Notícies i actualitat
L’Onze de Setembre –amb 49 monuments–, la sardana (47), Lluís Companys (35), Anselm Clavé (33) i Pau Casals (17) són els fets i personatges més recordats a l’espai públic de les ciutats catalanes. Això es pot saber gràcies al treball de recerca realitzat per l’Institut d’Estudis Catalans sobre els monuments commemoratius, que ha donat lloc a la publicació d’un espai web amb un repertori de més de mil dos-cents monuments, des de modestos monòlits fins a grups escultòrics d’envergadura. El web inclou un mapa interactiu, una base de dades que permet fer cerques per municipi, tema, autor, any o períodes determinats, i diferents estudis amb els resultats del projecte. De cada monument hi ha una fitxa amb el tema, la ubicació, l’autor, les característiques, informació complementària i la imatge corresponent.
La informació que s’ofereix comprèn totes les capitals de comarca i els municipis d’una població al voltant dels deu mil habitants, que són els que acostumen a tenir monuments commemoratius, tot i que també s’han recollit monuments singulars de municipis de menys població. Han quedat fora d’aquest repertori els monuments de temàtica religiosa, i només es recullen els que tenen relació directa amb la història de la localitat. Pel que fa a les plaques als murs dels edificis, només s’han tingut en compte aquelles especialment singulars o excepcionals. Tampoc no s’han tingut en compte els cementiris, llevat del cas de monuments d’específic caràcter civicopolític, ja que l’atenció d’aquesta base de dades se centra en els espais oberts de parcs, places i avingudes.
En l’apartat «Estudis» s’han incorporat tres textos que ofereixen algunes de les conclusions que es poden treure de l’anàlisi d’aquest repertori. El primer estudi analitza els fets i personatges més recordats a l’espai públic de les ciutats catalanes. El segon tracta els monuments commemoratius catalans erigits fora de Barcelona entre el 1880 i el 1918, període en què fora de Barcelona se n’inauguraren vint-i-sis, xifra molt notable, comparada amb la de Barcelona, que en van ser trenta-cinc. El tercer estudi analitza els monuments commemoratius aixecats a Barcelona a partir del 1977. S’ofereix la proporció dels commemoratius dins del total d’escultura al carrer, i es fa la comparació pertinent amb el període franquista.
Amb aquesta eina, i tota la informació que inclou, l’Institut d’Estudis Catalans vol contribuir a donar a conèixer i a valorar els monuments commemoratius que formen part del patrimoni públic i que els catàlegs monumentals existents no sempre els tenen en compte, perquè valoren molt més els elements arquitectònics i arqueològics. La memòria permanent al carrer es plasma en monuments commemoratius, de manera que el seu repertori mostra com els poders municipals i la societat civil han anat configurant un imaginari que es projecta cap al futur partint del passat i també del present, amb una proposta de valors de cohesió i d’integració socials. Ja fa temps que la història de la memòria col·lectiva per mitjà de les seves manifestacions visuals interessa als historiadors de molts països.