El Butlletí de l'IEC

August Bover (Barcelona, 1949) i Vinyet Panyella (Sitges, 1954) són els coordinadors del col·loqui internacional «Santiago Rusiñol, del Modernisme al Noucentisme» que organitza la Societat Catalana de Llengua i Literatura (SCLL), filial de l'IEC, els propers 12, 13 i 14 d'abril a la seu de l'Institut i a Sitges. La iniciativa s'emmarca en el Centenari de l'IEC i de l' Any Rusiñol, en el 75è aniversari de la mort de l'escriptor i artista. August Bover és el president de la SCLL i curador de les antologies de Josep Sebastià Pons i Pere Serafí i de les Novel·les amoroses i morals. L'escriptora i membre de la SCLL i del Comitè Artístic Literari de l'Any Rusiñol, Vinyet Panyella, és la guanyadora, entre d'altres, del Premi Gaziel 2001 per la biografia Santiago Rusiñol, el caminant de la terra, i del Premi Internacional de Poesia Màrius Sampere 2006 per Les pomes de Cézanne entre una llarga obra poètica i d'assaig. Dues veus autoritzades per parlar sobre l'autor de L'Auca del senyor Esteve, que precisament enguany compleix cent anys de la seva aparició.

Com sorgeix la idea d'organitzar el col·loqui sobre la figura de Santiago Rusiñol?

Vinyet Panyella.- Arran de la celebració de l'Any Rusiñol ens va semblar important ajudar a conèixer i a difondre la personalitat de l'artista a partir dels estudis que professors, escriptors i experts han anat portant a terme en els darrers anys i en diversos països. En els darrers vint-i-cinc anys, s'han produït estudis i aportacions que han rescatat la personalitat artística i cultural de Rusiñol en diferents àmbits, i ara mateix s'obren també nous camins de recerca. Ens vam proposar donar cabuda a tota aquesta realitat des de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, que presideix August Bover. A principi de l'estiu del 2006, va quedar perfilada la convocatòria d'un col·loqui internacional i obert, amb tot el suport de l'IEC, que hi ha donat cabuda dins de la commemoració del Centenari, així com de l'Any Rusiñol.

August Bover.- Sorgeix d'una conversa amb Vinyet Panyella, membre de la Societat Catalana de Llengua i Literatura. Vam fer la proposta a la Junta de l'associació, que la va acceptar i, a més, va considerar que era adient incloure el simposi dins dels actes commemoratius del Centenari de l'IEC.

V.P.- Pel que fa a la presentació de comunicacions, als estudiosos en general: professors, estudiants, escriptors, dramaturgs, artistes, cineastes i especialistes rusiñolians i de l'època, en el sentit més ampli del terme. Pel que fa al públic que hi vulgui assistir, a tothom que estigui interessat en la personalitat i l'obra de Rusiñol. La inscripció comporta l'obtenció d'un certificat d'assistència.

A.B.- El col·loqui és obert a tothom, als estudiosos, als universitaris, però també al públic curiós interessat a saber més d'una personalitat tan significativa de la nostra cultura.

V.P.- A grans trets, al voltant de ponències encomanades a experts i comunicacions presentades, així com taules rodones amb el títol genèric de «L'artista total vist pels artistes», lectures, actuacions... i la inexcusable visita guiada al Cau Ferrat.

A.B.- El simposi s'ha articulat en vuit sessions, comptant-hi la inaugural, amb ponències dels principals especialistes en Rusiñol dels Països Catalans i de fora, que seran acompanyades de comunicacions, taules rodones, actuacions i lectures literàries.

Quina és la importància de Rusiñol dins de la cultura catalana del darrer segle?

V.P.- Rusiñol representa la modernitat, d'una banda, i tota la realització de la vocació artística i creativa, de l'altra. Va ser reconegut com a líder del Modernisme català i hispànic a final del segle XIX i principi del XX, i, tot i l'animadversió que Xènius sentia vers ell, personalitats com Pompeu Fabra i, des del 1918, Josep Carner, Josep Maria de Sagarra o Josep Pla el van reconèixer com una gran personalitat de la cultura catalana.

A.B.- Rusiñol és un artista polifacètic, capdavanter del moviment modernista, però que el transcendeix i no únicament al llarg del temps.

V.P.- El cas de Rusiñol és paradigmàtic pel que fa a la recepció de la seva obra. La seva mort, el 1931, significava la liquidació de tota una època artística de Barcelona i de Catalunya. La crisi de la Guerra Civil i la repressió cultural a la Catalunya de la postguerra van condicionar i malmetre la recepció de Rusiñol (i de tants altres!) a partir dels anys quaranta, de manera que en va quedar el més feble i xaró, com és un anecdotari estrafet i estrafolari que rebaixa fins a la simplificació més elemental la vida i l'obra de l'artista.

A.B.- És una figura molt estimada popularment –cosa no gaire freqüent en la nostra literatura–, segurament més estudiada com a pintor que com a escriptor –justament el col·loqui vol aprofundir més en aquest vessant de la seva creació–, i cada vegada més estudiada, a mesura que se'l va estudiant i coneixent millor.

R S'ha elegit Sitges con a lloc per cloure el col·loqui. Quina és la importància de la vila en la trajectòria de Rusiñol?

V.P.- Des del punt de vista del mite, la importància és total: Rusiñol converteix Sitges en la capital del Modernisme, que, en aquells moments (darrera dècada del segle XIX), és equivalent de modernitat. I, dins de l'obra de l'artista, Sitges és un microcosmos que integra paisatge, escenari i la societat local. Però això només dura deu anys. En els trenta anys restants, hi té una relació amb molts alts i baixos (Utrillo, Deering i Maricel van representar un punt d'inflexió important), fins que, el 1929, decideix llegar el Cau Ferrat i el seu contingut al municipi. Sobre l'ús i la consideració dels sitgetans de la primera gran peça del seu patrimoni cultural, n'hauríem de parlar molt, així com de la mateixa consideració que hem tingut envers l'artista. Ara, amb tot, Rusiñol i Sitges, com ja va establir l'escriptor i primer estudiós del Modernisme a Sitges, Ramon Planes, continuen sent un binomi indestriable.

A.B.- Sitges i Rusiñol són indestriables. Aquí construeix el seu Cau Ferrat, aquí celebra les Festes Modernistes... Rusiñol fa entrar Sitges en el mapa de la cultura catalana.