El Butlletí de l'IEC

Dídac Ramírez Sarrió (Barcelona, 1946). Des de 1990 és Catedràtic d'Universitat en l'àrea d'Economia Financera i Comptabilitat. És Doctor en Filosofia i Ciències de l'Educació (1982) per la UB (1979, Premi Extraordinari de Llicenciatura) i Doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials (1989). Ha estat vicerector d'Economia i Administració de la UB (1990-1994). És director del Departament de Matemàtica Econòmica, Financera i Actuarial (des de 2002), investigador responsable del grup IAFI (Investigació en Anàlisi Financera i de la Incertesa). És Acadèmic Numerari de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres (des de 2002) i President de la Societat Catalana de Filosofia (des de 2001). En el camp filosòfic ha publicat, entre d'altres, G. W. Leibniz, J. Bernouilli i les interpretacions de la probabilitat. De l'ars cogitandi a l'ars conjectandi (1990), Leibniz i la interpretació gradual del coneixement (1995) a l'Anuari de la Societat Catalana de Filosofia i Sobre la interpretació del pensament leibnizià (1997, Edicions UB).

És previst que el Congrés s'estructuri en els àmbits de treball següents: lògica, filosofia de la ciència, metafísica, teoria del coneixement, filosofia del llenguatge, antropologia filosòfica, filosofia política, filosofia del dret, ètica, estètica i història de la filosofia. Sobre cada un d'aquests àmbits es presentaran comunicacions de quinze minuts que es llegiran de manera paral·lela. A més, els professors Pere Lluís Font, Jordi Sales, Gabriel Amengual i Ulises Moulines impartiran quatre lliçons. Voldria destacar que hem tingut el suport de la Societat de Filosofia del País Valencià i el de l'Associació Filosòfica de les Illes Balears. A hores d'ara, hi ha enregistrades prop d'un centenar de comunicacions i més de cent deu inscripcions.

El programa que va presentar la Junta Directiva quan va ser escollida per al mandat actual incorporava com un dels objectius generals dur a terme accions, entre les quals celebrar un congrés, que conduïssin al reconeixement social de la Societat Catalana de Filosofia com a acadèmia de filosofia de Catalunya. L'objectiu podia semblar massa ambiciós i, de fet, hi havia qui ho pensava; però almenys dos factors l'avalaven: en primer lloc, la rica història de la Societat –fundada l'any 1923, amb una vida molt curta en la primera etapa, truncada per la dictadura de Primo de Rivera, i reconstruïda l'any 1980, aquesta història té com a protagonistes els noms més prestigiosos de la filosofia catalana–, i, en segon lloc, la integració de la Societat en el si de l'IEC, que és l'acadèmia nacional catalana. Tot i això, calien les circumstàncies adequades per a passar de l'objectiu general a un de concret com és un congrés. La celebració del centenari de l'IEC en va ser una; una altra, la predisposició molt favorable del doctor Salvador Giner envers la filosofia. El president de l'IEC va ser qui, en una trobada casual que finalment va resultar determinant, va incitar-me a promoure un congrés de filosofia d'abast internacional com un acte més del Centenari de l'IEC i com un acte rellevant de la Societat Catalana de Filosofia. A tot això, s'hi va sumar la disposició a donar tot el suport que calgués tant del delegat de l'IEC a la Societat, el doctor Pere Lluís Font, com de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, i la bona acollida amb què la Junta de la Societat va rebre la proposta, fent una menció especial als membres que finalment han constituït la Comissió Organitzadora, presidida pel doctor Ignasi Roviró.

Els propis de cada un dels àmbits ja especificats. Els especialistes debatran els temes més actuals de la disciplina, ja sigui en el terreny de la lògica com en el de l'ètica, passant per la investigació i la divulgació en la filosofia catalana i en tots els altres àmbits de debat del I Congrés.

Quins són els principals reptes d'una disciplina com la filosofia, actualment?

En relació amb la presència de la filosofia tant a l'educació secundària i superior com a la vida acadèmica en general, el novembre del 2004 la SCF es va pronunciar amb una declaració adreçada a les autoritats competents en la qual es feia constar, entre altres consideracions, que «la filosofia i les humanitats són la preparació indispensable perquè els futurs ciutadans visquin una vida vertaderament intel·ligent, conscient i voluntàriament autocreadora; permeten dilucidar el passat i el present comuns, i doten de sentit la preparació del futur. I, projectant-se en el futur, donen sentit al present a la llum de la història». La declaració finalitzava dient: «El nou espai europeu ha de trobar els nous camins que garanteixin a la reflexió filosòfica la humanitat d'aquest treball acadèmic, seriós i rotund, en present i en clau de futur, que allibera cada una de les persones i que les fa, cada dia, encara més humanes.» Aquestes paraules resumeixen el parer de la SCF respecte dels principals reptes de la filosofia actualment.

Durant el curs passat, va aparèixer el report de l'activitat científica en el camp de la filosofia en el període 1996-2002, al qual em remeto (llegiu el text complet). L'informe destaca que en els darrers anys s'han creat els instruments bàsics per a una verificació habitual de la vida acadèmica de recerca, però que encara cal un esforç pacient per a sostenir-los i enfortir-ne la situació bàsica. D'altra banda, en l'ensenyament secundari hi ha problemes tant amb les hores assignades a la disciplina com amb la manca d'un espai propi suficientment diferenciat d'altres assignatures.

Quins objectius s'ha marcat la Societat Catalana de Filosofia per a aquest curs acadèmic?

Abans he al·ludit als objectius generals de la SCF, que són promoure el conreu tant de les disciplines filosòfiques, en tots els aspectes, com de la recerca històrica del pensament nacional, i també impulsar-ne la difusió, així com situar els esforços de comprensió del passat històric de la filosofia que avui es fan a Catalunya en l'àmbit internacional i obrir fòrums de debat sobre els problemes contemporanis. I tot això dins el context de l'IEC. Els objectius per a aquest curs acadèmic estan en consonància amb aquesta orientació general. Com a activitat extraordinària tenim el Congrés, i com a activitats ordinàries figuren les pròpies de les seccions (filosofia antiga, filosofia medieval, filosofia moderna, filosofia contemporània, filosofia pràctica i filosofia catalana) i els grups (vegeu la pàgina web), que són la saba de la Societat, la celebració de l'onzena edició dels Col·loquis de Vic, enguany dedicats a l'economia, i de les II Jornades Lleidatanes de Filosofia Moderna, la publicació de l'Anuari de la Societat, ara reconvertit en Revista de Filosofia Catalana. A més, ens hem proposat consolidar la pàgina web, ampliar la presència de la Societat a Catalunya i als territoris de parla catalana, fomentar les relacions interdisciplinàries i incrementar el nombre de socis, amb especial incidència en l'ensenyament secundari. Cal remarcar que les activitats que cataloguem com a ordinàries no deixen de constituir un fet extraordinari en el món en què vivim.