|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Actualitat |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Salvador Giner rep el Premi Nacional de Sociologia El domini PuntCat supera les expectatives en el seu primer any de funcionament Els treballadors de l'IEC celebraran eleccions sindicals el 13 de març L'IEC i Caixa Sabadell editen un llibre dedicat a «La física de cada dia» L'Institut acull un seminari de traducció literària L'exposició 'L'Institut d'Estudis Catalans, avui', a Morella
L'IEC «manifesta la seva profunda preocupació per les conseqüències negatives» per al català dels decrets d'ensenyaments mínims de primària i secundària El Consell Permanent de l'acadèmia catalana de les ciències i les humanitats aprova una declaració institucional El Consell Permanent de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) va aprovar el dimecres 14 de febrer una declaració institucional sobre els decrets dels ensenyaments de primària i de secundària, aprovats pel Govern central. L'IEC «manifesta la seva profunda preocupació per les conseqüències negatives que es poden generar pel que fa a la posició del català en aquests cicles educatius» i, entre altres aspectes, remarca que la nova regulació «obstaculitza l'assoliment per a la llengua catalana del mateix nivell de competència que, en canvi, es vol assegurar per a la llengua castellana». La declaració de l'IEC va ser elaborada per una comissió delegada del Consell Permanent, formada pels membres de la corporació Enric Argullol, Josep González-Agàpito, Isidor Marí i Antoni M. Badia i Margarit. En la mateixa declaració, es fa constar que «l'ordenació proposada implica un tractament desigual de les dues llengües, en perjudici del català», i que, en contra del mandat exprés de l'article 3.3 de la Constitució, «el Govern estatal, amb les noves regulacions educatives, mostra una total despreocupació per la consolidació i el desenvolupament del català». Així mateix, es precisa que «el caràcter minuciós i exhaustiu de les noves reglamentacions, així com llur rigidesa i llur mateix rang normatiu, signifiquen un desconeixement greu de les competències que l'article 131.3 de l'Estatut assigna a la Generalitat pel que fa a la definició dels currículums i plans d'estudi dels cicles educatius», la qual cosa «obstaculitza l'acció autonòmica per a assegurar l'aprenentatge i el coneixement de la llengua pròpia de Catalunya». L'acadèmia catalana de les ciències i les humanitats considera, a més, que «la decisió del Govern estatal ha prescindit de la ponderació dels resultats comparatius de les competències lingüístiques dels estudiants, que proven que l'ordenació anterior no ha reduït el nivell de competència en llengua castellana. Aquesta no presenta cap diferència significativa amb les dades de la resta de l'Estat, mentre que la competència en llengua catalana se situa encara per sota de la relativa al castellà». I, finalment, l'IEC constata que «la nova ordenació comporta restringir considerablement la funció compensadora que té l'àmbit escolar per a corregir el desequilibri social dels usos lingüístics». Text complet de la declaració: Recull de premsa:
L'exministre francès Jean Glavany exposa a l'IEC l'exemple d'ordenació dels sistemes urbans francesos En el Primer Cicle de Conferències sobre les Ciències Experimentals i la Tecnologia a les Terres de Parla Catalana al Segle XX, coorganitzat per l'Obra Social Caixa Sabadell Jean Glavany, exministre francès d'Agricultura i Pesca, diputat del Departament dels Alts Pirineus i president de la Communauté d'Agglomération du Grand Tarbes, va donar per fet «el consens polític entre França i Espanya pel que fa als compromisos assolits sobre els terminis de finalització del tren d'alta velocitat». «Atès el període electoral en el qual ens trobem --en referència a les properes eleccions presidencials franceses--, vull ser prudent, però és evident que el Govern francès ha assumit compromisos polítics i que farà el possible per a assolir-los». Glavany va fer aquestes declaracions en la roda de premsa que es va dur a terme, el dimarts 20 de febrer passat, a la seu de Barcelona de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).
Acompanyava l'exministre Glavany el cònsol francès Pascal Brice, que va aprofitar per a afirmar «la voluntat del Govern francès d'aconseguir l'arribada del tren d'alta velocitat en el temps previst» i va fer esment a una «positiva» reunió, mantinguda recentment, entre el ministre d'Afers Estrangers francès i el president de la Generalitat de Catalunya. Jean Glavany (Sceaux, Alts del Sena, 1949) va explicar, des de la seva experiència com a president de la Communauté d'Agglomération du Grand Tarbes, que «França ha patit una desfragmentació de les estructures locals. Actualment, hi ha trenta-sis mil divisions administratives al meu país, que són la base de la democràcia francesa». «Des de fa quaranta anys, ens plantegem la manera de fer evolucionar aquestes estructures, però no va ser fins als anys noranta que es va aconseguir accelerar el procés i promoure aquests projectes estructurals perquè funcionin. Les estructures urbanes de les grans ciutats han evolucionat i estan canviant el paisatge francès.» A França, dos de cada tres francesos resideixen en una communauté d'agglomération. Són sistemes de comarques urbanes que pivoten sobre la ciutat central i en els quals, a més de la prestació de cinc serveis en comú, es dóna una escala territorial diferent per al plantejament i la gestió urbanístics i mediambientals, unes polítiques unitàries en els aspectes culturals i de seguretat i uns nous mecanismes de redistribució d'ingressos i de recursos. Nous actors socials Joan Antoni Solans, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia (SECCT), exdirector general d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya i un dels coordinadors de la sessió, juntament amb el també membre de l'IEC Manuel Ribas i Piera, va explicar l'aparició «de nous actors en la nostra societat, els sistemes urbans, que sobrepassen les ciutats i ens obliguen a plantejar-nos l'estructura i l'ordenació del territori d'una altra manera». «És per això que hem de trobar maneres fortes d'ordenació de la vida local i ens sembla que l'experiència més reeixida és la de la Communauté d'Agglomération francesa.»
El president de l'IEC, Salvador Giner, va agrair la presència de l'exministre francès i es va mostrar «satisfet de poder tenir una persona de la talla de monsieur Glavany en una sessió sobre el territori a Catalunya, perquè la seva experiència pot ser molt útil per als nostres experts en ordenació territorial i urbanisme». Antoni Riera, vicepresident de l'IEC i president de la Comissió Executiva del Centenari de l'IEC, va afirmar que «des de l'inici, la Comissió va tenir clar que els cent anys d'història de la corporació no han de significar una anàlisi melancòlica del passat. Per això, crec que la proposta de la SECCT de l'IEC sobre el cicle que ens ocupa avui --Primer Cicle de Conferències sobre les Ciències Experimentals i la Tecnologia a les Terres de Parla Catalana al Segle XX-- és molt oportuna, perquè ens permet tractar aspectes molt actuals que preocupen tothom, mirant al futur». Carlota Álvarez Basso, directora de projectes de la Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales (SECC), va mostrar la «satisfacció, en nom de l'entitat que represento, de col·laborar en aquest cicle, així com també en el proper Curs d'alts estudis sobre cultura catalana, política i societat (1907-2007), que es durà a terme el maig, i en el projecte expositiu del Centenari». El repte de les àrees metropolitanes La dinamització dels grans sistemes urbans és un dels reptes principals en matèria d'ordenació del territori que té Catalunya. Aquest és el tema central de la tercera sessió del Primer Cicle de Conferències sobre les Ciències Experimentals i la Tecnologia a les Terres de Parla Catalana al Segle XX, titulada «El territori a Catalunya», que va tenir com a objectiu aprofundir en aquesta problemàtica des de dos angles: la mena de plantejament urbanístic que cal fer i l'organització territorial del món local. La sessió es va celebrar el mateix dimarts dia 20 a la tarda, a l'Auditori de Caixa Sabadell (c. d'en Font, 1, de Sabadell), ja que l'Obra Social de l'entitat financera n'és coorganitzadora. D'altra banda, la SECC, del Ministeri de Cultura, coprodueix el cicle, així com altres activitats del Centenari de l'IEC. A banda de la conferència de Jean Glavany --«L'ordenació dels sistemes urbans a França: la communauté d'agglomération»--, també van participar en la sessió l'arquitecte i catedràtic d'Urbanisme de Barcelona i Harvard, Joan Busquets, soci de la Societat Catalana de Geografia, que va parlar sobre «Quin plantejament urbanístic per als nous sistemes urbans?», i el secretari per a la Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, Oriol Nel·lo, amb la ponència «Les polítiques d'ordenació dels grans sistemes urbans a Catalunya». Reportatge fotogràfic (roda de
premsa):
Salvador Giner rep el Premi Nacional de Sociologia El jurat destaca les importants aportacions de Giner a la comunitat científica espanyola i europea Salvador Giner, president de l'Institut d'Estudis Catalans i catedràtic emèrit de Sociologia de la Universitat de Barcelona, ha rebut aquest dimecres, 21 de febrer, el Premi Nacional de Sociologia i Ciència Poltica 2006 de mans de la Infanta Cristina, que atorga el Centre d'Investigacions Sociológicas (CIS).
El jurat del premi ha valorat la tasca del professor Giner desenvolupada per introduir la sociologia, en condicions polítiques, culturals i socials «adverses», i les seves «importants» aportacions a la comunitat científica espanyola i europea, tant en els seus estudis teòrics com empírics. A més, el CIS ha ressaltat la feina que ha realitzat des de la sociologia, combinant les seves eines amb les d'altres disciplines com l'antropologia, la filosofia o la ciència política. En el seu discurs d'agraïment, Giner va desgranar el que ha estat el seu recorregut com a sociòleg des que va descobrir aquesta disciplina acadèmica a través d'un llibre que va trobar en una llibreria de vell. Giner va destacar que "a la sociologia li interessa la vida. Els seus problemes són els problemes reals dels éssers humans. Els que preocupen a la ciutadania són els que preocupen a la sociologia". La Infanta Cristina va voler ressaltar el paper central de Giner en la història de la sociologia a Espanya i va destacar que es tractava "d'un professor i estudiós compromés intensament amb la dimensió cívica de la convivència humana". Giner va afirmar que "existeix una íntima vinculació de la sociologia amb una societat decent, ja que en cap societat tirànica hi ha prosperat". "En totes elles", va afegir, "ha estat perseguida i els seus representants victimitzats pel simple fet de ser-ho. La sociologia només prospera en democràcia". El jurat del premi, que enguany ha arribat a la seva cinquena edició, ha estat format pel president del CIS, Fernando Vallespín; la directora de la Fundación Carolina, Rosa Conde; i els catedràtics Emilio Lamo de Espinosa, Adela Cortina Orts, Francisco Llera Ramos, Carmen Iglesias i Manuel Pérez Yruela. En les altres quatre edicions, els guardonats han estat Franscisco Murillo, Salustiano del Campo, Juan Linz i José Jiménez Blanco. Intervenció de Salvador Giner: Intervenció de Fernando Vallespín: Intervenció de Manuel Pérez Yruela: Intervenció de la Infanta Cristina: Reportatge
fotogràfic: Recull de premsa:
La Secció de Ciències Biològiques de l'IEC recorda la figura de Pi i Sunyer i la seva tasca al capdavant de l'Institut de Fisiologia En el Segon Cicle de Conferències sobre les Ciències Experimentals i la Tecnologia a les Terres de Parla Catalana al Segle XX, del programa del Centenari de l'IEC El dijous 15 de febrer passat va tenir lloc a la seu de Barcelona de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) la segona sessió del Segon Cicle de Conferències sobre les Ciències Experimentals i la Tecnologia a les Terres de Parla Catalana al Segle XX, un dels actes centrals que la Secció de Ciències Biològiques (SECCB) de l'IEC organitza amb motiu del Centenari. La jornada va posar l'atenció en la figura d'August Pi i Sunyer, eminent fisiòleg i un dels fundadors de la Secció de Ciències de l'IEC, i en la seva tasca al capdavant de l'Institut de Fisiologia.
La finalitat principal de la trobada va ser recordar la importància de l'obra de l'Institut de Fisiologia i la seva vinculació amb l'IEC. L'Institut de Fisiologia --promogut l'any 1920 per August Pi i Sunyer dins de la Càtedra de Fisiologia de la Facultat de Medicina de Barcelona-- va aplegar el grup de recerca més important desenvolupat a Catalunya i fou el primer que va assolir un nivell i un reconeixement internacionals com a col·lectiu científic. La sessió es va dividir en tres parts. 1) El fundador: valoració de l'impuls donat per August Pi i Sunyer amb una obra personal important, de recerca i de creació d'estructures; 2) l'obra: descripció de l'activitat conjunta amb els altres membres de l'IEC, amb projecció pròpia, fent esment de les seves línies de recerca i les aportacions més notables; 3) l'exili: anàlisi de l'activitat dels membres de l'IEC després de la guerra, amb l'exili forçat, que se centra en el treball a Veneçuela del mateix August Pi i Sunyer i en la personalitat de Jaume Pi-Sunyer Bayo, amb una projecció científica truncada per les circumstàncies. La primera conferència, «L'obra
del doctor August Pi i Sunyer», va ser a càrrec del
membre de l'IEC Josep
Carreras, catedràtic de Bioquímica de la Universitat
de Barcelona (UB). A continuació, Jacint
Corbella, catedràtic de Toxicologia i Medicina del
Treball de la UB i membre de l'IEC, va parlar sobre «L'obra
de l'Institut de Fisiologia». L'última ponència, «L'obra
de Jaume Pi-Sunyer i Bayo», la va pronunciar el director
de l'Obesity Research
Center (EUA), Xavier
Pi i Sunyer.
Reportatge fotogràfic:
La Secció de Ciències i Tecnologia de l'IEC analitza a Sabadell la mobilitat al llarg del darrer quart de segle En el Primer Cicle de Conferències sobre les Ciències Experimentals i la Tecnologia a les Terres de Parla Catalana al Segle XX, coorganitzat per l'Obra Social Caixa Sabadell L'anàlisi i el coneixement de la mobilitat al llarg del darrer quart de segle han permès d'identificar el canvi de patrons que hi ha hagut en aquest període. La Secció de Ciències i Tecnologia (SECCT) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) va analitzar aquests canvis el 13 de febrer passat, en el Primer Cicle de Conferències sobre les Ciències Experimentals i la Tecnologia a les Terres de Parla Catalana al Segle XX, un dels actes centrals que la SECCT ha organitzat en el marc del Centenari de l'acadèmia catalana. Les jornades se celebren cada dimarts del mes de febrer a l'Auditori de Caixa Sabadell (c. d'en Font, 1, de Sabadell). Els coordinadors generals del cicle són els membres de l'IEC Jaume Porta i Ricard Guerrero.
En aquesta segona sessió, coordinada pel membre de l'IEC Xavier Rosselló, Carme Miralles, geògrafa i sòcia de la Societat Catalana de Geografia, filial de l'IEC, directora de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans i professora titular de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va analitzar «Una visió històrica: evolució de la mobilitat en els darrers anys». El director del Servei de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona, Àngel López, doctor enginyer de camins, canals i ports, va parlar sobre «La mobilitat urbana». L'última ponència, «La mobilitat interurbana», va ser a càrrec de Lluís Alegre, enginyer de camins, canals i ports. També hi va assistir el president de l'IEC, Salvador Giner, entre altres membres de la corporació. Resum de la segona sessió: Reportatge fotogràfic:
El físic i escriptor Mark Buchanan presenta a l'IEC la influència de l'ordre espontani en la societat En una activitat de la Xarxa Temàtica sobre Aplicacions de la Física Estadística i No Lineal a l'Economia i a les Ciències Socials, coorganitzada per la Societat Catalana de Física El físic, editor i escriptor científic Mark Buchanan va oferir el dimecres 14 de febrer la conferència «The social atom: the influence of spontaneous order in human affairs», a la seu de Barcelona de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Aquest acte, organitzat amb la col·laboració de la Societat Catalana de Física, filial de l'IEC, és una de les activitats previstes de l'Escola per a Estudiants de Doctorat, impulsada per la Xarxa Temàtica sobre Aplicacions de la Física Estadística i No Lineal a l'Economia i a les Ciències Socials.
La iniciativa, que va rebre el suport del Ministeri d'Educació i Ciència, tenia com a objectiu facilitar la col·laboració entre els diferents grups de tot l'Estat que fan recerca en l'aplicació en els entorns socials i econòmic de mètodes, tècniques o idees de la física estadística i no lineal. L'Escola es va celebrar a la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona (UB), del 12 al 16 de febrer, excepte la conferència de Mark Buchanan, que es va dur a terme a l'IEC. Doctorat en física teòrica a la Universitat de Virgínia
(EUA) el 1993, Buchanan s'ha centrat en l'estudi de les dinàmiques
no lineals, la teoria de sistemes hamiltonians i la física
del plasma. Ha estat editor de diverses revistes científiques
i col·labora periòdicament a Nature Physics.
Assessor de ciències a les revistes Nature i New
Scientist, és autor de dos
llibres sobre ciències de la complexitat, Ubiquity:
The science of history or why the world is simpler than we think (Weidenfeld & Nicolson,
2000) i Small world: Uncovering nature's hidden networks (Norton & Company,
2003). El proper llibre de Buchanan explorarà els fenòmens
d'autoorganització i ordre espontani en l'àmbit de
les ciències socials.
Reportatge fotogràfic:
El domini PuntCat supera les expectatives en el seu primer any de funcionament Els documents publicats en dominis .cat ja són més de quatre milions El domini .cat ja ha aconseguit vint-i-un mil registres i s'hi han publicat més de quatre milions de documents. Aquestes són les dades que van fer públiques el president de la Fundació PuntCat, Joan Francesc Gras; el director, Jordi Iparraguirre i el vicepresident de la Fundació i de l'IEC, Salvador Alegret, el passat 14 de febrer, en la roda de premsa de presentació dels resultats del primer any del domini .cat. Aquesta xifra supera la de qualsevol dels altres dominis patrocinats que hi ha a la xarxa (.museum, ,jobs, .travel...) i ha sorprès, fins i tot, els membres de la Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN).
Entre els projectes de futur que s'ha marcat la Fundació, hi ha abaratir el preu dels dominis, que actualment és d'uns setanta euros per al primer any i uns quaranta per cada renovació anual, i promoure la seguretat de propietaris i usuaris en l'àmbit del .cat. A més, la Fundació col·laborarà amb projectes de recerca universitària d'internet i amb institucions que reforcin la presència del català a la xarxa. El domini .cat va ser va aprovat per la ICANN, la institució que coordina Internet, el 16 de setembre de 2005. Aquest domini està tutelat per la Fundació puntCAT, una entitat privada sense ànim de lucre, ni adscripció política, que té per objectiu promoure tota mena d'activitats relacionades amb la creació, gestió i control del registre del nom del domini .cat . Reportatge fotogràfic: Recull de premsa:
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
