Articles i entrevistes
La televisió local a
Catalunya: apagada analògica i
digitalització
Maria Corominas Piulats, presidenta de la Societat
Catalana de Comunicació de l'IEC
El mes de juny del 1980, un grup de ciutadans de
Cardedeu van fer la primera emissió de televisió pròpia
amb continguts locals; el mes de març de 1982 es regularitzaven
les emissions periòdiques a través de RTV Cardedeu.
A partir d'aquí, la televisió local es va estendre
de manera significativa, tot i que no hi havia un marc legal que
la reconegués. De fet, un dels trets més peculiars,
i significatius, de l'evolució de la televisió local
a Espanya ha estat el caràcter quasi estructural de l'absència
d'un marc legal, que no arriba fins a la Llei 41/1995, de televisió local
per ones terrestres, en la qual s'identifica la situació de
la televisió local amb el terme d'alegalitat.
En aquesta etapa, es va definint un model dominant de televisió local
amb els eixos principals següents: cobertura municipal, servei
públic, participació ciutadana, continguts majoritàriament
locals i de producció pròpia, normalització lingüística.
Als anys noranta, aquesta situació comença
a canviar: la professionalització es converteix en el model
de referència
i, en paral·lel, sorgeixen i s'estenen xarxes –algunes de
públiques, d'altres de privades– de provisió de
continguts, de gestió d'emissores locals... La televisió local,
doncs, va canviant, d'una manera clara, pel que fa a continguts i
a cobertura.
I, amb tot, la televisió local encara no havia estat plenament
regulada: la Llei del 1995 es va aprovar al final d'una legislatura
amb el PSOE al Govern; el PP, aleshores principal partit de l'oposició i
a la legislatura següent al Govern, hi va votar en contra. En
tot cas, el reglament tècnic que la Llei havia de desenvolupar
no es va arribar a aprovar mai.
Però la Llei del 1995 va establir una distinció entre
emissores, ja que preveia, per a les que estaven en funcionament
abans de l'1 de gener d'aquell mateix any, la possibilitat de regularitzar-se,
un cop s'aprovés el reglament tècnic. En canvi, les
que comencessin a emetre més tard, haurien d'iniciar el procés.
Les del primer tipus, doncs, van rebre certa empara.
Al final –ara per ara–, la plena regulació arriba
per la via de la digitalització. Efectivament, en el marc
de la conversió digital
de la televisió que es porta a terme a la Unió Europea,
a Espanya s'opta, el 2002-2003, per associar la televisió local
per ones amb la televisió digital terrestre (TDT). La televisió local
només es podrà regularitzar per aquesta via.
Però la digitalització s'organitza a partir d'un terme
nou: la demarcació, que correspon a l'àrea de cobertura
d'un canal múltiplex, el canal digital en el qual, gràcies
a tècniques diverses, hi ha més capacitat que no pas
en analògic. A grans trets, en l'espai que en analògic
ocupava una emissora o un canal de televisió, ara hi cap un
múltiplex, dins del qual, al seu torn, s'han previst quatre
programes (l'equivalent de l'emissora) i serveis addicionals de dades.
Amb la digitalització, la televisió local deixa de
ser municipal i esdevé supramunicipal: pràcticament
totes les demarcacions apleguen més d'un municipi. Al mateix
temps, el component privat i/o comercial guanya pes en la televisió local,
ja que només un o dos dels quatre programes d'un múltiplex
podran ser públics; i, en aquest cas, els ajuntaments dels
diversos municipis que constin a la demarcació s'hauran de
posar d'acord per a gestionar conjuntament el programa o programes.
L'herència del model hegemònic s'ha notat a Catalunya
en les polítiques de digitalització de la televisió local.
Pel que fa a continguts, per exemple, s'han mantingut com a elements
de definició de la televisió local: «La televisió local
es caracteritza per una programació de proximitat.» També s'han
tingut en compte les televisions públiques en funcionament
en analògic en la inclusió dels múltiplexs.
Però, indiscutiblement, la digitalització ha comportat
un model nou de televisió local, en el qual, per exemple,
RTV Cardedeu no hi té cabuda.
L'1 de gener de 2008 és la data prevista
per a l'apagada analògica de la televisió local. De
fet, però,
es tracta de l'apagada d'un model de televisió, molt més
que d'unes emissores. En altres paraules, la conversió digital
de la televisió local representa l'aposta per un altre tipus
de televisió local... a través de les ones. Altres
tecnologies digitals poden servir també la televisió local.
'Serra
d'Or' publica un dossier especial pel Centenari de l'IEC
Articles:
Salvador Giner - Realitat i missió de l'acadèmia
catalana
Retrospectiva
fotogràfica
La
Secció Històrico-Arqueològica
de l'Institut d'Estudis Catalans
La
Secció Filològica: la recerca i les
funcions d'acadèmia
nacional de la llengua
La
Secció de Filosofia i Ciències Socials
Present
i futur de la Secció de Ciències
Biològiques de l'IEC
Present
i futur de la Secció de Ciències
i Tecnologia de l'IEC
Col·laboracions
de membres de l'IEC als mitjans de comunicació
El
xoc, el joc, el foc (3/3), de Joan Solà
Avui, 25 de gener de 2007
La
universitat, més enllà de les xifres,
de Josep M. Terricabras
El Periodico de Catalunya, 24 de
gener de 2007
El
congelat és més sa, de Pere Puigdoménech
El Periodico de Catalunya, 19
de gener de 2007
Autodeterminació, de Josep
M. Terricabras
El Temps, 16
de gener de 2007
L'hora
dels astròlegs, de Joan
F. Mira
El Temps, 16
de gener de 2007
Des
de Google a Vilaweb,
de de Josep
M. Terricabras
El Periodico de Catalunya, 17 de gener
de 2007
Pelegrins,
de Joan
F. Mira
Avui, 13 de gener
de 2007
Entrevistes
a membres i socis de les filials de l'IEC als mitjans de comunicació
Entrevista
a Salvador Giner
"Catalunya ha de tenir almenys una universitat
entre les vint millors del
món"
La Universitat, gener-març de 2007
Entrevista
a Josep Enric Llebot
"Si es complís el protocol de Kyoto, l'atmosfera ho notaria ben poc"
El Temps, 16 de gener de 2007
Entrevista
a Josep Massot
Barcelona, de la guerra ençà. 10
Presència, 12 de gener de 2007
|