L'Anuari territorial de Catalunya 2005 reuneix els projectes, transformacions i conflictes territorials més destacats de l'any

La iniciativa, publicada per la Societat Catalana d'Ordenació del Territori, filial de l'IEC, radiografia dos-cents temes clau sobre l'evolució del territori

L'Anuari territorial de Catalunya, publicat per tercer any consecutiu per la Societat Catalana d'Ordenació del Territori (SCOT), filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), recull de manera sistemàtica dos-cents temes relacionats amb el medi ambient, les infraestructures, els plans i projectes urbanístics i la política territorial que van ser actualitat en l'opinió pública al llarg de l'any passat. Es manté la línia, iniciada el 2004, de tractar-hi dues-centes referències o temes, però s'hi introdueix la novetat de desenvolupar, en alguns casos, un subtema, que queda associat a la referència principal.

Amb aquesta iniciativa, la SCOT, actualment presidida per Margarita Castañer, es va proposar, l'any 2003, publicar anualment una recopilació organitzada i interrelacionada dels temes territorials més significatius que incorporés el punt de vista dels diferents agents implicats (administracions, institucions, partits polítics, entitats ecologistes, professionals, associacions ciutadanes...). L'objectiu d'aquests volums és contribuir a visualitzar l'actualitat territorial oferint eines per a l'anàlisi i la reflexió. De fet, actualment, l'Anuari és ja una eina de consulta inexcusable per als professionals i per a qualsevol persona que intervingui en assumptes relacionats amb el medi ambient i el territori o que els estudiï.

Les fonts consultades per a elaborar l'Anuari, uns set mil documents, són bàsicament premsa, projectes, comunicats i consultes fetes a professionals. L'Anuari es complementa amb un article de síntesi dels fets més destacats de l'any, un apartat de diàlegs --de tipus monogràfic i de to més valoratiu, signat per professionals de renom sobre dos dels debats més rellevants de l'any--, i els índexs toponímic, onomàstic i d'institucions.

Els ítems redactats tenen un plantejament descriptiu, no valoratiu, i s'estructuren en: antecedents i orígens, descripció del projecte, posicionament dels agents, seguiment del debat i, per últim, estat de la qüestió a la fi de l'any 2005. Els temes inclouen adreces per a més informació, crides als altres aspectes que hi estan relacionats, pictogrames que fan referència a les matèries principals que hi intervenen i informació gràfica, com ara infografia o fotografies, en els casos en què ha estat recomanable i/o possible. L'Anuari 2005 ha estat redactat per un equip de trenta-quatre professionals provinents de l'urbanisme, el medi ambient, la geografia i l'enginyeria.

L'Anuari ofereix lectures diferents. La primera és la sincrònica, amb el panorama anual dels temes clau que han afectat, afecten i, molt probablement, afectaran el territori català en els propers anys. Posteriorment, i a còpia d'anar acumulant les edicions, l'Anuari territorial de Catalunya ha de permetre analitzar com evolucionen els problemes territorials amb el pas dels anys.

L'obra intenta aportar elements que contribueixin a la tasca difícil, però necessària, de gestionar els conflictes territorials com una font d'oportunitats per a la gestió intel·ligent i participativa del territori. La SCOT ja treballa en l'elaboració de l'Anuari 2006, una edició que espera tenir enllestida la tardor vinent.

Gemma Reguera, de la Universitat Estatal de Michigan, analitza els nous conceptes en microelectrònica i biofísica

Dins el cicle «Conferències magistrals del curs 2006-2007», que organitza la Secretaria Científica de l'IEC

La sessió s'emmarcava dins el cicle «Conferències magistrals del curs 2006-2007», que organitza la Secretaria Científica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). En aquesta ocasió, hi van col·laborar també l'ICM i la Secció de Microbiologia de la Societat Catalana de Biologia , filial de l'IEC. És per aquest motiu que la conferència, de manera excepcional, va tenir lloc fora de la seu a Barcelona de l'acadèmia nacional catalana.

L'IEC acull la presentació del calendari d'activitats i del llibre del Centenari Artur Bladé i Desumvila

El president de la Secció Filològica, Joan Martí i Castell, va pronunciar una conferència sobre l'escriptor de les Terres de l'Ebre

El 18 de gener passat, la seu de Barcelona de l'Institut d'Estudis Catalans va ser el lloc escollit per a presentar el calendari d'activitats i el llibre del Centenari Artur Bladé i Desumvila (1907-2007). A l'acte, organitzat per l'Associació Cultural Artur Bladé i Desumvila, la Institució de les Lletres Catalanes i l'IEC, hi van assistir el fill de l'escriptor ebrenc, Artur Bladé i Font; el periodista Xavier Garcia; el president de la Secció Filològica de l'IEC, Joan Martí i Castell, i el membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'IEC Heribert Barrera.

L'expresident del Parlament de Catalunya entre el 1980 i el 1984, Heribert Barrera, va parlar dels anys d'exili de Bladé a Montpeller (1939-1942), amb qui va coincidir en aquesta etapa: «Bladé va deixar molt bon record a Montpeller. Una mica reservat, un pèl distant, discret sempre, modest sense la més lleu pedanteria, Bladé va ser sempre fidel a Benissanet i la Ribera d'Ebre, la seva pàtria petita, i a Catalunya, la seva única pàtria gran». «Seria absurd pretendre que el futur literari de Bladé el determinà només la seva etapa montpellerina. La seva atracció per la literatura, com a poeta, i la seva vocació de memorialista són ben anteriors», afirmà Barrera.

Per la seva part, Joan Martí i Castell va assenyalar que Bladé i Desumvila era «l'home de dins, de soca-rel, expel·lit, brutalment al defora, per l'ostracisme ferotge. Però fa de l'horror i del dolor deu de coneixement, de captinença, de resistència, i es forma a si mateix amb una compleció autodidacta miraculosa».

En el transcurs de l'acte, es va presentar el Quadern del centenari, editat per la Institució de les Lletres Catalanes arran de la commemoració de l'Any Artur Bladé. En aquest volum es recullen textos d’amics i lectors de la seva obra (crítics, periodistes, historiadors, companys d’exili a Montpeller --com Heribert Barrera-- i familiars, com el seu fill Artur), els quals destaquen l'altíssim valor literari i documental que conté i l'extensa informació que aporta en els camps biogràfic, polític i de l’exili (tant a França com a Mèxic).

Amb motiu de l'Any Bladé, ja s'està preparant l'edició de la seva obra completa, que constarà d'uns dotze volums i que publicarà Cossetània Edicions, amb una periodicitat de dos volums per any.

L'Institut convoca un col·loqui internacional per a redescobrir el Rusiñol dels anys del Noucentisme

Les sessions se celebraran a la seu de l'IEC i al Palau Maricel de Sitges

Santiago Rusiñol, un dels referents decisius de l'art, la literatura i les idees estètiques de finals del segle XIX i del primer terç del XX, serà el centre del col·loqui internacional que organitza la Societat Catalana de Llengua i Literatura (SCLL), filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). La inauguració i les primeres sessions es faran els dies 12 i 13 d'abril a la seu de Barcelona de l'IEC, i la cloenda serà el 14 d'abril al Palau Maricel de Sitges. La iniciativa s'emmarca en el Centenari de l'IEC i de l'Any Rusiñol, amb motiu del setanta-cinquè aniversari de la mort de l'escriptor i artista.


	Santiago Rusiñol, fotografiat el 1903	Foto:AHCB-AF

El col·loqui, «Santiago Rusiñol, del Modernisme al Noucentisme», sorgeix de la necessitat d'estudiar, descobrir o replantejar la personalitat i l'obra de Santiago Rusiñol al llarg dels anys del Noucentisme. Els objectius són promoure estudis i recerques d'història cultural, amb caràcter interdisciplinari i en el sentit més ampli sobre Rusiñol i el seu temps, amb un interès especial pel primer terç del segle XX --Noucentisme, avantguardes i època d'entreguerres-- i atreure nous públics interessats en la història cultural de Catalunya i dels territoris de parla catalana.

Participació oberta

A més dels experts que analitzaran les diverses facetes de l'autor de L'Auca del senyor Esteve --publicada enguany fa just un segle--, el col·loqui té la particularitat d'obrir la participació a tots els investigadors, els estudiants i la resta de públic interessats per la figura de Santiago Rusiñol. Amb aquest objectiu, les persones interessades podran enviar les seves propostes de comunicacions a la secretaria de la SCLL (scll@iec.cat), abans del 15 de març, amb les dades de l'autor --nom, cognoms, adreça electrònica, professió, situació acadèmica, institució, centre de recerca, etc.-- i les de la proposta –títol i resum de mil cinc-cents caràcters, aproximadament. El text de la comunicació s'haurà de lliurar durant el col·loqui, al qual els autors tindran la inscripció gratuïta, igual que els socis de la SCLL i els membres de les entitats que formen part de la Federació Internacional d'Associacions de Catalanística. La inscripció dels no-socis serà de 40 euros, i la dels estudiants, jubilats i acompanyants, 20 euros. Es lliurarà certificat d'assistència.

Artista modern amb reconeixement internacional

Pintor, narrador, introductor del poema en prosa a Catalunya, dramaturg, periodista, col·leccionista de forja catalana antiga, teoritzador de l'art total i del sacerdoci de l'art, creador de la figura literària del senyor Esteve, i, per damunt de tot, capdavanter del moviment modernista durant els anys del tombant del segle XIX al XX, Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931) és una de les personalitats més atractives i complexes de la història cultural catalana, que va fer de la seva vida i de la seva obra l'encarnació del mite de l'artista modern, amb projecció europea i reconeixement internacional.

L'existència d'un Santiago Rusiñol en plena activitat des dels anys del Modernisme fins a la fi del Noucentisme obre una àmplia perspectiva d'anàlisi i estudi interdisciplinaris que aquest col·loqui es proposa explorar i incentivar, per tal de descobrir i posar en relleu l'etapa menys coneguda del recorregut artístic i intel·lectual de Rusiñol.

La coordinació

Els coordinadors del col·loqui són el filòleg August Bover, president de la SCLL i curador de les antologies de Josep Sebastià Pons i Pere Serafí i de les Novel·les amoroses i morals; i l'escriptora i membre de la SCLL i del Comitè Artístic Literari de l'Any Rusiñol Vinyet Panyella, guanyadora, entre d'altres, del Premi Gaziel 2001 per la biografia Santiago Rusiñol, el caminant de la terra, i del Premi Internacional de Poesia Màrius Sampere 2006 per Les pomes de Cézanne, entre una llarga obra poètica i d'assaig. Podeu llegir una entrevista amb els dos coordinadors a la secció «Protagonistes del Centenari» d'aquest número d'El Butlletí de l'IEC.

Les actes del col·loqui seran editades durant el primer trimestre del 2008 per l'Institut d'Estudis Catalans.

Programa del col·loqui:

L'Any Rusiñol programa més d'un centenar d'activitats per commemorar
el 75è aniversari de la seva mort

El creador del factor d'impacte, Eugene Garfield, presenta la història i l'ús més recent dels instruments bibliomètrics a l'IEC

En el marc del cicle «Conferències magistrals del curs 2006-2007» que organitza la Secretaria Científica de l'IEC

Eugene Garfield, creador, l'any 1960, i actual president emèrit de l'Institut for Scientific Information (ISI), va impartir el dimecres 24 de gener passat la conferència «Using the web of science and histcite to facilitate writing micro-histories in science», a la seu de Barcelona de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). L'acte es va emmarcar dins el cicle «Conferències magistrals del curs 2006-2007», que organitza la Secretaria Científica de l'IEC.

L'ISI, adquirit el 1992 pel Thomson Institute i conegut sovint com a Thomson ISI, és avui un organisme de referència de tota la comunitat científica internacional i està especialitzat a analitzar l'impacte de les publicacions i dels articles científics. A aquest efecte, l'ISI publica anualment el Journal Citation Report, que relaciona el que es coneix com a factor d'impacte --mitjana de vegades que, en un any determinat, han estat citats els articles publicats per una revista en el bienni anterior-- de cadascuna de les revistes que controla, que actualment són 15.721, amb una base de dades que, l'any 2005, contenia 550 milions de citacions.

Eugene Garfield (Nova York, 1925) es va llicenciar en química, va obtenir un màster en bibliotecologia a la Universitat de Colúmbia (Nova York) i es va doctorar en lingüística estructural a la Universitat de Pennsilvània, on és membre de la Junta de Supervisors de la Biblioteca. És president i redactor fundador de The Scientist, membre de la junta editorial de Scientometrics i del Journal of Information Science i ha estat president de l'American Society for Information Science and Technology.

L'acte va ser presentat per Lynn Margulis, professora distingida de la Universitat de Masachusetts a Amherst i membre de la National Academy of Sciences dels EUA.

Resum de la conferència:

Apunt biogràfic:

La Societat Catalana de Geografia de l'IEC va presentar la memòria d'activitats en el marc de la darrera reunió del ple de la Secció de Filosofia i Ciències Socials (SFCS), que es va celebrar el 18 de desembre passat. En el transcurs de la reunió de la SFCS, es va presentar la comunicació «Home i educació en Eugeni d'Ors», a càrrec d'Octavi Fullat, i es va llegir l'informe del president de la Secció, Joan Vilà-Valentí.

El proper ple de la SFCS es farà el proper dilluns, 29 de gener, a les 15.30 hores, en primera convocatòria, i a les 16 hores, en segona convocatòria, i tindrà com a temes destacats la presentació de la comunicació «Missió de l'Acadèmia Catalana», a càrrec del president de l'IEC, Salvador Giner, i la presentació del pressupost de la Secció per a l'any 2007.