Notícies i actualitat
«La creació de l’Institut d’Estudis Catalans, impulsada per Prat de la Riba des de la Diputació de Barcelona, l’any 1907, es podria considerar la primera pedra de la Mancomunitat mateixa. Amb l’objectiu d’esdevenir un centre públic de recerca, s’enfrontà a la fixació d’un estàndard lingüístic, la protecció del patrimoni cultural i el desenvolupament de la recerca científica.» Amb aquestes paraules es presenta l’exposició «L’impuls al coneixement científic. Mancomunitat de Catalunya: 100 anys», que el president de l'IEC, Joandomènec Ros, i el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, han inaugurat l'11 d'abril i que es podrà visitar fins al 4 de juny.
Aquesta és una de les sis mostres temàtiques que formen part de l’exposició genèrica «L’inici del demà. Mancomunitat de Catalunya: 100 anys», organitzada pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i produïda per la Diputació de Barcelona en col·laboració amb la Diputació de Girona, la Diputació de Lleida i la Diputació de Tarragona.
En el marc del centenari de la Mancomunitat de Catalunya, aquest projecte expositiu explica i valora les iniciatives que, només en un dècada, aquesta institució va ser capaç de posar en marxa amb una clara voluntat constructiva i de projecció cap al futur. L’exposició, que es podrà visitar a la Casa de Convalescència, seu de l’Institut d’Estudis Catalans, mostra l’impuls que es va donar a la recerca científica del país per mitjà d’aquesta institució.
L’exposició explica que la situació de l’activitat científica a Catalunya, en començar el segle XX, era en realitat bastant contradictòria. La base econòmica no era fruit d’una autèntica revolució industrial, encara que Catalunya era, en aquell temps, una de les àrees més industrialitzades de l’Estat. En aquest sentit, des de l’inici del segle fins a la dictadura de Primo de Rivera es va viure una veritable ofensiva política de la incipient burgesia industrial catalana per convertir el país en una societat moderna. L’Institut d’Estudis Catalans va ser un dels primers organismes fundats per Prat de la Riba amb l’objectiu de convertir-se en el primer centre «públic» de recerca de la història de Catalunya. La visió globalitzadora de l’activitat científica, que havia de ser un dels trets característics del nou organisme, va portar a una reestructuració de l’entitat el 1911, amb la creació de les seccions Filològica i de Ciències, que s’afegiren a la Històrico-Arqueològica. Durant els anys de la Mancomunitat es va impulsar la institució amb l’objectiu d’afermar la cohesió interna de la comunitat científica catalana i aconseguir-ne el reconeixement internacional. En poc temps, es va poder posar en marxa el Mapa Geogràfic i Geològic, el Servei d’Excavacions, Catalogació i Conservació de Monuments, el Servei de Catalogació i Foment dels Museus Locals i, entre altres organismes més, el Servei Meteorològic.