Notícies i actualitat
El Ple de l’IEC va aprovar ahir, dijous 9 de març, la incorporació de tres nous membres numeraris: Carme Torras, experta en intel·ligència artificial i robòtica i professora d’investigació del CSIC des del 1991, i Lluís Cabrera, catedràtic d’estratigrafia de la Universitat de Barcelona (UB), passen a formar part de la Secció de Ciències i Tecnologia; mentre que Josep Lluís Barona, catedràtic d’història de la ciència i director del Departament d’Història de la Ciència i Documentació de la Universitat de València (UV), s’incorpora a la de Ciències Biològiques.
Carme Torras i Genís (Barcelona, 1956) és llicenciada en matemàtiques per la Universitat de Barcelona (1978), màster en ciències de la computació per la Universitat de Massachusetts a Amherst (1981) i doctora en informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya (1984). És professora d’investigació del CSIC des del 1991: primer, adscrita a l’Institut de Cibernètica i, després, a l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial. Ha dirigit diversos projectes europeus, l’últim dels quals és «Assistive interactive robotic System for support in dressing (I-DRESS)». És membre numerària de l’Academia Europaea i membre electa de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. És coautora de cinc llibres (com Affine epipolar direction from two views of a planar contour, 2005) i de més d’un centenar d’articles sobre models neuronals, visió per computador, intel·ligència artificial i robòtica. Ha estat guardonada amb el Premi Divulga del Museu de la Ciència de Barcelona (1981), el Premi Rafael Campalans de l’IEC (1985) i la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (2000). Ha escrit les novel·les Pedres de toc (Columna, 2003) i Miracles perversos (Pagès, 2011), guardonades amb els premis Primera Columna i Ferran Canyameres d’intriga i misteri, i La mutació sentimental (Pagès, 2008), traduïda al castellà (Milenio, 2012) i distingida amb el Premi de Narrativa de Ciència-ficció Manuel de Pedrolo (2007) i el Premi Ictineu (2009).
Lluís Cabrera Pérez (Barcelona, 1955) és doctor en geologia per la Universitat de Barcelona (1983), on és catedràtic d’estratigrafia des del 2001 i membre del Grup de Geodinàmica i Anàlisi de Conques i de l’Institut de Recerca GEOMODELS, i ha estat degà de la Facultat de Geologia de la UB (2009-2016). Als inicis orientà la recerca vers els registres lacustres antics: va coordinar a Espanya el Projecte 219 (Ancient Lacustrine Systems) de l’International Geoscience Programme (IGCP) i va codirigir el Projecte 324 (Global Paleoenvironmental Archives in Lacustrine Systems). Posteriorment, va promoure i dirigir projectes com CARES (2001-2004), MARES (2004-2007) i REMOSS (2007-2010), i tesis sobre caracterització, modelització i reconstrucció geoestadística de cossos sedimentaris. També ha contribuït a l’aplicació de la magnetobiocronologia en l’anàlisi de conques, i a la millora de les escales cronostratigràfiques estàndard del Paleogen i el Neogen (projecte CENOCRON, 2004-2007) amb implicacions per a la datació de fòssils d’hominoides del Miocè (projecte SOMHI, 2005-2006). És coautor de publicacions com «Forecasting coal resources and reserves in heterogeneous coal zones using 3D facies models (As Pontes Basin, NW Spain)» (International Journal of Coal Geology, 2014) i «Long period astronomically-forced terrestrial carbon sinks» (Earth and Planetary Science Letters, 2016).
Josep Lluís Barona Vilar (València, 1955) és llicenciat en medicina, i màster i doctorat en estudis històrics i socials sobre la ciència per la Universitat de València (UV). És catedràtic d’història de la ciència i director del Departament d’Història de la Ciència i Documentació de la UV, i membre de l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (UV-CSIC). Ha estat vicerector d’estudis i vicerector de relacions internacionals de la Universitat de València (1986-1992), i també professor i investigador visitant a la Universitat d’Oxford (Regne Unit), la Universitat de Bergen (Noruega), la Herzog August Bibliothek Wolfenbüttel (Alemanya), l’Instituut voor Sociale Geschiedenis (Amsterdam), el Rockefeller Archive Center (Nova York) i l’European University Institute (Florència). Lidera el grup d’investigació Sanitat, Història, Societat / Health in Society. Ha publicat més de dos-cents articles i llibres; entre les obres més recents destaquen The Rockefeller Foundation, International Diplomacy and Public Health, 1920-1945 (2015), La medicalización del hambre: Economía política de la alimentación en Europa, 1918-1960 (2014) i From Hunger to Malnutrition: The Political Economy of Scientific Knowledge in Europe, 1918-1960 (2013). També és autor del relat de ficció El Universo y la memoria (2009) i del llibre d’assaig Apunts del natural: Del diari de notes entre 2003 i 2013 (2015).