Notícies i actualitat
El 26 d’abril de 1313 el Tractat de Poissy retornava a la Corona catalanoaragonesa la Vall d’Aran, envaïda per França el 1283 en resposta a l’ocupació de Sicília pel rei Pere el Gran, el 1282. Amb motiu d’aquesta efemèride, les seccions Històrico-Arqueològica i Filològica de l’IEC i la delegació de l’Institut a Lleida van celebrar el 4 de juny una jornada en què es va estudiar el primitiu lligam de la Vall d’Aran amb Aragó —almenys des del 1104—, l’ocupació de la Vall per França el 1283 i el llarg procés de reclamació i devolució, així com l’adscripció de la Vall a Catalunya durant el segle XIV. També es van analitzar els privilegis concedits a la Vall el 1313, coneguts com la Querimònia, i l’occità de la Vall d’Aran en relació amb els parlars gascons veïns.
La presentació de la jornada va estar a càrrec d’Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’IEC. Pere Benito, de la Universitat de Lleida, va pronunciar la primera conferència, titulada «La Vall d’Aran en el joc de la política occitana del regne i de la Corona d’Aragó (1104-1283)»; M. Teresa Ferrer i Mallol, presidenta de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, va presentar la ponència «L’ocupació francesa de la Vall d’Aran el 1283 i la devolució de 1313 al Tractat de Poissy. El canvi posterior de lligam territorial de la Vall: d’Aragó a Catalunya», i M. Àngels Sanllehy, de l’Institut d’Estudis Aranesos, va parlar sobre «La Querimònia (1313): un referent en la història de la Vall d’Aran». L’última conferència va estar a càrrec d’Aitor Carrera, de la Càtedra d’Estudis Occitans de la Universitat de Lleida, que es va centrar en «L’occità de la Vall d’Aran davant els parlars gascons veïns. Implicacions lingüístiques de la separació política».