El Butlletí de l'IEC

Josep Maria Camarasa (Barcelona, 1946) és doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona i diplomat en ecologia vegetal per la Université des Sciences et Techniques du Languedoc (Montpeller). Camarasa és membre de diferents societats científiques catalanes i internacionals, entre elles la Society for the History of Natural History, la Institució Catalana d'Història Natural, la Societat Catalana de Biologia –de la qual ha estat secretari general (1979-81)–, la Societat Catalana d'Ordenació del Territori –va ser soci fundador (1977)–, i la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, de la qual en fou fundador i el primer president (1991-93). Actualment és assessor de la Secretaria Científica de l'Institut d'Estudis Catalans i assessor científic de l'exposició del Centenari de l'IEC.

Quina ha estat la seva tasca com a assessor científic de l'exposició «L'Institut d'Estudis Catalans, 1907-2007. Un segle de cultura i ciència als Països Catalans»?

Encara no se'n pot parlar en passat, d'aquesta tasca. Ni tampoc no es pot parlar en singular d'una exposició única. En realitat, hi haurà tres exposicions diferents, una de les quals serà itinerant. El meu paper ha estat i és, fonamentalment, el de fer de corretja de transmissió o d'engranatge entre una selecció de materials molt rica i un disseny creatiu que transmetin al visitant el coneixement i la vivència de què ha estat, què és i què vol ser l'IEC, de les persones que n'han fet possible la creació i la supervivència en els períodes més difícils, de les aportacions i realitzacions i dels projectes de futur. També he ajudat els dissenyadors a trobar materials complementaris –o, fins i tot, crear-ne alguns– i discutir les diferents opcions per a cada un dels espais de la mostra. Penseu que la «peça» fonamental de l'exposició principal és el mateix espai on es farà, la seu central de l'IEC, cosa que en condiciona molt el disseny, però alhora ajuda a anar més enllà de l'estricta successió de peces.

Creu que la mostra servirà per a donar a conèixer l'IEC al conjunt de la societat?

Aquest és el propòsit. Hi estem posant tots els mitjans de què disposem i crec que ens en sortirem, però això no ho podrem saber del cert fins que veiem la resposta del públic.

I la itinerància és una de les millors maneres d'apropar l'IEC a la gent...

Efectivament. A més, la versió itinerant serà la primera que s'engegarà, a partir de començament d'any, i circularà arreu dels Països Catalans. Segurament, se'n farà una altra versió, amb la retolació traduïda al castellà i a altres llengües, que recorrerà diferents ciutats espanyoles i europees. A començament del 2008, es portarà a Madrid una adaptació de la gran exposició de la Casa de Convalescència.

La gran exposició de la seu de la Casa de Convalescència ocuparà una bona part de l'edifici. Tindrà una àrea cronològica, que s'articularà al voltant del pati, i uns tractaments temàtics sobre els homes, els fets, el llegat i el futur de l'IEC a les sales del pati i de la planta noble del claustre. S'incidirà particularment en el paper de l'IEC en l'estudi i la salvaguarda de la llengua catalana, l'estudi i la conservació del patrimoni historicoartístic, cultural i científic de les terres de llengua catalana, l'estímul i el sosteniment d'estructures de suport a la recerca, el manteniment de la cohesió de la comunitat científica catalana i de la continuïtat en èpoques adverses i la divulgació de l'activitat d'aquesta comunitat tant en l'àmbit cultural propi com en l'exterior.

L'exposició itinerant combinarà els dos enfocaments en uns mòduls transportables. Com que no es pot traslladar l'edifici, aquests diferents mòduls s'ambientaran amb imatges de les successives seus que ha tingut l'IEC: les sales que ocupava al Palau de la Generalitat, en els mòduls corresponents a la primera època; els carrers de Barcelona, en el mòdul corresponent a la dictadura de Primo de Rivera; la Casa de Convalescència (en blanc i negre), en el del període de la República i la Guerra; els refugis precaris de diferents cases particulars o el Palau Dalmases, en els de l'època franquista, i fins a arribar als anys recents, de nou, amb la Casa de Convalescència (en color). En els mòduls hi haurà imatges representatives dels continguts temàtics que es presenten a l'exposició principal.

Com es pot mostrar la gran varietat de temàtiques i disciplines que conflueixen en una «acadèmia d'acadèmies»?

No és pas fàcil. Cent anys d'història d'una institució com l'IEC donen per a molt. I, encara més, ateses les circumstàncies adverses en què ha hagut de desenvolupar l'activitat al llarg de la meitat pràcticament de la seva història. Només els llibres publicats ja omplen uns quants metres de prestatgeria. Encara és aviat per a parlar de tots els recursos expressius que s'empraran, però es pot avançar que dues de les sales estaran dedicades sobretot a recursos audiovisuals, i les altres, preferentment a objectes i documents significatius. El tractament cronològic del pati no serà gens convencional, però és aviat per a desvelar sorpreses. Estic convençut que el públic en sortirà no solament més informat sobre el passat, present i futur de l'IEC, sinó que haurà rebut una impressió sensorialment molt positiva i haurà passat una estona molt grata.

Sobre quins materials s'ha treballat? La tria, que ha fet Francesc Fontbona, deu haver estat complexa, a causa de la gran quantitat de material disponible.

Efectivament, la tria ha estat molt complexa, perquè el material a considerar és molt divers, encara que una gran part es conserva als arxius de l'IEC mateix o a la Biblioteca de Catalunya. La major part són documents, manuscrits o impresos, significatius d'algun dels fets més destacats de la història de l'IEC, i també imatges fotogràfiques. Hi ha, a més a més, les publicacions tant de l'IEC com de les societats filials, així com les diferents obres del fons d'art de l'IEC. Tampoc no s'ha d'oblidar que l'IEC, en diferents moments de la història, ha estat l'iniciador de línies de recerca, serveis i institucions de recerca que després s'han desenvolupat independentment, motiu pel qual elements significatius per a la seva història es troben escampats per museus o institucions com ara el Museu Nacional d'Art de Catalunya, el Museu d'Arqueologia, el Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella, l'Institut Cartogràfic de Catalunya, l'Institut Botànic de Barcelona, l'Arxiu Nacional de Catalunya i la Filmoteca Nacional de Catalunya.