|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Actualitat |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Correus dedica un segell a l'Institut d'Estudis Catalans amb motiu del Centenari L'IEC aprova un pressupost de més de deu milions d'euros per al 2007 L'IEC analitza els vincles entre els territoris de parla catalana i Europa durant l'últim segle Antoni M. Badia i Margarit i Germà Colón són nomenats doctors honoris causa Joandomènec Ros guanya el I Premi d'Assaig Llibreria Catalònia David Jou publica el poema mil a L'Eco de Sitges L'Associació Catalana de Sociologia renova la Junta Directiva Exposició de Textos Medievals Catalans al Pati de l'IEC Carles Perelló és elegit nou president de la Societat Catalana de Matemàtiques
Correus dedica un segell a l'Institut d'Estudis Catalans amb motiu del Centenari Un milió de segells circulen arreu del món des del 5 de febrer, un 40 % més del que és habitual
La Societat Estatal Correus i Telègrafs va posar en circulació el 5 de febrer passat un nou segell, commemoratiu del centenari de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), en reconeixement de la seva tasca a favor de la llengua catalana, i de la difusió i promoció de la recerca en les diferents vessants de les ciències i les humanitats. El segell s'enquadra a la sèrie filatèlica «Centenaris» que Correus dedica cada any a la commemoració d'esdeveniments, personalitats o entitats amb cent anys d'història.
El segell va ser presentat en roda de premsa pel director de Correus a Catalunya, Manel Rey; el president de l'IEC, Salvador Giner, i el vicepresident de l'IEC i president de la Comissió Executiva del Centenari, Antoni Riera, a la seu de l'IEC, a Barcelona. Manel Rey va destacar que «aquest serà el primer i únic segell commemoratiu que farà Correus durant el 2007», malgrat haver rebut un total de sis-centes peticions, i va mostrar-se satisfet de col·laborar amb una institució com l'IEC, «no solament amb motiu de la celebració del seu centenari, sinó també per la dedicació, el prestigi i els resultats demostrats durant cent anys». Salvador Giner va explicar que la tirada del segell commemoratiu serà d'un milió d'exemplars --el que és habitual en aquestes ocasions és de sis-cents mil-- i va subratllar que «el segell contribueix a incrementar la projecció exterior de l'Institut a la resta de l'Estat i arreu del món», i, a més, es difondrà entre els col·leccionistes filatèlics. Per la seva banda, Antoni Riera va agrair l'entusiasme de Correus en la iniciativa i va recordar que el segell, «a més a més de ser un mitjà de difusió molt potent, és alhora un producte artístic».
També van assistir a l'acte el secretari general de l'IEC, Joandomènec Ros, i el gerent d'oficines de Correus a Catalunya, Xavier Sonsona, així com destacats representants d'associacions i de comerciants filatèlics. En acabat, Manel Rey i Salvador Giner van efectuar el primer estampillat oficial d'un exemplar del nou segell, amb el text íntegrament en català. El segell inclou una fotografia, feta per Montse Catalan, del pati de la seu central de l'IEC, la Casa de Convalescència (carrer del Carme, 47, de Barcelona) i el logotip del Centenari. Té un valor de franqueig de 0,30 euros, que correspon a la tarifa de la carta ordinària amb destinació a qualsevol punt del territori de l'Estat. Ha estat imprès amb la tècnica del gravat al buit, sobre paper estucat, engomat i fosforescent, amb un format apaïsat de 40,9 x 28,8 mm. El tiratge, d'un milió d'exemplars, es distribueix en plecs de cinquanta. Reportatge fotogràfic: Recull de premsa:
L'IEC aprova un pressupost de més de deu milions d'euros per al 2007 Els recursos de l'IEC augmenten el 16 % respecte a l'any anterior i incorporen la totalitat dels destinats a les societats filials El Ple ordinari de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha aprovat el pressupost per al 2007, que és de 10.188.651,96 euros, amb la incorporació, com a novetat, dels recursos propis de les vint-i-sis societats filials, que sumen 674.239,56 euros. Respecte al 2006, el pressupost creix el 16 %, que, sumat al 7 % corresponent a les filials, dóna un increment total del 23 %.
El pressupost manté la política de potenciar l'autonomia i les activitats de les cinc seccions de l'IEC, així com de promoure la intervenció de les societats filials, amb la previsió de crear-ne de noves; incorpora els recursos necessaris per a finançar el programa d'activitats del Centenari, que gairebé es cobriran amb patrocinadors i col·laboradors externs, i dota les seus territorials de l'IEC (ubicades a Alacant, Castelló, Lleida, Perpinyà i València) de pressupost suficient per a garantir una programació estable. Aquest pressupost és el tercer que s'inscriu en el contracte programa subscrit el gener de l'any passat amb el Govern català per al quadrienni 2005-2008, un instrument que, entre altres objectius, cerca la consolidació de la institució com a acadèmia nacional catalana. Dels ingressos aliens --que cobreixen el 91 % del pressupost--, la Generalitat de Catalunya n'aporta el 75 % --amb un increment global del 16,73 %--; l'Estat, el 12 %, i el 4 % restant, altres ens públics o privats. Altres acords D'altra banda, el Ple de l'IEC va completar la votació i aprovació de l'organigrama administratiu i del catàleg de llocs de treball de la corporació acadèmica, amb el resultat final de seixanta-quatre vots a favor, catorze en contra, vint-i-tres en blanc i tres de nuls. En la mateixa sessió del màxim òrgan de govern de l'IEC, Xavier Barral, membre de la Secció Històrico-Arqueològica, va presentar la nota necrològica de Marcel Durliat, historiador de l'art i membre corresponent de l'IEC, mort el 26 de desembre passat. Barral va destacar la trajectòria de Durliat, «un referent per als estudis d'història de l'art medieval de Catalunya i un dels principals introductors de l'art català en la bibliografia internacional», i en va subratllar l'«efectiva activitat en la defensa del patrimoni rossellonès». «L'art romànic seria, segons ell, el primer gran estil artístic de l'Occident cristià». Marcel
Durliat (Tolosa de Llenguadoc, França, 1917-2006) va
ser un estudiós de l'art rossellonès, especialment
per l'ordenació que va fer del patrimoni del Rosselló.
Membre corresponent de la Secció Històrico-Arqueològica
de l'IEC des del 1964, fou professor al Liceu Aragó de Perpinyà,
membre de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres de
l'Institut de France i conservador del mobiliari històric
dels Pirineus Orientals.
Dades del pressupost: Reportatge fotogràfic:
La Secció de Ciències i Tecnologia obre a Sabadell el debat sobre la modernització de les ciències als Països Catalans En el Primer Cicle de Conferències sobre les Ciències Experimentals i la Tecnologia a les Terres de Parla Catalana al Segle XX, coorganitzat per l'Obra Social Caixa Sabadell La Secció de Ciències i Tecnologia (SECCT) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) va inaugurar el 6 de febrer passat, a Sabadell, el Primer Cicle de Conferències sobre les Ciències Experimentals i la Tecnologia a les Terres de Parla Catalana al Segle XX, un dels actes centrals que la SECCT ha organitzat en el marc del Centenari de l'acadèmia catalana. Els coordinadors generals del cicle són els membres de l'IEC Jaume Porta i Ricard Guerrero.
«Aquest cicle vol analitzar i prendre el pols a la ciència i la tecnologia de casa nostra en els últims cent anys», va afirmar Salvador Giner en la inauguració del cicle. El president de l'Institut va mostrar el seu agraïment a Caixa Sabadell per acollir el cicle i va esmentar, entre els temes tractats en la primera sessió, «el Centre de Recerca Matemàtica, com un dels nombrosos exemples de la cadena d'aportacions a la ciència europea que s'han fet des de l'Institut d'Estudis Catalans». «L'Institut –va afegir– és l'acadèmia d'acadèmies, ja que les cinc seccions que el formen es poden considerar una acadèmia cadascuna, que reuneixen científics de tots els camps». Les sessions se celebraran cada dimarts del mes de febrer a l'Auditori de Caixa Sabadell (c. d'en Font, 1, de Sabadell), ja que l'Obra Social de l'entitat financera n'és coorganitzadora. D'altra banda, la Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales (SECC), del Ministeri de Cultura, coprodueix el cicle, així com altres activitats del Centenari de l'IEC. Lluís Brunet, president de Caixa Sabadell
va rebre de mans de Salvador Giner l'escultura commemorativa del
Centenari de l'Institut, obra d'Andreu Alfaro. Brunet va declarar
que «aquest acte vol,
entre altres coses, reforçar els vincles entre ambdues entitats
i contribuir a la voluntat de l'Institut de ser present a diverses
localitats de parla catalana».
L'objectiu de les jornades, que reuniran experts d'arreu –entre els quals, l'exministre francès Jean Glavany–, és reflexionar sobre el procés de modernització de les ciències experimentals als Països Catalans i sobre els reptes tecnològics de la societat per a assolir un desenvolupament sostenible. La primera sessió, coordinada per Joan Girbau i Josep Enric Llebot, va girar entorn de la física, la matemàtica i la química. En els dos primers casos, es va analitzar l'evolució de la recerca durant els cent anys de l'IEC i el paper que han tingut infraestructures com l'Observatori Fabra, el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) o el Centre de Recerca Matemàtica (CRM) –creats des de l'IEC i, en el cas de l'Observatori i el SMC, dirigits a l'inici pel membre de l'IEC Eduard Fontserè– en el desenvolupament de la comunitat científica catalana. Pel que fa a la química, es va constatar que el desenvolupament del sector industrial ha tingut un paper molt important en la configuració i l'evolució de la recerca a Catalunya durant el segle XX.
David Jou, membre de l'IEC i catedràtic de Física de la Matèria Condensada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va pronunciar la conferència «De l'Observatori Fabra al projecte Sincrotró: realitats i projectes de la física a Catalunya». Josep Font, catedràtic de Química Orgànica de la UAB, va intervenir sobre «L'impacte de la química en el desenvolupament industrial a Catalunya durant el segle XX». L'última ponència, «Les matemàtiques, motor del món» va ser a càrrec de l'expresident de l'IEC i catedràtic de Geometria i Topologia de la UAB Manuel Castellet. La sessió va finalitzar amb
una taula rodona amb els presidents de les societats catalanes de Física,
de Química i
de Matemàtiques,
filials de l'IEC, Josep M. Pons i Ràfols, Àngel Messeguer i Carles
Perelló,
respectivament.
Programa
del Cicle: Reportatge fotogràfic:
L'IEC analitza els vincles entre els territoris de parla catalana i Europa durant l'últim segle En l'any del Centenari, l'IEC convoca un simposi, coordinat per Albert Balcells, coincidint amb el vintè aniversari de la incorporació espanyola a la Unió Europea Coincidint amb la celebració del Centenari de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i els vint anys de la incorporació espanyola a la Unió Europea, la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC (SHA) va organitzar el simposi «Els països de parla catalana i Europa durant la darrera centúria», que es va celebrar els dies 1, 2 i 3 de febrer, a la seu de Barcelona de l'IEC.
Experts nacionals i internacionals van analitzar els vincles demogràfics, econòmics, culturals, polítics i ideològics que els territoris de parla catalana han anat establint, durant l'últim segle, amb els estats europeus. La trobada, coordinada per l'historiador i membre de l'IEC Albert Balcells, va recollir anàlisis i estudis sobre el paper representat pels models europeus en les estructures catalanes i el nivell de coneixement que s'ha tingut des dels centres de decisió europeus sobre la realitat catalana. Les conferències es recolliran en un llibre, que publicarà l'IEC l'any vinent. Reportatge fotogràfic:
Antoni M. Badia i Margarit i Germà Colón són nomenats doctors honoris causa Els dos filòlegs són dues referències indiscutibles en l'estudi de la lingüística a Catalunya Els membres de l'IEC Antoni M. Badia i Margarit i Germà Colón van ser nomenats el mes de gener passat doctors honoris causa per la Universitat de les Illes Balears i la Universitat Complutense de Madrid, respectivament. Germà Colón (Castelló de la Plana, 1928) és catedràtic emèrit de Filologia Iberoromànica de la Universitat de Basilea. Format a les universitats de Barcelona, de Lovaina i de Zuric, ha estat professor visitant a les universitats d'Estrasburg i de Barcelona. És autor de més de tres-cents treballs d'investigació, una vintena dels quals en forma de llibre, i ha dirigit una vintena de tesis doctorals. Premi d'Honor de les Lletres Valencianes (1988) i Premi de Literatura de la Generalitat de Catalunya (1987), té la Gran Creu del mèrit civil d'Alfons X el Savi (1999) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1985). És doctor honoris causa per les universitats de València, d'Alacant, Jaume I i Autònoma de Barcelona. Va llegir la seva laudatio José Jesús de Bustos Tovar, professor del Departament de Llengua Espanyola i Literatura Comparada de la Universitat Complutense de Madrid.
Antoni M. Badia i Margarit (Barcelona, 1920) va estudiar als Estudis Universitaris Catalans, i es va llicenciar en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, on va ser catedràtic de Gramàtica Històrica de la Llengua Espanyola i, el 1987, de Llengua Catalana. Va ser rector de la Universitat de Barcelona del 1978 al 1986 i, des del 1986, n’és honorari. Professor visitant a Munic, Washington, etc., és doctor honoris causa per diverses universitats, entre les quals la Sorbona. Ha fet recerca en lingüística històrica i dialectologia. És autor, entre d’altres, de Gramática histórica catalana (1951, trad. al català el 1981); Gramática catalana (1962); Llengua i cultura als Països Catalans (1964); La llengua dels barcelonins (1969); Gramàtica de la llengua catalana (1994) i Les Regles de esquivar vocables i la «qüestió de la llengua» (1999). Ha rebut els Premis d’Honor de la Fundació Jaume I (1995) i de la Fundació Catalana per a la Recerca (1996) i la Medalla al Mèrit Científic de l’Ajuntament de Barcelona (1999).
Joandomènec Ros guanya el I Premi d'Assaig Llibreria Catalònia El secretari general de l'IEC, Joandomènec Ros, va guanyar el 20 de gener passat el I Premi d'Assaig Llibreria Catalònia, pel treball L'altra meitat del medi ambient, presentat sota el pseudònim de Joanguillem Puig. El jurat del premi, atorgat per la Llibreria Catalònia i l'Editorial Almuzara, era format per Jacint Jordana, Francesc Parcerisas, Margarida Colomer, Manuel Pimentel i Miquel Colomé.
Joandomènec Ros és doctor en biologia per la Universitat de Barcelona, on és catedràtic d'Ecologia des del 1986. Ha dirigit el Departament d'Ecologia d'aquesta Universitat i de la de Múrcia. El seu principal àmbit de recerca és la biologia i l'ecologia d'organismes i comunitats bentònics marins. També ha treballat en conservació de la natura i ecologia general. És director del grup Ecologia del Zoobentos Marí de la Universitat de Barcelona, integrat en el Laboratori Europeu Associat de Ciències del Mar. Participa en el Consell de Protecció de la Natura de la Generalitat de Catalunya. Coordina la Càtedra UNESCO de Medi Ambient i Desenvolupament Durable de la Universitat de Barcelona. Ha dirigit el Programa de Ciències del Mar de la Universitat de la Mediterrània. Col·laborador dels mitjans de comunicació en temes de la seva especialitat, ha estat director del programa «Estratègia catalana per a la conservació i l'ús sostenible de la diversitat biològica» (IEC - Generalitat de Catalunya). Des del 2001 és el president de la Universitat Catalana d'Estiu. Ha estat guardonat amb la Medalla Narcís Monturiol (2006).
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
