Notícies i actualitat
El compositor i director d’orquestra Ricard Lamote de Grignon va proposar, el 1948, crear un company baix de la tenora ―l’instrument més emblemàtic de Catalunya― que resolgués la falta d’un instrument greu en el grup de xeremies de la cobla. Tot i que la proposta va despertar molt d’interès, cap constructor no va gosar desenvolupar-la: el disseny artesanal d’instruments tradicionals és massa lent i car per a innovar. Seixanta-cinc anys després, aquest instrument és una realitat gràcies a un programa de recerca de l’Institut. El resultat és un nou instrument, la barítona, i s’ha presentat avui, dijous 24 d’octubre, en una conferència de premsa a l’IEC en la qual han intervingut Joandomènec Ros, president de l’IEC, i Joaquim Agulló, director del programa de recerca per al disseny de la barítona, catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya i vicepresident de l’Institut. En la conferència de premsa també ha participat Jordi Campos, tècnic acústic i tenorista, que ha fet una il·lustració musical amb l’instrument.
El programa de recerca «Disseny d’una xeremia barítona ―baríton― que complementi el tible i la tenora» ha estat dut a terme per la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC i es va iniciar el 2008, sota la direcció de Joaquim Agulló, doctor en enginyeria industrial. La barítona és fruit del treball d’un equip multidisciplinari format per científics, músics i constructors d’instruments, que l’han dissenyada a partir d’una base científica: per mitjà de la física ―en aquest cas, l’acústica― i els models matemàtics. Aquest equip el formen, a més d’Agulló, les persones següents: Ana Barjau, doctora en física; Jordi Campos, tècnic acústic i tenorista; Sergi Solé, tècnic acústic; Ester Cierco, tècnica acústica; Jaume Vilà, tenorista, i Pau Orriols i Alfons Sibila, constructors de tenores i d’altres instruments de doble canya.
Segons Joaquim Agulló, el projecte «és un cas clar de com el disseny amb base científica permet fer drecera». En la construcció artesanal, «els retocs són suggerits l’un darrere l’altre per a ajustar, un a un, aspectes concrets de l’instrument», mentre que per mitjà del disseny científic, «abans de construir un prototipus, tots els canvis són considerats alhora i n’hi ha prou amb pocs prototipus per a assolir l’instrument desitjat». En el disseny de la barítona, el gran repte era aconseguir un perfil interior de l’instrument que fes que fos reconegut pel seu so com de la família del tible i la tenora.
La barítona
La barítona té una longitud de 1,087 metres i és formada per dos cossos de fusta i un pavelló metàl·lic, que en el futur, previsiblement, es corbarà a la manera del pavelló del clarinet baix. El tudell, que uneix la doble canya amb l’instrument, mesura uns deu centímetres de longitud i està corbat, com el del corn anglès. La barítona es toca en posició aproximadament vertical, a diferència del tible i de la tenora, que es toquen en posició horitzontal.
El nou instrument sona una quarta per sota de la tenora i una octava per sota del tible. Tots tres instruments són transpositors: com el tible, la barítona està afinada en fa (el do de la barítona es correspon amb el fa del piano) i les seves notes del primer registre s’estenen des del fa1# fins al do3# (del si1 al fa3# del piano). La tenora està afinada en sib (el do de la tenora es correspon amb el sib del piano). La transposició és un recurs usual en les famílies d’instruments, entre altres raons, perquè la digitació sigui la mateixa en tots ells.
Tot i que en la cobla ja hi ha instruments greus, com el fiscorn i el contrabaix, la barítona n’és un bon complement perquè el seu so té més riquesa tímbrica —conté molts més harmònics, particularment en la modalitat forte—. D’altra banda, la tenora ha anat estenent la seva intervenció a àmbits musicals molt diversos, i és aleshores que resulta gairebé indispensable disposar d’un company baix com la barítona.
El precedent: la tenora de l’IEC
El 23 d’abril de 2007, en el marc del concert de Sant Jordi i dels actes commemoratius del centenari de l’Institut, es va presentar la tenora de l’IEC. L’instrument era el resultat, també, d’un programa de recerca de l’IEC dirigit per Joaquim Agulló i desenvolupat entre els anys 2005 i 2007 que tenia per objectiu crear una tenora ―l’instrument solista de la cobla per excel·lència― lliure dels problemes de regularitat d’afinació i timbre de les que hi havia fins llavors i, per tant, que no plantegés dificultats innecessàries a l’instrumentista. En aquell cas, es van dur a terme experiments per a mesurar-ne la identitat acústica i models matemàtics que determinessin quina havia de ser la columna d’aire de l’interior, i quina disposició i mida havien de tenir els forats per a obtenir les notes amb el seu so característic.
Vídeo de l'acte de presentació de la barítona
Reportatge emès al Telenotícies migdia de Televisió de Catalunya el 24 d'octubre de 2013
Vídeo del concert «Catalunya, tradició i innovació», el 19 de setembre de 2013