluch a Grècia (10 de novembre de 2006)
|
