Correus
dedica un segell a l'Institut d'Estudis Catalans
amb motiu del Centenari
L'IEC
aprova un pressupost
de més de deu
milions d'euros per
al 2007
La
Secció de Ciències i Tecnologia obre a Sabadell el debat
sobre la modernització de les ciències als Països
Catalans
L'IEC
analitza els vincles entre els territoris
de parla catalana i Europa durant l'últim
segle
Antoni
M. Badia i Margarit i Germà Colón
són nomenats doctors honoris
causa
Joandomènec
Ros guanya el I Premi d'Assaig Llibreria Catalònia
David
Jou publica el poema mil a L'Eco de Sitges
L'Associació Catalana
de Sociologia renova la Junta Directiva
Exposició de
Textos Medievals Catalans al Pati de l'IEC
Carles
Perelló és elegit nou president de la Societat
Catalana de Matemàtiques
Correus
dedica un segell a l'Institut d'Estudis Catalans amb motiu
del Centenari
Un milió de segells circulen
arreu del món
des del 5 de febrer, un 40 % més del que és habitual
|
|
|
Imatge del segell i del
mata-segells del primer dia de circulació, dedicats a l'IEC amb motiu del Centenari |
La Societat
Estatal Correus i Telègrafs va posar en circulació el 5 de febrer
passat un
nou segell, commemoratiu del centenari
de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), en reconeixement
de la seva tasca a favor de la llengua catalana, i de la difusió i
promoció de la recerca en les diferents vessants de les
ciències i les humanitats. El segell s'enquadra a
la sèrie filatèlica «Centenaris» que
Correus dedica cada any a la commemoració d'esdeveniments,
personalitats o entitats amb cent anys d'història.
|
|
El
president de l'IEC, Salvador Giner, i el director de
Correus a Catalunya, Manel Rey, mostren el primer segell marcat
|
|
El segell va ser presentat en roda de premsa
pel director de Correus a Catalunya, Manel Rey; el president
de l'IEC, Salvador Giner, i el vicepresident de l'IEC i president
de la Comissió Executiva del Centenari, Antoni Riera,
a la seu de l'IEC, a Barcelona.
Manel Rey va destacar que «aquest serà el
primer i únic segell commemoratiu que farà Correus
durant el 2007», malgrat haver rebut un total de
sis-centes peticions, i
va mostrar-se satisfet de col·laborar
amb una institució com l'IEC, «no solament amb motiu
de la celebració del seu centenari, sinó també per
la dedicació, el prestigi i els resultats demostrats durant cent
anys».
Salvador Giner va explicar que la tirada del segell commemoratiu
serà d'un milió d'exemplars --el que és habitual en
aquestes ocasions és de sis-cents mil-- i va subratllar
que «el
segell contribueix a incrementar la projecció exterior
de l'Institut a la resta de l'Estat i arreu del món»,
i, a més, es difondrà entre els col·leccionistes
filatèlics. Per la seva banda, Antoni Riera va agrair
l'entusiasme de Correus en la iniciativa i va recordar que el
segell, «a més a més de ser un mitjà de difusió molt
potent, és alhora un producte artístic».
|
|
Imatge del segell en les pantalles durant
la presentació
|
|
També van assistir a l'acte el secretari general de l'IEC,
Joandomènec Ros, i el gerent d'oficines de Correus a Catalunya,
Xavier Sonsona, així com destacats representants d'associacions
i de comerciants filatèlics. En acabat, Manel Rey
i Salvador Giner van efectuar el primer estampillat oficial d'un
exemplar del nou segell, amb el text íntegrament en
català.
El segell inclou una fotografia, feta per Montse Catalan,
del pati de la seu central de l'IEC, la Casa de
Convalescència (carrer del Carme, 47, de Barcelona)
i el logotip del Centenari. Té un valor de franqueig
de 0,30 euros, que correspon a la tarifa de la carta ordinària
amb destinació a qualsevol punt del territori de l'Estat.
Ha estat imprès amb la tècnica del gravat al
buit, sobre paper estucat, engomat i fosforescent, amb un format
apaïsat de 40,9 x 28,8 mm. El tiratge, d'un milió d'exemplars,
es distribueix en plecs de cinquanta.
Reportatge fotogràfic:
Recull de premsa:
L'IEC
aprova un pressupost de més de deu milions
d'euros per al 2007
Els recursos de l'IEC
augmenten el 16 % respecte a l'any anterior i incorporen la
totalitat dels destinats a les societats filials
El Ple ordinari de l'Institut d'Estudis Catalans
(IEC) ha aprovat el pressupost per al 2007, que és de 10.188.651,96
euros, amb la incorporació, com a novetat, dels recursos
propis de les vint-i-sis societats filials, que sumen
674.239,56 euros. Respecte al 2006, el pressupost creix el 16 %,
que, sumat al 7 % corresponent a les filials, dóna un increment
total del 23 %.
|
|
La Sala Prat de la Riba durant
la celebració del Ple
|
|
El pressupost manté la política
de potenciar l'autonomia i les activitats de les cinc seccions
de l'IEC, així com de promoure la intervenció de les societats filials, amb
la previsió de crear-ne de noves; incorpora els recursos
necessaris per a finançar el programa d'activitats del Centenari,
que gairebé es cobriran amb patrocinadors i col·laboradors
externs, i dota les seus territorials de l'IEC (ubicades a Alacant,
Castelló, Lleida, Perpinyà i València) de
pressupost suficient per a garantir una programació estable.
Aquest pressupost és el tercer que s'inscriu
en el contracte
programa subscrit el gener de l'any passat amb el Govern
català per al quadrienni 2005-2008, un instrument que,
entre altres objectius, cerca la consolidació de la institució com
a acadèmia nacional catalana. Dels ingressos aliens --que
cobreixen el 91 % del pressupost--, la Generalitat de Catalunya
n'aporta el 75 % --amb un increment global del 16,73 %--; l'Estat,
el 12 %, i el 4 % restant, altres ens públics o privats.
Altres acords
D'altra banda, el Ple de l'IEC va completar la votació i
aprovació de l'organigrama administratiu i del catàleg
de llocs de treball de la corporació acadèmica, amb
el resultat final de seixanta-quatre vots a favor, catorze en contra,
vint-i-tres en blanc i tres de nuls.
En la mateixa sessió del màxim òrgan de govern
de l'IEC, Xavier
Barral, membre de la Secció Històrico-Arqueològica,
va presentar la nota necrològica de Marcel Durliat, historiador
de l'art i membre corresponent de l'IEC, mort el 26 de desembre
passat. Barral va destacar la trajectòria de Durliat, «un
referent per als estudis d'història de l'art medieval de
Catalunya i un dels principals introductors de l'art català en
la bibliografia internacional», i en va subratllar l'«efectiva
activitat en la defensa del patrimoni rossellonès». «L'art
romànic seria, segons ell, el primer gran estil artístic
de l'Occident cristià».
Marcel
Durliat (Tolosa de Llenguadoc, França, 1917-2006) va
ser un estudiós de l'art rossellonès, especialment
per l'ordenació que va fer del patrimoni del Rosselló.
Membre corresponent de la Secció Històrico-Arqueològica
de l'IEC des del 1964, fou professor al Liceu Aragó de Perpinyà,
membre de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres de
l'Institut de France i conservador del mobiliari històric
dels Pirineus Orientals.
Dades del pressupost:
Reportatge fotogràfic:
La
Secció de Ciències i Tecnologia obre a Sabadell el
debat sobre la modernització de les ciències als
Països Catalans
En el Primer Cicle de Conferències
sobre les Ciències Experimentals
i la Tecnologia a les Terres de Parla Catalana al Segle XX, coorganitzat per
l'Obra Social Caixa Sabadell
La Secció de
Ciències i Tecnologia
(SECCT) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) va inaugurar el 6
de febrer passat, a Sabadell, el Primer
Cicle de Conferències sobre les Ciències Experimentals i la Tecnologia
a les Terres de Parla Catalana al Segle XX, un dels actes centrals que
la SECCT ha organitzat en el marc del Centenari de l'acadèmia catalana.
Els coordinadors generals del cicle són els membres de l'IEC Jaume
Porta i Ricard
Guerrero.
|
|
Salvador Giner i
Lluís Brunet, en el moment
de l'entrega de l'escultura commemorativa del Centenari de
l'IEC
|
«Aquest cicle vol analitzar i prendre el
pols a la ciència
i la tecnologia de casa nostra en els últims cent anys»,
va afirmar Salvador Giner en la inauguració del cicle. El president
de l'Institut va mostrar el seu agraïment a Caixa Sabadell
per acollir el cicle i va esmentar, entre els temes tractats en
la primera sessió, «el
Centre de Recerca Matemàtica,
com un dels nombrosos exemples de la cadena d'aportacions a la
ciència europea que s'han fet des de l'Institut d'Estudis
Catalans». «L'Institut –va afegir– és
l'acadèmia
d'acadèmies, ja que les cinc seccions que el formen es poden
considerar una acadèmia cadascuna, que reuneixen científics
de tots els camps».
Les sessions se celebraran cada dimarts del mes
de febrer a l'Auditori de Caixa Sabadell (c. d'en Font, 1, de Sabadell),
ja que l'Obra
Social de l'entitat financera n'és coorganitzadora.
D'altra banda, la Sociedad
Estatal de Conmemoraciones Culturales (SECC), del Ministeri
de Cultura, coprodueix el cicle, així com altres activitats
del Centenari de l'IEC.
Lluís Brunet, president de Caixa Sabadell
va rebre de mans de Salvador Giner l'escultura commemorativa del
Centenari de l'Institut, obra d'Andreu Alfaro. Brunet va declarar
que «aquest acte vol,
entre altres coses, reforçar els vincles entre ambdues entitats
i contribuir a la voluntat de l'Institut de ser present a diverses
localitats de parla catalana».
L'objectiu de les jornades, que reuniran experts
d'arreu –entre els quals, l'exministre francès Jean
Glavany–, és
reflexionar sobre el procés de modernització de les
ciències experimentals als Països Catalans i sobre
els reptes tecnològics de la societat per a assolir un desenvolupament
sostenible.
La primera sessió, coordinada per Joan
Girbau i Josep
Enric Llebot, va girar entorn de la física,
la matemàtica i la química. En els dos primers
casos, es va analitzar l'evolució de la recerca
durant els cent anys de l'IEC i el paper que han tingut infraestructures
com l'Observatori
Fabra, el Servei
Meteorològic
de Catalunya (SMC) o el Centre
de Recerca Matemàtica (CRM) –creats des de l'IEC
i, en el cas de l'Observatori i el SMC, dirigits a l'inici pel
membre de l'IEC Eduard
Fontserè– en el desenvolupament de la comunitat
científica
catalana. Pel que fa a la química, es va constatar que
el desenvolupament del sector industrial ha tingut un paper molt
important en la configuració i l'evolució de la
recerca a Catalunya durant el segle XX.
|
|
El
físic i poeta David Jou, membre de l'IEC, en un
moment de la seva intervenció
|
|
David
Jou, membre de l'IEC i catedràtic de Física
de la Matèria Condensada de la Universitat Autònoma
de Barcelona (UAB), va pronunciar la conferència «De
l'Observatori Fabra al projecte Sincrotró: realitats i
projectes de la física a Catalunya». Josep Font,
catedràtic de Química Orgànica de la UAB,
va intervenir sobre «L'impacte de la química
en el desenvolupament industrial a Catalunya durant el segle
XX». L'última ponència, «Les matemàtiques,
motor del món» va ser a càrrec de l'expresident
de l'IEC i catedràtic de Geometria i Topologia de la
UAB Manuel
Castellet.
La sessió va finalitzar amb
una taula rodona amb els presidents de les societats catalanes de Física,
de Química i
de Matemàtiques,
filials de l 'IEC, Josep M. Pons i Ràfols, Àngel Messeguer i Carles
Perelló,
respectivament.
Programa
del Cicle:
Reportatge fotogràfic:
L'IEC
analitza els vincles entre els territoris de parla catalana
i Europa durant l'últim segle
En l'any del Centenari, l'IEC
convoca un simposi, coordinat per Albert Balcells, coincidint
amb el vintè aniversari de la incorporació espanyola
a la Unió Europea
Coincidint amb la celebració del Centenari
de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i els vint anys de la incorporació espanyola
a la Unió Europea,
la Secció Històrico-Arqueològica
de l'IEC (SHA) va organitzar el simposi «Els països de parla
catalana i Europa durant la darrera centúria», que es va celebrar
els dies 1, 2 i 3 de febrer, a la seu de Barcelona de l'IEC.
|
|
Salvador Giner conversa amb Til Stegmann
en presència de Joan-F. Mira
|
Experts nacionals i internacionals
van analitzar els vincles demogràfics,
econòmics, culturals, polítics i ideològics
que els territoris de parla catalana han anat establint, durant
l'últim segle, amb els estats europeus. La trobada, coordinada
per l'historiador i membre de l'IEC Albert
Balcells, va recollir anàlisis i estudis sobre el paper representat
pels models europeus en les estructures catalanes i el nivell de
coneixement que s'ha tingut des dels centres de decisió europeus
sobre la realitat catalana.
Les conferències es recolliran en un llibre,
que publicarà l'IEC l'any vinent.
Reportatge fotogràfic:
Antoni
M. Badia i Margarit i Germà Colón són nomenats doctors
honoris causa
Els dos filòlegs són
dues referències indiscutibles en l'estudi de la lingüística
a Catalunya
Els membres de l'IEC Antoni
M. Badia i Margarit i Germà
Colón van ser nomenats el mes de gener passat doctors honoris
causa per la Universitat de les Illes Balears i la
Universitat Complutense de Madrid, respectivament.
Germà
Colón (Castelló de la Plana, 1928) és
catedràtic emèrit de Filologia Iberoromànica
de la Universitat de Basilea. Format a les universitats de Barcelona,
de Lovaina i de Zuric, ha estat professor visitant a les universitats
d'Estrasburg i de Barcelona. És autor de més de tres-cents
treballs d'investigació,
una vintena dels quals en forma de llibre, i ha dirigit una vintena
de tesis doctorals. Premi d'Honor de les Lletres Valencianes
(1988) i Premi de Literatura de la Generalitat de Catalunya (1987),
té la Gran Creu del mèrit civil d'Alfons X el Savi (1999)
i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1985). És doctor honoris
causa per les
universitats de València, d'Alacant, Jaume I i Autònoma
de Barcelona. Va llegir la seva laudatio José Jesús
de Bustos Tovar, professor del Departament de Llengua Espanyola
i Literatura Comparada de la Universitat Complutense de Madrid.
|
|
Antoni
M. Badia i Margarit, durant l'enregistrament del documental
de l'IEC
|
Antoni
M. Badia i Margarit (Barcelona, 1920) va estudiar als
Estudis Universitaris Catalans, i es va llicenciar en
filologia romànica per la Universitat de Barcelona,
on va ser catedràtic de Gramàtica Històrica
de la Llengua Espanyola i, el 1987, de Llengua Catalana.
Va ser rector de la Universitat de Barcelona del 1978 al
1986 i, des del 1986, n’és honorari. Professor
visitant a Munic, Washington, etc., és doctor honoris
causa per diverses universitats, entre les quals la
Sorbona. Ha fet recerca en lingüística
històrica i dialectologia. És autor, entre
d’altres,
de Gramática histórica catalana (1951,
trad. al català el 1981); Gramática catalana (1962); Llengua
i cultura als Països Catalans (1964); La
llengua dels barcelonins (1969); Gramàtica
de la llengua catalana (1994) i Les
Regles de esquivar vocables i la «qüestió de
la llengua» (1999). Ha rebut els Premis d’Honor
de la Fundació Jaume I (1995) i de la Fundació Catalana
per a la Recerca (1996) i la Medalla al Mèrit Científic
de l’Ajuntament de Barcelona (1999).
Joandomènec
Ros guanya el I Premi d'Assaig Llibreria Catalònia
El secretari general de l'IEC, Joandomènec
Ros, va guanyar el 20 de gener passat el I Premi d'Assaig
Llibreria Catalònia, pel treball L'altra meitat del
medi ambient, presentat sota el pseudònim de Joanguillem
Puig. El
jurat del premi, atorgat per la Llibreria Catalònia i
l'Editorial
Almuzara, era format per Jacint Jordana, Francesc Parcerisas,
Margarida Colomer, Manuel Pimentel i Miquel Colomé.
|
|
Joandomènec
Ros
|
Joandomènec
Ros és doctor en biologia per la
Universitat de Barcelona, on és
catedràtic d'Ecologia des del 1986. Ha dirigit el Departament
d'Ecologia d'aquesta Universitat i de la de Múrcia. El seu
principal àmbit de recerca és la biologia i l'ecologia
d'organismes i comunitats bentònics marins. També ha
treballat en conservació de la natura i ecologia general. És
director del grup Ecologia del Zoobentos Marí de la Universitat
de Barcelona, integrat en el Laboratori Europeu Associat de Ciències
del Mar. Participa en el Consell de Protecció de la Natura
de la Generalitat de Catalunya. Coordina la Càtedra UNESCO
de Medi Ambient i Desenvolupament Durable de la Universitat de
Barcelona. Ha dirigit el Programa de Ciències del Mar de
la Universitat de la Mediterrània. Col·laborador
dels mitjans de comunicació en temes de la seva especialitat,
ha estat director del programa «Estratègia catalana
per a la conservació i l'ús sostenible de la diversitat
biològica» (IEC - Generalitat de Catalunya). Des del
2001 és el president de la Universitat Catalana d'Estiu.
Ha estat guardonat amb la Medalla Narcís Monturiol (2006).
En breu |
David Jou publica el
poema mil a L'Eco de Sitges
El 3 de febrer passat, David
Jou, membre de la Secció de
Ciències i Tecnologia i poeta, va publicar el
seu poema mil a L'Eco de Sitges.
Jou també va difondre el seu primer poema en aquest
històric setmanari el 1969, a l'edat de quinze anys. Des de
llavors, hi ha anat publicant amb assiduïtat poemes sobre temes
molt diversos, molt sovint sobre qüestions actuals, cosa que ha
ajudat a donar a una part de la seva obra un vessant quasi
periodístic, poc freqüent en la poesia actual. A més
d'aquest miler de poemes recollits a L'Eco, Jou ha publicat una vintena
de llibres de poesia, aplegats recentment en una edició conjunta
en els volums L'èxtasi
i el càlcul i L'huracà sobre els mapes.
|
|
|
|
L'Associació Catalana
de Sociologia renova la Junta Directiva
L'Associació Catalana de Sociologia (ACS), filial
de l'IEC, va renovar la seva Junta Directiva en les eleccions
que es van celebrar en el transcurs de l'Assemblea Extraordinària
del passat 14 de desembre.
Els comicis van comptar amb una única candidatura,
encapçalada pel president sortint de l'ACS, Oriol
Homs, que va ser reelegit. Com a vicepresidents van ser
escollits Josep Maria Rotger i Arturo Rodríguez;
com a secretària, Teresa Sordé, i com a tresorera,
Remei Casas
Els vocals són: Jordi Busquets,
Joaquim Casal, Màrius
Domínguez, Xavier Godàs, Encarna Herrera,
Cristina López, Maite Montagut, Enric Renau, Eulàlia
Solé i Marta Soler.
|
|
|
|
Exposició de Textos Medievals
Catalans al Pati de l'IEC
El grup Textos Medievals
Catalans (TMC) exposa al Pati de l'IEC, fins a finals
de març, una mostra de les obres publicades per
les disset editorials que integren aquests iniciativa.
TMC es va constituir a començament del 2005 amb l'objectiu
que les col·leccions d'edició i d'estudi dels
textos medievals que existeixen als països de llengua
catalana arribin a més lectors, investigadors, institucions
docents i a més centres de documentació d'arreu
del món.
|
|
|
|
Carles Perelló és
elegit nou president de la Societat Catalana de Matemàtiques
Carles Perelló, catedràtic de matemàtica
aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona
(UAB), ha estat elegit president de la Societat
Catalana de Matemàtiques (SCM), filal de l'IEC. L'elecció va
tenir lloc en el transcurs de l'Assemblea General de
socis de la SCM que es va celebrar el 14 de novembre
de 2006.
En les mateixes eleccions, també van ser elegits
Josep Lluís Solé i Clivillés (UAB),
com a Vicepresident; Marianna Bosch i Casabò (URL),
com a Secretària, i Maria-Teresa Martínez-Seara
i Alonso (UPC), com a Tresorera.La composició de
la resta de la Junta es farà pública properament.
|
|
|
|