Notícies i actualitat
El paper del català en la societat catalana actual i el seu futur en un possible estat independent van ser objecte de debat en la jornada La convivència lingüística a la Catalunya del futur, organitzada per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), en coŀlaboració amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), amb motiu del quinzè aniversari de la posada en marxa dels Estudis de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC. La jornada, que es va fer el 23 de maig a l’IEC, va ser presentada pel president de l’Institut, Joandomènec Ros, i el rector de la UOC, Josep A. Planell, que van destacar el compromís de les dues institucions en la difusió del català i la promoció de la cultura catalana al món.
En la jornada van participar acadèmics i personalitats de l’àmbit cultural i social que van analitzar, des d’una perspectiva sociolingüística i política, la convivència del català amb altres llengües, com el castellà i les llengües autòctones dels nouvinguts. El sociolingüista alemany, expert en sociolingüística catalana i XXII Premi Internacional Ramon Llull (2012), Georg Kremnitz, va afirmar que el català hauria de ser la llengua oficial en una possible Catalunya independent, però sense menysprear la resta de llengües que conviuen al territori. «En un nou estat és fonamental procurar la comunicació i el respecte entre tots», va explicar Kremnitz, per a qui «Catalunya haurà de demostrar que sap organitzar pacíficament la convivència dels grups que la componen i això és una qüestió important per a formar part d’una Unió Europea integradora».
La conferència sobre les mudes lingüístiques dels joves catalans, de Joan Pujolar, president de la Societat Catalana de Sociolingüística, filial de l’IEC, i la taula rodona «Cap a quin model de convivència lingüística volem anar?», en què van participar Josep Soler, Bernat Gasull i Najat El Hachmi, moderada per Vicent Partal, van completar la jornada. La cloenda va ser a càrrec d’Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’IEC.
Vídeos de la jornada La convivència lingüística a la Catalunya del futur